Els debats electorals d’àmbit local mai no aconsegueixen fugir del tot de la dinàmica global. El de la ciutat d’Elx, la tercera més poblada del País Valencià, emès durant la nit de dimarts en Información TV, no era una excepció.
Tot i que la singularitat d’Elx (Baix Vinalopó) s’expressa a través de diversos factors, els candidats de l’oposició, especialment els del PP i Vox, miraven de centrar-se en polítiques de dimensió més generalitzada. Era l’enèsima prova que, al País Valencià, la dreta calcula que tindrà més possibilitats de recuperar el poder si vincula la política local i valenciana amb la política espanyola i de més enllà.
Vox, de fet, sempre va més enllà en tot. La candidata Aurora Rodil, que en altres entrevistes no ha dissimulat la seua nostàlgia envers la dictadura militar de l’Argentina –país en què va nàixer–, defensava el manteniment de les places d’aparcament amb tal vehemència que, en el moment en què el Pla de Mobilitat era justificat pels partits del govern –PSPV i Compromís– pel fet d’obeir les exigències plantejades des d’Europa, Rodil justificava el seu rebuig, justament, per la procedència de les limitacions climàtiques. «Ningú no ens ha de dir si hem d’anar en cotxe, en patinet o en bicicleta: defensem la llibertat».
La candidata ultradretana s’ha fet coneguda a Elx per defensar la creu del passeig de les Germanies, un dels símbols dels franquistes que espera a ser tombar en virtut de les lleis de memòria. El seu discurs era previsiblement estrident, tal com evidenciava quan Esther Díez, candidata de Compromís i dirigent dels valencianistes al consistori en aquesta legislatura, defensava la necessitat de tindre cura per la qualitat de l’aire a través d’un pla de mobilitat adequat. Díez, que forma part d’Iniciativa, explicava que aquesta realitat ambiental era analitzada per experts de la Universitat Miguel Hernández amb «rigor i ciència». «Rigor i ciència soc jo, senyora!», responia la candidata de Vox, que també tenia temps per a relacionar la inversió en més sòl industrial amb la reducció de la despesa en «atribucions ideològiques per a assessors i sindicalistes».
El Partit Popular no anava tan lluny, però el seu pla per a establir paral·lelismes entre l’alcalde socialista, Carlos González, i el president espanyol, Pedro Sánchez, tampoc resultava tan positiu com esperava. Entre altres coses perquè Pablo Ruz citava constantment Carlos Mazón, candidat del PP a la Generalitat, per a fer seues les propostes de rebaixes impositives reiterades constantment pel seu partit i per a comparar aquestes idees amb «l’infern fiscal» de Ximo Puig i del president espanyol.
A l’esquerra no li faltava temps per a recordar que durant l’única legislatura en què el PP va governar a Elx, entre 2011 i 2015, es va produir la major apujada impositiva de la història, especialment en l’IBI, que va superar el 16%. En aquella legislatura el candidat actual, Pablo Ruz, exercia com a portaveu municipal del seu partit, i el mateix Ruz, interpel·lat per aquesta contradicció, tenia dos recursos constants com a resposta: «Està vostè molt nerviós, senyor González», i «quina mania amb mirar el passat».
Ruz també es mostrava contrari al pla de mobilitat, a la reducció de places d’aparcament –que des del govern local neguen i asseguren que es tracta d’un desplaçament d’aquestes places per a prioritzar els vianants al centre– i assegurava fins i tot que la Dama d’Elx tornaria a la localitat en què va ser trobada. Una de les últimes contradiccions, aquesta no subratllada per l’esquerra, era quan Ruz apuntava que segons l’Institut Nacional d’Estadística, Elx és actualment la quarta ciutat de l’Estat amb menor mitjana de renda per càpita. Una dada que és certa, tot i que l’oposició s’oblidava de respondre que la líder d’aquest rànquing és Torrevella (Baix Segura), governada amb majoria absoluta pel PP d’Eduardo Dolón, qui esdevindrà diputat a Les Corts per desig de Carlos Mazón, que l’ha situat en llocs d’eixida a la llista del PP a la demarcació d’Alacant. Dolón també és el candidat del PP a retindre l’alcaldia de la seua localitat.
El cert és que la partida electoral a Elx es preveu igualada. I qui sembla no estar cridat a ser decisiu és Ciutadans, que amb el candidat Eduardo García-Ontiveros s’entestava a defensar la «política de centre, sense estridències i útil» que ja no sembla interpel·lar ningú. Si el candidat ja estava aïllat de la cursa pel context polític, les seues intervencions no servien per a situar-lo mínimament dins d’aquesta batalla.
Per part de l’esquerra participaven el partit de l’alcaldia, el PSPV; i Compromís, que aspira a tornar a traure representació per a garantir la continuïtat del govern local. No hi era la coalició integrada per Esquerra Unida i Podem, que en les dues últimes legislatures, per separat, mai no han tret representació al consistori.
Esther Díez, portaveu i candidata valencianista, posava especial èmfasi a l’hora de defensar –en castellà– les polítiques de mobilitat. Esmentava mesures com la del Pla Edificant, les ajudes de la Covid o les iniciatives de transformació verda, que són la seua principal carta de presentació i també el principal recurs de la dreta per a etzibar crítiques. El desplegament de carrils bici i la «democratització de l’espai públic» per a prioritzar els vianants eren els principals arguments de Compromís, acompanyats per la voluntat de garantir l’ús públic del Convent de les Clarisses amb la rehabilitació de l’edifici històric –els socialistes eren criticats per la porta que van obrir a la seua privatització– i amb l’acusació contra la Diputació per no sufragar aquesta renovació. Díez també defensava la modernització tecnològica i industrial d’Elx, i citava Yolanda Díaz com a referent a l’hora d’apujar salaris
Per últim, l’alcalde de la ciutat, Carlos González Serna, semblava emmirallar-se en el discurs centrat en la gestió que el PSPV està defensant en aquesta campanya electoral. L’abaixada de l’atur en un 34% en els huit anys que porten governant, la situació d’ocupació en Elx, les exportacions de sabata i la neteja dels carrers formaven la seua partitura electoral, per després incorporar la mobilitat «sense penalitzar el conductor», matís que feia davant l’allau de crítiques rebudes des de la dreta en aquest sentit. Les seues propostes econòmiques se centraven en l’ampliació del Parc Empresarial i de l’entorn de la Institució Firal Alacantina, i també en una «congelació» d’impostos davant la promesa del PP de rebaixar-los, que s’ha vist molt discutida durant tot el debat.
Curiosament, tot i que en algun moment els candidats han citat les pedanies que integren el Camp d’Elx, que acullen uns 40.000 habitants dels 230.000 que té el terme municipal, ningú no es referia a les macroplantes fotovoltaiques que amenacen aquest territori i que han posat en peu de guerra molts veïns que demanen més atenció.
Ha sigut un dels grans buits en un debat que no s’escapa de la lògica electoral valenciana i espanyola i que tindrà el desenllaç el 28 de maig. L’esquerra sempre ho ha tingut tot de cara per a conservar el poder a Elx, una ciutat en què només han deixat de governar durant una única legislatura del període democràtic actual. Cal suposar que si socialistes i valencianistes són derrotats a Elx, la derrota serà generalitzada arreu del País Valencià.
