«Fem una crida a totes aquelles persones que s’han desil·lusionat o que consideren insuficients o poc encertades algunes de les polítiques fetes perquè, tot i mantenir les seues crítiques, es mobilitzen». Aquesta petició, mescla de realisme i benevolència, resumeix l’esperit de l’acte celebrat aquest dilluns a València per demanar que la ciutadania progressista acudisca a les urnes el pròxim mes de maig.
La sobrietat de la convocatòria, que no ha aconseguit omplir el pati de butaques del Teatre Micalet, ha evidenciat la preocupació que regna entre els sectors esquerrans davant el perill de no revalidar el govern i que ha estat el combustible que ha gestat el manifest «Volem i necessitem un tercer Botànic. Fem-lo possible», que ja s’acosta a les 600 signatures.
Un dels que ha resumit millor aquest neguit ha estat l’històric dirigent sindical i exrepresentant d’Esquerra Unida, Antonio Montalbán, que en conversa amb Diari La Veu ha reconegut que «la situació és molt ajustada». «Estem en fil de la navalla», ha sintetitzat, abans de reflexionar sobre el paper determinant de la informació en aquest escenari. «El pitjor és que molts mitjans de comunicació traslladen a la gent que estos governs no són els que defensen els interessos de la majoria social quan és al contrari», ha lamentat.
Entre els encarregats de defensar el manifest han destacat representants dels treballadors com els màxims dirigents d’Intersindical Valenciana, Beatriu Cardona, Comissiones Obreres, Ana García, o UGT, Ismael Sáez. Junt amb ells, periodistes d’ampla trajectòria com ara Rosa Solbes, dramaturgs com Manuel Molins o l’expresident de la Coordinadora Valencia d’Onegés per al Desenvolupament, Carles Xavier López. Tots, amb un posat ben seriós. Conscients que el el camí a recórrer és llarg i costerut.
Escoltant-los, al pati de butaques, destacaven representants del PSPV com el seu secretari d’organització, José Muñoz, la secretària general de Més i coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, o la coordinadora general d’Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo.
Durant les intervencions, un dels més prosaics ha estat Ismael Sáez que ha demanat no fixar-se en les mancances del govern actual sinó en les seues virtuts. «És per estar raonablement satisfets», ha defensat abans de demanar que el Botànic siga també valorat per les seues diferències amb els executius del Partit Popular. «Tots els polítics no són iguals. I ja sabem aquells que intenten transmetre aquest missatge i perquè ho fan», ha emfatitzat.
Per endolcir un ambient un pèl circumspecte, Beatriu Cardona, una de les poques que ha estat capaç de despertar un auditori tan seriós com silenciós, ha necessitat l’ajuda de la poesia. «Cuidem el jardí del nostre poble», ha reclamat abans de demanar un exercici de memòria. «Recordem com era la vida sense el Botànic», ha advertit.
