Plena nit. Quatre carrers. Un monstre diferent esperant-los a cada un d’ells. Quatre joves atrapats a la cruïlla sense poder escapar-se ni avisar ningú. Aquesta angoixant situació és la que se’ns presenta a l’inici de la novel·la. Els protagonistes hauran de fer mans i mànigues per descobrir què els encalça exactament i per trobar una solució que els permeta salvar la vida.
El primer que cal destacar és que l’autor aconsegueix crear un ambient de terror i tensió que es manté al llarg de tota l’obra. A més, el ritme de l’argument és intens, de manera que el lector té poc temps per relaxar-se. No deixa de ser curiós i difícil que això succeïsca en una història en què els personatges estan pràcticament tota l’estona al mateix lloc. És un llibre complet: amb un bon plantejament, diferents girs en la trama que sorprenen i un final obert que fa acabar la proposta tan bé com comença. A la vegada, segueix una estructura de capítols marcada i repetitiva que ajuda a seguir el fil del relat i de tots els personatges que van apareixent.
Celebrem el fet de trobar-nos amb uns monstres dolents i malèvols que es comporten tal com són. I també uns joves que reaccionen com a tals. La barreja que David Navalón crea entre actualitat, cultura popular i certa màgia encara afegeix un punt més d’interés a tot el conjunt. Les il·lustracions acompanyen el text cedint-li el protagonisme, però afegeixen intensitat i detall a l’atmosfera que genera l’escrit.
En definitiva, una novel·la amb la qual es gaudeix de la mateixa manera que es pateix. Una molt bona opció per introduir-se en aquesta tipologia de relats. I, finalment, un llibre que fa pensar-s’ho dues vegades abans de sortir a voltar tot sol pels carrers valencians.
