L’acord polític en què s’ha implicat Compromís amb el partit d’Íñigo Errejón, Más País, i que ha sumat formacions rellevants com Més per Mallorca, Chunta Aragonesista o el nounat Projecte Drago, encapçalat per l’exdirigent canari de Podem Alberto Rodríguez, compta amb el suport d’altres partits amb menor transcendència en l’àmbit estatal però que resulten un tant polèmics en aquesta confluència.
El passat cap de setmana, l’exdirigent de Podem Pablo Iglesias publicava un tweet en què criticava aquest acord per comptar amb el suport «d’un senyor que va ser condemnat per comprar vots i que va ser president de Melilla gràcies al suport de Jesús Gil». Iglesias es referia al president de Coalició per Melilla, Mustafa Aberchán, que va presidir aquesta ciutat autònoma durant un període ben curt, entre 1999 i el 2000.
En esta foto hay un señor que fue condenado por comprar votos y que fue presidente de Melilla gracias al apoyo de Jesús Gil. Es bueno construir alianzas pero no profesionales eternos de la política ni con corruptos pic.twitter.com/nHFy9rUjeP
— Pablo Iglesias ?(e) (@PabloIglesias) March 10, 2023
Aberchán va iniciar la seua carrera política a les Joventuts Socialistes durant la dècada dels noranta, i fruit d’una escissió va anar a parar al seu partit actual, Coalició per Melilla, que més tard s’acabaria federant amb Esquerra Unida i ara es troba en l’òrbita errejonista. Aquest partit, que concentra vot musulmà, va comptar des del primer minut amb el lideratge d’Aberchán, que va aconseguir quatre representants a l’Assemblea de Melilla el 1995, uns comicis en què el PP va assolir majoria absoluta amb 14 edils.
Ja el 1999, en els següents comicis, Coalició per Melilla va sumar un regidor més i en va obtindre cinc, els mateixos que el PP, molt més a prop del partit més votat, el Grup Independent Liberal (GIL), la marca exportada pel polèmic empresari Jesús Gil.
La conjura contra la victòria d’aquest partit va fer que la resta de formacions negociaren per a evitar un govern del GIL. PP, PSOE, Unión del Pueblo Melillense (UPM) i Partit Independent de Melilla van acordar sumar els seus 13 regidors de 25 a l’Assemblea per a investir Juan José Imbroda, candidat d’UPM, formació que quatre anys més tard s’integraria en el PP. Però el pacte va saltar pels aires quan als vots de la Coalició per Melilla d’Aberchán, que van donar suport a aquest candidat, s’hi van sumar els vots del GIL, del Partit Independent de Melilla i de dos diputats socialistes que van trencar la disciplina de partit. Un any més tard, el seu govern cauria amb una moció de censura presentada per UPM, PSOE, PP i Partit Independent de Melilla.
No va ser, ni de bon tros, la maniobra més política d’Aberchán, que el 2018 va ser condemnat a dos anys de presó i a dos i mig d’inhabilitació per haver comès dos delictes electorals i un altre de falsedat. L’Audiència de Màlaga va fer cas de les acusacions contra aquest dirigent polític formulades per la Fiscalia, que el considerava un dels líders de la trama establerta en el període electoral del 2008 entre el seu partit i el PSOE per a adquirir vots de forma il·lícita a canvi de prometre llocs de treball. Segons el tribunal, Aberchán estava al capdavant dels militants del seu partit que van protagonitzar aquests fets.
Les cues per a tramitar vots i la gestió d’aquests sense discreció, segons la sentència, a la seu del mateix partit, va alimentar les sospites, que van recaure sobre Aberchán en tant que resultava ben difícil que ignorara aquests fets, segons la mateixa sentència. 18 persones van ser condemnades per aquests fets l’any 2018. La condemna va ser ratificada fa ara dos anys per la Sala II del Tribunal Suprem, que també li va imposar una multa de quasi 10.000 euros i que també va condemnar militants del PSOE. De fet, socialistes i el partit d’Aberchán concorrien a les eleccions d’aquell 2008 de manera conjunta al Senat.
