La lectura de Dibuixa’m el cos, la darrera novel·la de Lourdes Boïgues, publicada per Edicions del Sud, m’ha fet pensar en el fet que en la societat actual existix una forta discriminació per la qüestió de l’edat. Les persones som indefectiblement etiquetades i, segons els anys que tenim, resulta que algunes coses les podem fer i altres no. Per tant, l’imperatiu marcat és que hem d’actuar d’acord amb l’estereotip assignat a la nostra edat i no intentar alterar-lo perquè socialment no estaria ben vist. A partir de la cinquantena, comencen les restriccions i augmenten a mesura que passen els anys.«Això no ho faces, que eres massa vell!» o «No hauries de tindre eixos pensaments a la teua edat!», ens aconsella la gent que es creu més assenyada. Però, en realitat, l’edat no és un factor que necessàriament haja de determinar la nostra conducta, que en principi sí que podria estar limitada per la salut i la voluntat. Lali, la protagonista de la novel·la, pren la decisió de superar tots els prejudicis i clixés que recauen sobre una dona que ja ha entrat en la cinquena dècada de la seua vida. I, d’entrada, ho té més difícil que un home, perquè la societat considera que els hòmens maduren i les dones envellixen. Ací la discriminació és doble: l’edat i la condició de dona.
Personalment, com a autor i cronista, a mi m’encanten les històries, les reals i les inventades, les històriques i les actuals, i encara més si ens les conten creadores que excel·lixen en l’art i l’ofici de la literatura, com és el cas de Lourdes Boïgues; però he de confessar que jo sent una debilitat especial pels personatges que trenquen barreres i accepten reptes, que es fan sentir en la narració amb una veu pròpia i intransferible i que es projecten més enllà del marc estricte de la novel·la en què han nascut. I, en aquest context, em referisc, lògicament, a Lali. D’ella, a partir de la seua transformació vital, els crítics i els lectors han dit moltes coses (dona oberta al canvi, empoderada, alliberada, curiosa, natural, activa, etc.) i se’n diran d’altres tantes pel motiu que és un caràcter molt ben construït que està destinat a perviure en la literatura en valencià.
