No mai li trobaran la corbata fora de lloc, ni molt menys una arruga en la jaqueta. Tampoc serà mai al centre de la foto ni transcendirà més enllà de la gamma de grisos als vestits i al somriure. Però allí està. Omnipotent, amb tota eixa ubiqüitat que ofereix el silenci com a estratègia, que és una manera de xafar el terra i caminar per la vida. Parlem de Jesús Ramos Estall, el secretari general de la Cambra de Castelló i l’home que la governa i on ho és tot a dintre i des de fora. La Cambra de Ramos, talment com en el seu dia ho va ser de Fabra, de Carlos Fabra. Un campanar des d’on tocar l’empresariat castellonenc a missa de Ramos, on també s’enlairen les palmes i amb llorer i olivera es cuinen els sucs de la impunitat. I qui ho conta, ho paga.
Bé que ho sap DVR, treballadora acomiadada de manera improcedent (segons ha dictaminat recentment un jutjat de Castelló) per denunciar un presumpte cas de corrupció amb Ramos com a epicentre. Com a responsable del departament de Comptabilitat, el passat 25 d’octubre es va negar a firmar l’adjudicació de 150.000€ perquè una empresa de Ramos, Adade Castellón SL, es fera càrrec del servei d’assessorament jurídic, financer, comptable, fiscal i laboral de la Cambra. La treballadora va pensar que podia incórrer en un il·lícit per vulnerar la llei valenciana d’Incompatibilitats i Conflictes d’Interessos de Persones amb Càrrecs Públics no Electes. És cert que Ramos no és un funcionari, però la secretaria general de les cambres té una funció pública i és la Conselleria d’Economia Sostenible l’òrgan tutelant d’estes corporacions de dret públic, creades al segle XIX, i on el bon funcionament depèn de la supervisió de la Generalitat.
De fet, la Conselleria va acceptar Ramos com a secretari general en novembre de 2017, tot i que ja hi exercia en funcions des de juliol del 2016 i les seues mercantils ja havien començat a adjudicar-se els contractes externs més nutritius de la Cambra. Fins a quatre i per una suma de 348.500€. Eixe novembre de 2017 va assolir definitivament el càrrec i la conselleria, a més, li va autoritzar el fer compatible el treball com a secretari amb els negocis externs. Una jugada redona de l’home que sempre va ben planxat. Es convertia així en el primer secretari de cambres a Espanya a temps parcial: tres hores diàries i 60.000€ a l’any, idèntica xifra a la que guanyava abans per la jornada completa. I amb la possibilitat que les seues empreses optaren a les millors licitacions de la cambra. L’escletxa és menuda, però li permet escapolir-se: basta que Ramos, eixe dia, el de l’adjudicació, es retire uns minuts de la mesa de contractació. Una absència breu, però suficient, teòricament, per sortejar la incompatibilitat.
En teoria, sí, perquè el jutjat d’instrucció número 5 de Castelló ha acceptat a tràmit la denúncia que primer va fer DVR. a la Policia Nacional. El fiscal ha demanat ampliar la investigació per causa complexa i Ramos i la seua dona, María Soledad Miravet, que també és administradora d’Adade Castellón SL, estan sent investigats per corrupció entre particulars i prevaricació. No cal fer volar massa la ment per imaginar que la denúncia va enfurismar Ramos i va excomunicar DVR de manera fulgurant. En només uns mesos li va muntar un expedient disciplinari amb sis suposades faltes greus que el tribunal no ha entrat a valorar en considerar-les prescrites i una setena que també li ha tombat per defecte de forma.
Poc li va importar a Ramos que esta treballadora fora delegada sindical, ni molt menys que comptara amb l’estatut de protecció a la persona denunciant per part de l’Agència Valenciana Antifrau. Va anar a per ella, però li van trair les presses. El 21 de gener passat, Ramos, tot aprofitant que la treballadora estava de baixa per ansietat, va accedir al seu ordinador i va descobrir documents i un cert tràfic de correus relatius a un club de bàsquet del qual és la presidenta. L’excusa perfecta: falta molt greu per un ús indegut de l’ordinador de la feina. Però a Ramos li van trair les presses. Eixe mateix dia, la Cambra va enviar un burofax a DVR, amb l’expedient disciplinari. Com que la treballadora era representant sindical tenia dret a un expedient contradictori, és a dir, a rebre audiència en un termini de sis dies per part dels òrgans de la Cambra. Quan l’11 de febrer va arreplegar la carta a Correus, va conèixer l’expedient disciplinari i alhora el comiat amb data de 6 de febrer. “Es priva de garanties la demandant i de la possibilitat de defensa”, diu textualment la sentència que declara improcedent l’acomiadament per defecte de forma i deixa en mans de la treballadora tornar a la Cambra o rebre una indemnització de 146.430,41 euros, un forat equivalent a les adjudicacions bianuals que reben les empreses de Ramos, qui, per descomptat, no l’assumirà personalment.
Però l’home que ho és tot, o això creu, a la Cambra de Castelló, és persistent. Ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia. Més litigis i més diners per a la Cambra. I, per tant, més feina per a les empreses de Ramos, qui sempre guanya, encara que perda. Mentrestant, a la Conselleria admeten que la situació no és plat de bon gust, però que no veuen cap il·legalitat en el fet que Ramos s’enriquisca per fora de la Cambra i a costa de la Cambra, per molt secretari general que siga. “No et diré ací què em sembla, moralment parlant, este cas”, assegura un alt càrrec de la Conselleria. I Ramos, per la seua banda, no sent que estiga fent res que li supose una taca. “Em tenen enveja i per això van a per mi”. I defensa el seu model de fer-ho i ser-ho tot: beneficis per a la Cambra de 182.256 euros i 366.467 euros en 2018 i 2019, respectivament.
Siga com siga, el futur no pinta, precisament, amb el més clar dels grisos per a Ramos. A banda de la causa penal a la Instrucció 5 i la primera batalla perduda als jutjats del social, encara n’hi ha pendents dues més. Una altra de laboral pels complements que hauria deixat de percebre DRV. I una quarta per lesionar el seu dret a l’honor després d’acusar-la en un ple de la Cambra de clavar la mà a la caixa i per la qual cosa l’extreballadora li demana 10.000€.
Diuen alguns treballadors de la corporació que la plantilla, de 42 treballadors, està dividida. No entre els que estan a favor o en contra de Ramos, sinó entre els qui li fan falta o els qui no de cara a possibles EROs i externalitzacions. En qualsevol cas, la por és el denominador comú. Però també diuen que a Ramos, l’home impol·lut, darrerament se’l veu una mica nerviós. I que, cosa estranya, li ha començat a florir algun que altre plec en el vestit i pel rostre.
La publicació d’aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l’import.
Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
