Fa ara un mes, l’escola infantil Siete Enanitos, ubicada a la partida alacantina del Palamó, anunciava el tancament d’una aula després de l’afonament del sòl. Tres setmanes més tard, els pares i mares dels alumnes d’aquesta escola municipal rebien un e-mail del Patronat de la Regidoria d’Educació. Anunciava que a partir del següent dilluns –dia 6 de març– l’activitat escolar seria suspesa per danys estructurals en les instal·lacions.
La solució més adequada per al Patronat era que les famílies cuidaren dels xiquets a casa durant dues setmanes, tot i que, en cas d’impossibilitat, es plantejava la possibilitat de canviar-los temporalment d’escola. La recomanació, en tot cas, era que, si fora possible, els xiquets restaren a casa davant el descontrol que es podia produir amb escolaritzacions sobtades al mes de març.
Aquesta situació va indignar les famílies, que patien una manca evident d’informació davant una situació que, segons l’informe realitzat a posteriori, respon a un incompliment clar de les condicions bàsiques de seguretat. El dia 6 de març les parts afectades es van reunir al consell escolar. Va ser quan aquestes van rebre l’alternativa d’escolaritzar els xiquets en barracons llogats, una opció descartada per la majoria de famílies, que finalment l’Ajuntament ha imposat contra el seu criteri.
Dimarts dia 7, un nou e-mail en què se’ls informa de la reincorporació gradual dels alumnes a una altra escola municipal, Els Xiquets, ubicada a poc més d’un quilòmetre del centre tancat. La suma de nous alumnes a aquest centre obligava a augmentar les ràtios de les aules, i algunes famílies mantenen els seus fills i filles a casa davant tanta improvisació.
Entretant, l’Ajuntament afirma que pretén demolir l’escola Siete Enanitos i construir-ne una de nova amb les condicions adequades, però les famílies no se’n refien. La raó de la desconfiança rau en el fet que l’any passat, el ple de l’Ajuntament va acordar la construcció d’una nova escola infantil davant la manca de places escolars, però no se n’ha tornat a saber res. Alhora, des de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes s’havia alertat de l’estat de deteriorament en què es trobava l’escola Siete Enanitos, sense que l’Ajuntament hi posara remei. Com a solució parcial, les famílies exigeixen que, en comptes d’instal·lar barracons, els alumnes puguen ser acollits en un altre edifici municipal que siga reconvertit temporalment en escola. Però «no són els pares els qui han de prendre la decisió», indiquen.
Des de l’oposició a l’Ajuntament s’ha denunciat aquesta situació. El regidor Rafa Mas, candidat a l’alcaldia per part de Compromís, indica que enguany hi ha 1,5 milions de superàvit, és a dir, «diners de sobra per a trobar una bona solució». Segons explica, aquest fet, sumat al de la desprotecció de l’escola –tal com han revelat els informes tècnics– i a la no construcció d’una tercera instal·lació d’aquest tipus –Compromís la demana a la zona sud d’Alacant, concretament al barri de Sant Gabriel–, són exemples que suggereixen que l’Ajuntament «no es preocupa massa» per la situació de l’educació infantil pública a la ciutat.
Al seu torn, la tasca de la regidora d’Educació a la ciutat, Julia Llopis, del PP, sembla desprendre un interès especial per l’educació privada. Ella mateixa va ser fitxada per l’alcalde Luis Barcala quan dirigia CONCAPA a Alacant, la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes, un dels grans lobbies del sector. D’altra banda, Rafael Araujo, secretari tècnic d’aquesta organització, ha sigut introduït al Patronat Municipal d’Educació Infantil per la regidora. També crida l’atenció la incorporació de Sonia Terrero, secretària general de la Federació Provincial d’AMPES (FAPA) Gabriel Miró d’Alacant, una de les entitats que més s’ha posicionat històricament contra l’ensenyament en valencià a la ciutat.
Tot això se suma al fet que a l’estiu del 2021, amb la modificació dels estatuts del Patronat d’Educació, la regidora Julia Llopis, segons va denunciar l’oposició, permetia la derivació d’alumnes d’escoles públiques a privades gràcies al vot favorable dins del patronat dels representants citats i al vot de qualitat de Julia Llopis. En aquell mateix moment van ser apartats del Patronat el representant dels treballadors i treballadores de les escoles, l’especialista en valencià i el representant de la regidoria d’Igualtat. Per últim, aquella modificació no va servir per a desencallar la construcció de la tercera escola infantil municipal, tal com havia decretat el ple, i la situació actual respon, segons l’oposició, a l’ordre de prioritats establert per la regidoria, entre les quals no estava aquesta escola pública en estat de deteriorament.
