La sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha confirmat la condemna de 159 anys i 11 mesos de presó a l’autor de l’assassinat de Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas, en trobades sexuals en les quals usava cocaïna en els genitals de les víctimes.
El tribunal rebutja que se li puga imposar la presó permanent revisable, com sol·licitaven les acusacions, per la redacció «literal» de l’article del Codi Penal que regula aquesta pena, segons ha informat. Els magistrats augmenten en 20.000 euros la indemnització per als pares de Marta Calvo, pel dany moral derivat de no poder recuperar les restes de la seua filla, el cos de la qual no ha sigut trobat.
D’aquesta manera, la sala confirma la sentència imposada per l’Audiència de València que va condemnar, en aplicació del veredicte d’un jurat popular, a 159 anys i 11 mesos de presó a l’acusat d’assassinar a tres dones i intentar-lo amb altres sis més en trobades sexuals amb consum de cocaïna, entre altres delictes, entre juny del 2018 i novembre del 2019.
Els magistrats han desestimat el recurs d’apel·lació formulat per la defensa, ja que entenen que Jorge Ignacio Palma va ser condemnat «amb prova de càrrec, indiciària però suficient». «No va ser arbitrari o irracional que els membres del jurat consideraren acreditats els fets basant-se en aquells testimoniatges privilegiats i coincidents, en les diferents perícies practicades i altres proves aportades a la causa», conclouen.
El tribunal ha desestimat els recursos de les acusacions particulars, que demanaven que s’imposara al penat la presó permanent revisable. La magistrada que va presidir el judici amb jurat a l’Audiència Provincial va dictaminar que no era aplicable en interpretar que l’article 140.2 del Codi Penal exigeix que hagen sigut dictades altres condemnes amb anterioritat per delictes contra la vida en un o diversos procediments diferents.
La sala civil i Penal del TSJ arriba a la mateixa conclusió després de dur a terme una lectura del contingut literal del precepte legal, però per diferent via: no pel temps verbal -«hauria sigut condemnat»- contingut en la norma, sinó per l’exigència d’«índole quantitativa» que inclou.
