Abans de els eleccions del passat diumenge hi havia la incògnita si, en cas que Ximo Puig perdera les eleccions, continuaria com a referent del PSPV. La incògnita es va allargar durant la nit electoral, quan no va respondre sobre aquesta qüestió una vegada es van saber els resultats, però l’encara president valencià, finalment, ha confirmat que serà el nou referent de l’oposició, i per tant continuarà al capdavant del seu partit.
Entre les raons que podrien haver provocat aquesta decisió de continuar hi ha el fet que el seu partit, el PSPV, ha millorat resultats respecte a fa quatre anys, tot i la derrota conjunta del Botànic. Ximo Puig ha aconseguit quatre diputats i quasi 50.000 vots més, però Compromís ha perdut 90.000 vots i dos diputats i Unides Podem – Esquerra Unida s’ha quedat sense representació a Les Corts després de perdre 127.000 vots.
«Quedant-s’hi lleva la raó al PP, que ha venut el 28-M com una victòria aclaparadora que no ha existit», diu el politòleg Juan Rodríguez Teruel, docent a la Universitat de València, que recorda que la dreta es va imposar el passat diumenge amb un triomf ajustat. De fet, la diferència entre els blocs va ser de 75.000 vots a favor de la dreta: un 3,45% més de vots. Segons el politòleg citat, Ximo Puig «és qui millor ha representat el govern del Botànic i qui més reforçat ha eixit d’aquest bloc després de les eleccions: té sentit que no abandone». També considera que la derrota de l’esquerra, ajustada, es podria revertir d’ací a quatre anys «en un escenari en què hi ha molts actors, molts condicionants i moltes possibilitats de canvi».
Per això, segons Teruel, té sentit que els líders millor valorats es queden. Alhora, la imminència d’una nova convocatòria electoral, la del 23 de juliol al conjunt de l’Estat, forçaria els socialistes a no fer moviments interns fins que el panorama polític global no quede aclarit.
Si el 23 de juliol obri la porta a un canvi general, el PSOE n’eixirà perjudicat i obrirà, amb total seguretat, una etapa de reflexió i de canvis. Mentre això no passe, i pensant en clau valenciana a llarg termini, el politòleg consultat considera que «cal pensar que la majoria actual de PP i Vox no serà tan estable com la del PP i Unió Valenciana el 1995». Explica que, en aquell moment, «el PP estava molt més reforçat, aquest partit i el PSOE eren actors clau, només podien guanyar ells i tota victòria era l’inici d’un període d’hegemonia», tal com va ocórrer amb les victòries d’Eduardo Zaplana i José María Aznar el 1995 i el 1996.
Alhora, «el lideratge de Mazón no és el de Zaplana, que tenia una destacada trajectòria política al darrere que el convertia en un animal polític, condició que el futur president valencià encara no ha demostrat». Segons Teruel, també és una incògnita la dificultat que el PP tindrà per a governar amb Vox, i compara aquesta situació amb la connivència còmoda que hi va haver entre els populars i la UV de Vicente González Lizondo. «Carlos Flores vol ser protagonista i el PP intentarà obtindre la presidència sense Vox, fet que conduirà a un bloqueig que veurem com resol Mazón. Per contra, UV era un espai clarament regionalista sense cap altra perspectiva que la de desenvolupar un rol subordinat al PP, mentre que Vox es pot veure enfortit per la dinàmica estatal».
Per últim, Juan Rodríguez Teruel no té gens clar que les eleccions del 23 de juliol hagen de marcar, necessàriament, un canvi de cicle polític a nivell estatal. Recorda que en les eleccions municipals, les forces d’esquerres i les que han donat suport al Govern espanyol al Congrés dels Diputats van traure més vots que la suma de PP i Vox. «Si mirem el conjunt del retrat podem pensar que el PP tindrà més vots, però no podem esperar una onada de canvi amb total seguretat, per més que alguns mitjans vulguen projectar l’inici d’un canvi institucional després del 28-M, que alguns han titllat com “un tsunami” que, en realitat, no s’ha produït».
