El 24 de febrer del 2017 Smoking Souls va publicar Cendra i Or, el tercer disc dels pegolins, guardonat als Premis Ovidi com a Millor disc de rock i Millor videoclip, per Vida.
La banda de la Marina Alta va tornar a apostar per Mark Dasousa com a productor i Atomic Studios per a l’enregistrament. Segons el grup, l’àlbum «té molt de rock però també juguem i experimentem amb nous ritmes, mètriques i sonoritats més fresques influenciades del pop, disco, latin… sempre portant-ho al nostre terreny».
Cendra i Or compta amb les col·laboracions destacades de Gorka Urbizu (Berri Txarrak), que posa veu a la potentíssima Cançó de la son; Roser Cruells (Els Catarres), acompanyant vocalment el trencadís rítmic de Cicatrius i Albert García (Itaca Band) en diàleg melòdic amb Carles Caselles, fent encara més grossa Amiga.
Smoking Souls va nàixer a Pego el 2010 amb quatre membres: Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Miquel Àlvarez (baix). Comparteix origen, amistat i àdhuc família amb La Gossa Sorda, que els ha marcat independentment del seu estil musical. El primer EP Smoking Soul’s va incloure tres cançons en castellà i una en valencià. El 2011 el grup va fer el primer concert.
El 2013 va llançar L’espenta, el primer disc i una producció autoeditada ja exclusivament en valencià, i el 2015 va publicar el segon àlbum, Nòmades.
Posteriorment, ha publicat Paratges preferits (2018), un EP enregistrat en directe i amb set cançons en acústic; Translúcid (2019), i La cura (2022).
El 2021 Carles Caselles va presentar l’EP L’afluent, un projecte en solitari amb lletres personals i un estil musical menys rocker que el de Smoking Souls. El disc va ser precedit pel senzill La bellesa del risc, una col·laboració amb Sandra Monfort. També va ser finalista del Premi Miquel Martí i Pol de poemes musicats en català per Si parlo dels teus ulls, de Miquel Martí i Pol.
