Un dels mites grecs més interessants, en relació directa a la veritat que conté, és el que té per protagonista al tità Prometeu, el gran “benefactor” de la humanitat. Davant el poderós déu Zeus, Prometeu va sacrificar un bou, dividint-lo en dues parts: en una va col·locar la carn, la pell i les vísceres, ocultant-les dins del ventre de l’animal; en l’altra va posar els ossos, que va cobrir de greix. Prometeu va donar a triar a Zeus la part que més li satisfés i aquest va triar els ossos, pensant que eren la part més saborosa. A partir d’aleshores els éssers humans van cremar els ossos com a sacrifici i van poder menjar-se la carn i cobrir-se amb les pells. Burlat, Zeus va castigar als homes privant-los del foc. Però Prometeu va tornar a exercir de benefactor de la humanitat i va robar el foc de l’Olimp per a portar-l’hi de nou als humans.
Amb el seu gest, Prometeu dóna inici, en el pla mític, a la civilització i la història com a tals, alliberant a l’ésser humà de la por primordial (fonament i origen de la religió) i dels límits que li imposava la seua condició animal. Prometeu és, per tant, l’heroi emancipador per excel·lència. Prometeu encarna la figura del rebel, d’aquella força que persisteix, que lluita, aquell que vol gaudir i fer gaudir a les persones de tots els béns reservats als déus.
Salvant els mites, i trepitjant la nostra terra, el passat 13 d’abril, un grapat de treballadors i treballadores del camp, impulsaven, als locals de la Petxina de València, la consolidació d’un canvi importantíssim en les estructures sindicals agràries del nostre país. I dic, consolidació, assabentat que aquesta fita històrica és la consecució i la visibilització d’un procés emprés des de fa ja temps, per la militància de la COAG- CV.
Allí, als locals de la Petxina, es celebrava el congrés de la COAG-CV on de forma majoritària es decidien tres punts de vital importància per a la base social del sindicat, i per què no també, per al camp Valencià:
El primer, no és altre que la ratificació, sense fissures, de seguir caminant cap a la sobirania alimentària com a concepte econòmic, social i polític, que garanteix l’autoabastiment del nostre territori prioritzant al poble i les estructures sostenibles de la ruralitat, enfront de la depredació urbanística i neoliberal de les societats modernes. Perquè sols garantint la ruralitat de la nostra societat i apostant per una defensa del territori i un equilibri, social, polític i econòmic de la gent que l’habita, podem garantir la supervivència de la societat valenciana, davant dels atzucacs seriosos, i perillosament sense retorn, al que ens avoca el sistema capitalista actual.
El segon punt va ser el canvi de nom. Des d’aquest congrés, la COAG-CV passa a anomenar-se COORDINADORA CAMPEROLA DEL PAÍS VALENCIÀ-COAG. La qüestió nominal sempre ha sigut un tema de controvèrsia al nostre territori, una controvèrsia lligada a l’enfrontament, per una banda, esquerra-dreta i per altra a l’eix centre i perifèria.
La terminologia i el nom d’una organització no és mai innocent, com tampoc va ser innocent que en ple procés de transició de la dictadura a la ‘democràcia’, l’estat recolzat per tot l’aparell repressiu i les forces ultra-montanes de la dreta (la democràtica i l’obertament feixista) imposarà una nomenclatura com la de Comunitat Valenciana, anodina, neutra i clarament limitadora d’una identitat unificada i impulsada des de el territori com la de País Valencià. Des de la Coordinadora apostem per un país, el valencià, que siga el resultat d’unes comarques que volen ser, i per tant són, un sol poble.
El tercer i últim punt que es va aprovar amb aquest congrés té a veure amb el feminisme, visibilitzant a la dona com a motor històric del camperolat. i el relleu generacional, calamitat que condemna al nostre camp a la desaparició mitjançant l’envelliment.
La nova candidatura per a portar endavant a la Coordinadora els pròxims tres anys és una candidatura jove, amb una mitjana de 37 anys i amb paritat de fet i no de quota. On de forma natural, les dones estan ocupant el paper que els correspon per les seues aptituds de treball i de lluita. On, per primera vegada a l’Estat espanyol, la secretaria general recau en una dona i a més a més jove. Així els treballadors i les treballadores del sindicat deixen clar la línia de futur per al camp valencià: la gent jove i les dones com a futur i esperança de la ruralitat valenciana.
L’objectiu del nostre sindicat abans i ara, potser després del congres encara amb més força, és ser una ferramenta per al treball i el combat d’aquelles persones que culturalment lluiten en els seus pobles per la defensa del territori, per la seua cultura i llengua i que, quasi en solitari, en pobles grans o menuts, però segur que oblidats, conreen les seues terres, o alimenten al bestiar, lluitant contra l’oblit d’un estat centralista. Lluitant, a casa nostra, contra la folklorització i el menysteniment de la força del mon rural per un conjunt de polítics que diuen protegir el camp mentre afavoreix les condicions que el degraden i planteja, com a solució a la seua mancança de polítiques i valentia, de forma descarada, el saqueig del territori i l’espoli dels recursos humans i naturals.
L’objectiu, a curt termini, és seguir aglutinant forces per a practicar l’acció directa a les comarques, a les institucions i als organismes reguladors, acció feta per treballadores i treballadors directament, sense intermediaris, fugint de la burocratització de les cadiretes a què ens tenen acostumats les forces bisindicals del nostre país i amb l’objectiu, de convertir als llauradors i llauradores, als ramaders i ramaderes o als apicultors i apicultores…. no en un grup de treballadors gremials i amb interessos divergents sinó en una força unitària, on totes i tots els i les que ens guanyem la vida al camp i del camp, puguem formar part d’un tot valent i combatent: d’una sola veu. Insinuant, amb el concepte de camperolat, que ja és hora que enfront de la desaparició del nostre món ens constituïm com a classe amb interessos, polítiques, tàctiques i estratègies pròpies i unitàries.
Per acabar només afegir que des de la COORDINADORA CAMPEROLA DEL PAÍS VALENCIÀ-COAG creguem que hem d’apostar per una organització que, de forma clara i explícita, aposte per un territori que puga decidir, parle el que parle, tinga el color de pell que tinga, qui som, quina sobirania volem i com la volem articular. I sobretot, que això ho volem fer lluitant per la realització d’una unitat popular que revolucione el món camperol, retornant el foc, que el capitalisme com actual divinitat ens ha furtat, per a lluitar amb força, totes juntes, per la construcció d’una identitat camperola, democràtica, feminista i ecològicament sostenible.
