Diari La Veu del País Valencià
Camps d’extermini nazis, literatura i realitat, testimonis femenins i molt més, a La Veu dels Llibres

L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Francesc Viadel a David Serrano Blanquer (Sabadell, 1966), doctor en Filologia per la UAB amb una tesi sobre la literatura europea dels camps nazis i Joaquim Amat Piniella. És un dels experts catalans en la història de la Xoà i també, especialista en la transmissió de la memòria dels supervivents dels camps franquistes i nazis. El seu llibre, un relat escrit en clau non-fiction, Jedwabne. Una història universal, s’endinsa en un dels pogroms més terribles de la història de l’extermini dels jueus a Europa.

Per part seua, Bernat Joan comenta El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció, de Xavier Pla, crític literari i professor de Literatura a la Universitat de Girona. Un llibre que ens endinsa, a través de les seues crítiques –dels seus assaigs sobre literatura i realitat en temps de ficció– en els lligams més o menys estrets que podem observar entre diverses obres literàries –conegudes o no tan conegudes– i la seua relació amb la realitat.

D’altra banda, Josep Antoni Fluixà parla de Mireia, de Purificació Mascarell, últim Premi Lletraferit, una novel·la d’intimitats, d’històries personals amb un caràcter psicològic i, sobretot, simbòlic, una novel·la lírica, romàntica en el sentit de rebel·lió i reivindicació individual que té com a protagonistes principals dues dones que no encaixen amb el prototip femení de la dona dòcil.

En aquest número, Blanca Cerdà recomana Ser invisible. Testimonis literaris i documentals femenins, de Rafael Roca, una obra que té el propòsit de fer visibles les dones com a subjectes agents i que adquireix tot el seu significat, en termes de reacció, si contemplem el concepte de «criptogínia», encunyat per Begonya Pozo i Carles Padilla. Testimonis de dones, acuradament contextualitzats, evoquen una incursió rigorosa i discontínua, que abasta des del segle XIV fins al mateix segle XXI.

A més, aquest dissabte, Xesco Guillem ressenya El llamp en la lluerna, de Ramon Guillem, un poemari lluminós, de cant a la vida, convençut que és en l’exaltació del cos on aquesta sempre perdura, d’una pell que se sap i es reconeix convulsa, d’un amor que traspassant el temps, com un cercle que s’obri i es tanca, sempre torna.

Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a La Repartidora, de Benimaclet.

Comparteix

Icona de pantalla completa