La secció segona de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha declarat nul l’acord del Consell que estableix els paràmetres i criteris per a aplicar la compensació econòmica al personal de la Conselleria de Sanitat per serveis extraordinaris amb motiu de la COVID-19, en tant que no hi va haver negociació col·lectiva amb els sindicats.
En dues resolucions distintes, l’alt tribunal valencià dona la raó als recursos plantejats per CCOO i la Central Sindical Independent, així com del CSIF, contra l’acord del 27 de novembre del 2020 del govern valencià.
En les resolucions, amb arguments idèntics, la sala declara nul l’acord després de concloure, tal com defensaven els recurrents, que no hi va haver negociació col·lectiva efectiva amb les organitzacions sindicals en la Taula Sectorial sobre els criteris per a identificar el personal i la distribució de la compensació econòmica segons l’exposició al risc.
El decret llei 17/2020 del 16 de novembre establia l’aprovació de mesures per l’esforç realitzat pel personal del Sistema Valencià de Salut i del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials durant l’estat d’alarma per la covid-19, declarat pel Reial Decret 463/2020. Aquest decret llei 17/2020 es va publicar al DOGV de 18 de novembre de 2020.
Dos dies abans de la publicació, es va convocar una Taula Sectorial de Sanitat Extraordinària. A l’ordre del dia figurava «suport del Consell pel qual es porta a terme el Decret Llei pel qual s’estableix una compensació econòmica per l’esforç realitzat per part del personal del Sistema Valencià de Salut i del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials durant l’estat d’alarma declarat entre el 14 de març i el 21 de juny de 2020 per causa de la pandèmia de la covid-19, i altres gratificacions extraordinàries per al personal de Salut Pública (en el que es refereix al personal de gestió sanitària)».
En aquest ordre del dia no apareixia «negociació» de l’acord, «debat» ni cap terme similar, segons al·legaven els sindicats en els seus recursos. La documentació relativa a la Taula Sectorial va ser remesa als sindicats quatre hores abans de la seua celebració. I l’única documentació que es va enviar va ser l’esborrany de l’acord, sense acompanyar la memòria preceptiva econòmica del mateix.
A la Taula Sectorial tots els sindicats van coincidir a denunciar la sobtadesa de la convocatòria, així com la manca d’informació. L’acord que es va publicar coincidia, punt per punt, amb l’esborrany que es va presentar als sindicats. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ja havia promès aquesta compensació econòmica cinc mesos abans, «per la qual cosa no estava justificada la sobtadesa amb què es va convocar la taula per a negociar els criteris de l’acord el mateix dia de la publicació del decret-llei i en una única reunió», assenyalaven els sindicats.
Els sindicats coincidien en el fet que no constituïa una «vertadera» negociació la convocatòria d’una taula sectorial per a posar en coneixement de els organitzacions sindicals el text d’un acord, permetent als sindicats expressar la seua opinió sobre el mateix acord, «però sense la possibilitat d’efectuar cap canvi en la seua redacció, atès que la informació per si mateixa no constitueix una negociació».
La sala va estudiar aquests arguments i els ha admès. Considera que el període transcorregut entre la documentació remesa als sindicats i la reunió, de tres hores i mitja, «resulta de totes totes insuficient perquè les parts es puguen preparar les seues propostes abans de la reunió».
Segons el tribunal, conèixer aquesta documentació «resultava fonamental per a poder discutir o confrontar la quantificació dels paràmetres i la fixació dels criteris d’aquesta distribució de les compensacions econòmiques».
