Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat per unanimitat el Fons Complementari de Riscos creat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu, entre altres, de donar cobertura a la trentena d’ex-alts càrrecs del govern català a qui el Tribunal de Comptes reclama fiances per 5,4 milions d’euros. Així, el dictamen emès pel CGE conclou que el Decret Llei 15/2021 és legal i que la Generalitat té les «competències» estatutàries per habilitar un instrument com el fons. Tanmateix, l’òrgan consultiu recomana una sèrie de modificacions al decret, entre les quals incorporar «de manera explícita» la nova funció que se li atorga a l’Institut Català de Finances (ICF), que el CGE afirma que «hauria de ser excepcional i molt limitada en el temps».
- Tribunal de Comptes: «Procés a Catalunya» | Per Regina Laguna
El dictamen emès pel CGE afirma de forma clara que el decret «no és una norma legal de caràcter singular» i, per tant, «no és contrari a la jurisprudència constitucional sobre aquesta figura». En el mateix sentit, assegura que la implementació del Fons «en cap cas pot ser considerada com un supòsit de malbaratament de cabals públics».
La sisena i última conclusió, també adoptada per unanimitat, suggereix certes modificacions per «millorar la qualitat normativa» del decret i «esvair de manera expressa determinats dubtes que suscita el redactat actual».
Així, el Consell assegura que la disposició transitòria del Decret llei, que estableix que l’ICF serà l’avalador mentre no hi haja una entitat gestora del fons, ja que «aparta» l’Institut de les seues funcions, que principalment tenen a veure amb la promoció de l’activitat econòmica i professional.
- L’Espanya «enfuresía» o colp d’estat a la boliviana | Per Francesc Viadel
Com que el Decret llei té un rang jurídic superior a la norma que regula l’ICF, el CGE demana que el text aprovat pel govern català incorpore «de manera explícita» les modificacions a la seua funció original i el seu «abast». «Atesa la naturalesa de les funcions per a les quals va ser creat l’Institut, hauria de ser excepcional i molt limitada en el temps», especifica el dictamen en referència al paper que li atorga el Decret.
D’altra banda, l’òrgan consultiu també demana «major claredat i seguretat jurídica» en la concessió del contraaval per part de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el CGE diu que «ha de ser el resultat del corresponent procediment administratiu». A més, insta el govern català a tramitar «com a projecte de llei o d’un reglament de desplegament» allò referent a l’obligació de retornar els imports coberts pel Fons en cas que hi haja sentència condemnatòria ferma.
Amb tot, recorda que la Generalitat de Catalunya està «habilitada competencialment per decidir donar cobertura als subjectes afectats en aquests estadis inicials o previs, d’imposició de requeriments patrimonials d’assegurament, mentre no es confirme la seua responsabilitat».
El dictamen del CGE, de 75 pàgines i que no és vinculant, ha arribat després de dies d’expectativa a petició dels grups parlamentaris del PSC-Units, Ciutadans i el PPC, que van sol·licitar-lo per esclarir si s’ajusta a la legalitat. Una vegada emès l’informe del Consell de Garanties, es preveu que el Parlament de Catalunya ratifique el Decret Llei de creació del Fons Complementari de Riscos en el ple d’aquest dijous.
