Fa sis anys, l’aleshores regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset -i potser futur, si Compromís es manté en el poder després de les eleccions municipals de maig-, va anunciar que s’estava enllestint un pla estratègic per assolir «l’excel·lència» en les Falles. Ho feia després que hagueren estat reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Aquest pla incloïa un estudi sociològic -ja presentat-, un estudi d’impacte econòmic -que s’està desenvolupant ara, en les primeres festes normals després de la pandèmia del coronavirus- i una investigació científica per analitzar el seu impacte ambiental.
Un consum disparat, augment dels residus, petards, increment del turisme, més mobilitat, soroll perpetu… És la València en Falles. En un context de major consciència ambiental i on cada any més persones manifesten la seua preocupació pel fum negre de la nit de la Cremà -compte, no és l’únic element contaminant de les festes-, ens preguntem: què ha passat amb eixe estudi d’impacte ambiental?
L’estudi d’impacte ambiental, de moment sense data
Fonts de la regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València afirmen que, de moment, no hi ha avanços al respecte. Expliquen que, des del principi, ja es contemplava que tots aquests estudis exigits per la UNESCO arran de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat no es farien tots alhora; en tot cas, admeten que s’han endarrerit a conseqüència de la pandèmia mundial del coronavirus (que ha impedit analitzar la festa en unes condicions de normalitat). De moment, no hi ha data sobre quan es farà.
Ara bé, defensen que, paral·lelament, s’han fet alguns esforços per intentar reduir l’impacte de les Falles introduint «clàusules ambientals» en tots els plecs municipals de les festes. Per exemple, un dels criteris amb més puntuació a l’hora de seleccionar la Falla municipal és «l’ús de materials respectuosos amb el medi ambient». Per això, la fusta ha tingut un paper tan rellevant en les últimes plantades a la plaça de l’Ajuntament: «S’intenta que la Falla municipal servisca de far i de referent per a la resta de Falles».
Aquest criteri també s’empra a l’hora de concedir premis del consistori com el Caliu d’Igualtat o els Premis Falles Sostenibles, guardó que es va crear l’any passat i que «és el que més pressupost té». Reparteix 18.000 euros i valora aspectes com el càlcul, reducció i compensació de la petjada de carboni, la substitució de materials derivats del petroli per altres més sostenibles o l’organització i participació en activitats de divulgació i conscienciació sobre sostenibilitat. També podríem esmentar el Pla Especial de Neteja i Recollida en Falles, amb l’edició de la guia Falleres i fallers per a salvar el món.
Investigació publicada a la Revista d’Estudis Fallers: cal decréixer les Falles
A falta d’un document oficial impulsat des de les institucions, dues investigadores de la Universitat de València, Isabel Royo i M. Isolda Perelló, han elaborat un estudi que fa una aproximació a l’impacte ambiental de les Falles de València i que està publicat al darrer número de la Revista d’Estudis Fallers, presentat aquest mes de març. Té per títol «L’empremta antropogènica del fenomen festiu: el cas de les Falles a la ciutat de València». En ell afirmen que «la tradició fallera i part dels seus actors han viscut d’esquena al canvi climàtic», però apunten que això està canviant.
En el món de la pirotècnia assenyalen «experiències pioneres» en les quals s’està treballant des de fa una dècada relatives a la reducció de l’ús de materials plàstics i l’eliminació de contaminants químics en l’elaboració dels colors dels focs artificials. Un informant d’aquest sector diu a l’estudi: «Estem tornant a les arrels, antigament tot es feia amb canyes i cartró […]. Nosaltres estem utilitzant només un 10% de plàstic, perquè hi ha coses que no es poden fabricar sense plàstic, la resta tot és cartró, en un 90%». Respecte als artistes fallers, citen el «suro verd», basat en restes vegetals, encara que admeten que «està poc difós»; a la Universitat Politècnica de València estan investigant, des del 2017, l’ús de materials no derivats del petroli per substituir el poliestiré expandit (col·loquialment conegut com «suro blanc»), com ara la palla de l’arròs. Totes aquestes innovacions, afirmen, estan «molt en bolquers». Una de les claus per facilitar la seua expansió per tallers dels artistes és aconseguir materials sostenibles que siguen econòmicament rendibles, ja que és coneguda la situació de precarietat de l’ofici de l’artista faller.
Per fer les Falles més sostenibles, un expert en la festa valora aplicar les tesis del decreixement: «Suposaria bàsicament abaixar la complexitat de la festa, abaixar el gigantisme i, sobretot, el protagonisme de l’anomenada falla monumental […]. En definitiva, que les Falles foren unes festes més amables, no tan desbordades com es poden veure en els últims anys, on hi ha un protagonisme desmesurat del turisme de masses».
Les autores de la investigació, Royo i Perelló, proposen tres línies d’acció per avançar cap a unes Falles més sostenibles: articular una renovada normativa de Falles consensuada entre la Junta Central Fallera, artistes fallers i pirotècnics que tracte aspectes com eliminar categories i seccions dels monuments fallers, establir un màxim de Falles per sectors fallers, consensuar una grandària màxima per a aquests, l’ús de materials no contaminants en la seua construcció, eliminació dels químics pirotècnics altament contaminants i suprimir el material plàstic dels artefactes pirotècnics; implementar una acció transversal de pedagogia ambiental dirigida a les comissions falleres i a centres escolars, amb guies didàctiques per repensar la festa; i mantenir les Falles a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO revalorant els aspectes que foren reconeguts (la fusta i el seu ús artístic, la professió dels artistes fallers i el foc en zona urbana).
La mobilitat i, sobretot, els petards, el que més contamina l’aire de València durant les Falles
L’Associació Mesura i la plataforma ciutadana València per l’Aire han elaborat unes gràfiques sobre la contaminació atmosfèrica que hi ha en la ciutat durant les Falles, basant-se en les dades públiques de les estacions de mesurament. Sumen els valors diaris del dia 7 al 27 de març durant 15 anys (de 2005 a 2019) i estableix una mitjana per dies. Reflecteixen que s’arriben a duplicar els valors habituals de les partícules PM2.5 (amb greus efectes sobre la salut), especialment durant la setmana gran de les festes. D’aquesta manera, els valors passen de 9,3 (dia 7) a 17,7 (dia 13). La setmana prèvia a les Falles (del 7 al 13) hi ha un valor mitjà de 14,6 i la setmana gran (del 14 al 20) apuja fins al 19,4; la setmana posterior baixa a 14.
L’enginyer químic de Mesura, José Manuel Felisi, atribueix les dades a dos factors: els petards de carrer i la mobilitat. «Sempre pensem en la Cremà i les mascletades, però la pólvora de carrer embruta molt la ciutat i la qualitat de l’aire. En la Cremà es veu un pic, però el més significatiu i el que més embruta l’aire en Falles són els petards de barri», explica. L’altre focus, el de la mobilitat, és perquè «es multiplica»: «encara que es tanque als cotxes la zona interior de la ciutat, els dos anells exteriors es mantenen amb una circulació alta». En tot cas, observa que el fet que les partícules PM2.5 pugen especialment i no ho faça tant el nivell de NO2 vol dir que «estan molt vinculades a la crema de la pólvora». Cal afegir que ambdues causes estan interrelacionades, ja que quan passen els cotxes, produeixen una resuspensió del material pirotècnic que hi ha a terra.
Andreu Escrivà: «S’ha d’assumir que les Falles són insostenibles. No s’ha de tindre por a fer un estudi d’impacte ambiental, és necessari per a prendre decisions més informades de cara al futur»
L’ambientòleg i divulgador Andreu Escrivà reflexiona: «S’ha d’assumir amb naturalitat que les Falles són una festa hipercontaminant, no només per la contaminació química que es genera quan es cremen, sinó per la contaminació lumínica, acústica, olfactiva, la brutícia que la gent tira per terra i per a la qual cada any gastem més en netejar… És una festa insostenible, però és que les festes no han de ser sostenibles perquè sí; ens equivocaríem si pensem que tot allò que fem sempre ha de ser ecològicament sostenible».
Ara bé, sí que insta l’Ajuntament de València a posar-se ja a treballar en un estudi per «tindre un major coneixement de l’impacte ambiental de les Falles», ja que observa que hi ha «qüestions absolutament descontrolades», com els residus, el turisme i les emissions que se n’associen o la despesa lumínica. «No s’ha de tindre por a fer un estudi d’impacte ambiental i que les coses no isquen massa bé. Si fas un estudi per a conéixer la situació que vols millorar, evidentment no estarà fantàsticament bé. És necessari per a prendre decisions més informades de cara al futur. Cal aproximar-se a la festa amb un esperit crític i tenim estudis d’impacte ambiental d’un muntó de coses que tenen menys impacte que les Falles», indica Escrivà.
Sobre les Falles com a paradigma que les persones ocupen els carrers i la ciutat es faça més còmoda per a caminar que per a moure’s en cotxe, valora: «Em sembla molt bonic tancar una ciutat perquè la gent passege i admire monuments que es planten als carrers, llevant altres elements com les revetlles i els petards. La gent comença a passejar i a entendre la seua ciutat d’una altra forma. Si aquests talls de carrer s’utilitzen i es visualitzen, pot ser una molt bona exemplificació de què significa recuperar el carrer i que la gent vulga que continuen sense cotxes després de les Falles. Hi ha molts carrers a València per on, si no passaren cotxes, no hi hauria col·lapse ni cap problema. Hem de ser capaços d’entendre que aquesta festa no té per què anar lligada a la contaminació, a la brutícia, a l’incivisme i a la impossibilitat de descansar i potenciar aquelles parts que crec que milloren la ciutat».
