Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El valencianisme republicà és producte del conjunt d’idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d’arrels republicanes.
La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d’un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D’una lluita conduïda a través de l’acció cultural, cívica i política.
L’exposició itinerant «El valencianisme republicà (1837-1977)» —dirigida per Josep Vall i amb l’assessorament històric d’Antoni Furió i Pau Viciano— ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.
1923-1931 L’embranzida cívica
L’aventura colonial espanyola al nord d’Àfrica és derrotada severament a Annual pels rifenys d’Abd el-Krim. La crisi política de la desfeta soscava la monarquia d’Alfons XIII, i provoca, el setembre de 1923, el colp d’estat i la Dictadura del general Primo de Rivera, avalats pel rei en una eixida endavant.
Els moviments polítics de reivindicació nacional com el valencianisme, en trajectòria ascendent, són escapçats amb la limitació de la llibertat d’associació i de premsa.
Però els joves valencianistes republicans no es queden de braços plegats i responen transferint la seua energia al món de la cultura. Són anys d’esforços editorials i cívics de tot tipus que avancen en la codificació lingüística i que preparen el terreny a l’eclosió que representarà la República.
Així, el 1927 naix Taula de Lletres Valencianes que esdevé, des de València, més que una tribuna literària, una expressió d’alta cultura i de normativització lingüística que se suma a la desenvolupada, des del 1919, per la Societat Castellonenca de Cultura.
Des del 1928 L’Estel protagonitza un eficaç esforç editorial de renovació literària, recuperació d’autors clàssics —Ausiàs Marc, Sant Vicent Ferrer…— i divulgació, amb els Quaderns d’Orientació Valencianista.
El 1930 es crea Acció Cultural Valenciana, una entitat universitària pancatalanista, —federada amb la catalana Palestra i l’Associació per a la Cultura de Mallorca— que publica un quinzenal, Acció Valenciana.
El mateix any arriben als quioscos Nostre Teatre i Nostra Novel·la —fundada per Francesc Almela i Vives, Josep Bolea, Enric Duran i Tortajada, Faust Hernàndez i Casajuana, Adolf Pizcueta i Maximilià Thous i Llorens—, publicacions setmanals populars que volen forjar nous valors literaris i crear nous lectors per al valencià.
La caiguda de Primo de Rivera desgela la situació i aquesta jove i dinàmica generació reprén l’activitat política i funda, el mateix 1930, l’esquerrana Agrupació Valencianista Republicana i el seu setmanari, Avant.
