Més pisos socials, mesures contra la bombolla immobiliària, més transport públic, més comerç local i menys turistes. Podria semblar un programa socialdemòcrata, però és el gruix de les propostes del PP, Vox i Ciudadanos durant el debat d’alcaldables de València retransmès per À Punt. Excepte amb la qüestió dels impostos –tots tres candidats han promès repetidament abaixar-los sense explicar com pagarien tots els serveis promesos- les diferents dretes han optat per amagar l’ideari més liberal i abraçar-ne un de molt més social, molt allunyat de la confrontació ideològica habitual, per exemple, en la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso.
Més sorprenent ha estat el cas de Juan Manuel Badenas, candidat de Vox i que ha mantingut un perfil extremadament moderat. Ni «derechita cobarde», ni «agenda globalista» ni, tan sols, «okupas e inmigrantes». Per contra ha reconegut que el turisme massiu representa una molèstia i un perill pel centre de València que «s’està buidant de veïns i comerços», encara que, paradoxalment, s’ha oposat a la taxa turística, per considerar que «espanta el turisme». Les solucions de Badenas als problemes de València no passen per «més Espanya», com podria esperar-se, sinó per «més avingudes». Una recepta, la de les grans avingudes, que tan servirien per arreglar la mobilitat, el turisme o l’economia.
De fet, el número dos de la candidatura popular, Juan Carlos Caballero –qui substituïa Maria José Catalá, que estava «indisposada»- s’ha mostrat més radical que l’extrema dreta, amb referències als okupes, violadors als carrers i el caos de les bicis, alguns dels mantres de la dreta mediàtica dels darrers mesos. Hi ha sumat, és clar, el «perill catalanista», però té menys mèrit, perquè en açò sí que hi han coincidit tan Vox com Ciudadanos.
La tercera pota de la dreta coixejava prou, amb un Fernando Giner, de Ciudadanos, que ha volgut aparcar el seu to crispat del passat i ha intentat oferir una imatge molt propositiva, amb bateries de propostes extremadament concretes i algunes anècdotes, una de les quals acusava els propietaris particulars de pisos d’apujar els lloguers als inquilins de forma abusiva. Però la imatge general era d’un senyor major, que s’havia estudiat molt bé una lliçó que no acabava d’entendre i a qui li sobrava temps d’intervenció.
Tàndem d’esquerres
Enfront, els candidats de l’esquerra han fet un tàndem que, si no ho han coordinat, bé ho semblava. L’alcaldable socialista, Sandra Gómez, ha estat l’encarregada de la confrontació amb el PP, amb qui ha entrat sense embuts aconseguint posant contra les cordes en diferents ocasions a un Caballero que no sabia on posar-se. Ha estat especialment brillant quan ha respost a Badenas que «senc parlar a l’extrema dreta de la policia, i em pose a tremolar» Gómez ha reivindicat tota l’obra del govern municipal –i de passada la gestió de Sánchez i Puig a la Moncloa i la Generalitat respectivament-, abandonant les distàncies amb alguns aspectes, com va fer el 2019 amb els carrils bici. Ha proposat una taxa als pisos turístics i ha defensat una «València dels barris i no dels grans esdeveniments».
Al seu costat, Joan Ribó –el de Compromís ha estat l’únic candidat que ha parlat en valencià- ha tirat de solvència i experiència, evitant el cos a cos –malgrat tots els intents dels adversaris-, amb propostes de calat, que anaven des d’un model turístic que limite la sobreexplotació, un urbanisme ecologista que no ocupe més horta, un pla de mobilitat metropolità o l’oposició a l’ampliació del Port.
Els dos candidats de l’esquerra s’han respectat mútuament a excepció de la pulla indirecta de Ribó al PSOE pel caos del servei de Rodalies. Un comentari que ha estat subtilment respost per Gómez en exigir una «EMT metropolitana» i no com l’actual.
