El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha mostrat aquest dilluns el suport de la Generalitat a les gestions per a aconseguir la repatriació des de Mèxic de les restes mortals de l’historiador Rafael Altamira i de la seua esposa, Pilar Redondo. Segons ha assenyalat, la consecució d’aquest objectiu serà «un somni fet realitat» i, especialment, «un acte de justícia poètica». El Campello és, segons Puig, «la terra on Altamira mereix descansar».
Puig ha fet aquestes declaracions durant la clausura del ple del Consell Valencià de Cultura, celebrat amb caràcter extraordinari al Campello (l’Alacantí) per a homenatjar l’historiador Joaquín Santo, conseller de la institució mort recentment, i mostrar el suport d’aquest òrgan consultiu de la Generalitat a la iniciativa de l’Ajuntament d’aquesta localitat per a portar les restes d’Altamira i de la seua cònjuge.
«Compteu amb tot el suport de la Generalitat en aquesta causa», ha indicat el president, qui ha assenyalat que farà «tot el possible» per aconseguir-ho i s’ha referit a les gestions dutes a terme davant els cossos diplomàtics i els governs espanyol i de Mèxic, així com a un futur viatge pendent a aquest país, que tindrà també, entre les seues comeses, el de subratllar la importància de la figura de Rafael Altamira.
Puig ha iniciat la intervenció destacant la trajectòria de Joaquín Santo, de qui ha assenyalat que, en una societat com l’actual, «en la qual hi ha més monòlegs que diàleg», l’historiador va ser una «persona de diàleg» que mereix el reconeixement de la Generalitat.
A més, el president ha defensat la vigència del llegat d’Altamira, «un record necessari que és font d’inspiració constant» i «evoca aquella generació d’homes i dones de l’Edat de Plata alacantina, una generació extraordinària que va aportar llum després del desencantament de finals del segle XIX».
«Una finestra al saber humanista»
Per a Ximo Puig, l’herència d’Altamira «és una finestra al saber humanista» per les seues múltiples facetes, entre elles, les de jurista, escriptor, pensador, pacifista, historiador, pedagog i crític literari. També ha assenyalat que Altamira considerava que la justícia i l’educació estaven en la base de la pau i la convivència. «Així ho recordem després d’un any de guerra», perquè «sense justícia, no hi ha pau ni llibertat», ha exposat.
També s’ha referit a la necessitat de revisar les pròpies conviccions quan es confronten amb unes altres. «En un temps sobrat de veritats absolutes, aquest és un bé preuat; el dubte que denota humilitat, la paraula que anticipa l’acord, l’actitud que reflecteix respecte». «Menys fogueres i més àgores; aquest és l’esperit d’Altamira: la paraula», ha afegit.
«Què has fet tu per la teua pàtria?»
El president també ha parlat de l’Altamira compromés amb la seua comunitat i el seu temps, el que preguntava: «Què has fet tu perquè la teua pàtria siga cada dia millor, més rica, més culta, més treballadora, més lliure, més respectuosa amb les lleis, més anhelosa de progressos, més plena de sentit humà?», una pregunta que, ha afegit Puig, interpel·la per a «treballar per la cohesió i el progrés».
«Diuen que la frase més famosa de Kennedy va tindre la seua font en Altamira», ha dit Puig, en al·lusió a la cita cèlebre: «No us pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres, pregunteu-vos què podeu fer vosaltres pel vostre país», i ha emprat una altra frase del mandatari estatunidenc, la que deia que «a una societat se la coneix no només pels homes que produeix, sinó també per les persones a les quals rendeix tribut».
A parer seu, amb això, la iniciativa de sol·licitar la repatriació «retrata el Campello: una terra agraïda amb Rafelet, la terra on Altamira mereix descansar».
