Els dies 29, 30 i 31 de maig del 1989 un grup de cantants catalans es va tancar a la primera planta del Palau Marc, seu de la Conselleria de Cultura de Catalunya per a protestar per la poca atenció que TV3 i les emissores de la Generalitat catalana dedicaven als músics i als intèrprets.
Hi van passar dues nits Raimon, Lluís Llach, Jaume Escala, Josep Tero, Joan Amèric, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell i Maria Cinta.
Gràcies a la tancada i les negociacions que se’n van derivar, pocs mesos després unes gestions del director general Bru de Sala van culminar amb la signatura d’un conveni entre el Departament de Cultura i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (així es deia aleshores l’ens) en el qual, a canvi d’una assignació econòmica anual, TV3 i Catalunya Ràdio oferien contraprestacions relacionades amb la promoció dels diversos sectors culturals del país.
En l’àmbit concret de la música s’establia, per exemple, el compromís de programar espais específics per a la difusió dels músics i cantants en català, es facilitava suport tècnic per a la producció de clips i més productes audiovisuals de difusió, es programava una agenda cultural diària en hores de màxima audiència i es creava un pla de descomptes especials per als anuncis de productes culturals amb un incentiu addicional quan aquests eren fets en llengua catalana. Aquest conveni va entrar en vigor el mateix any 1989 i, amb adaptacions i ajustaments d’un any a un altre, va estar en vigor fins al 2004, època del primer govern tripartit.
El 1990, set o huit mesos després de la tancada, el Departament de Cultura va crear Ressons, una oficina de promoció musical que depenia orgànicament de l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes. Entre més feines de suport logístic i econòmic als músics i a les discogràfiques, aquell mateix any Ressons va fer un primer pas en el camí cap a un dels grans objectius: la creació d’un espai per a programacions estables de cançó, el cicle de concerts «Dijous al Regina».
