Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La torre del Cap d’Or o torre del Cap de Moraira (la Marina Alta) és una talaia del segle XVI que, com moltes altres del litoral valencià, es va construir a partir d’un informe de l’enginyer militar Giovanni Battista Antonelli del 1563 en què assenyalava la necessitat de bastir aquestes edificacions per protegir la població de possibles incursions pirates.
El camp visual abasta des del cap de la Nau al nord fins al penyal d’Ifac al sud, i en dies clars arriba fins a la serra Gelada. Els vigilants estaven en contacte amb la torre de la Granadella, la del Descobridor o d’Ambolo (a 7,4 km) i, pel sud, amb la torre del Mascarat (a 13,2 km) i amb el penyal d’Ifac, de manera que quan hi havia algun perill avisaven ràpidament els habitants de les terres de l’interior.
La torre ha estat protagonista de diversos episodis al llarg de la seua història, com l’ocorregut el 1667 quan va haver de defensar el vaixell napolità Sant Josep i Santa Clara, que havia estat atacat per dues naus de pirates i es va haver de refugiar al portet de Moraira, on va naufragar i els tripulants foren atesos per les autoritats de Teulada.
El bastiment, que s’alça al punt més alt del cap d’Or i quasi al límit del penya-segat, a uns 166 metres sobre la mar, presenta una planta circular de 26 metres de perímetre i 7 metres de base, i murs en talús, construïts en maçoneria ordinària i enfoscats amb morter, d’11 metres d’altura. Aquests murs estan coronats amb mènsules que en la part de davant sustenten un matacà.
La torrassa és tota massissa fins a més de la meitat, per tal que no es poguera accedir a l’interior des del nivell del sòl. L’única entrada possible es feia amb una escala de corda que es despenjava des de l’interior.
Aquesta part només consta d’una sala amb volta sobre la qual estava la terrassa on es col·locaven els sentinelles. Per pujar-hi des de la sala interior s’havia d’utilitzar una escala de fusta.
A 126 metres de la torre en direcció sud-est hi ha un aljub de planta rectangular i volta interior que servia per abastir d’aigua als soldats que s’encarregaven de la vigilància, semblant al que hi ha també al castell de la Granadella de Xàbia.
El 1991 es va restaurar part del mur perimetral i de la volta, que havien caigut per l’efecte del temps i les inclemències meteorològiques. Aquesta restauració ha privat la torre d’elements bàsics, com ara la porta, les espilleres, els matacans o les finestres. Només hi destaquen les mènsules, de les quals només quatre són originals, que envolten la part superior de l’edifici i que sostindrien la garlanda defensiva o un matacà.
A més del servei de guaita, aquesta talaia també podia atacar, ja que disposava dos canons que defensaven el port de Moraira i que foren rescatats el 1980 en fer uns treballs de neteja en la platja del port.
