El 16 de febrer del 2011 el cantautor Jordi Barre va morir a Pontellà (el Rosselló), a la Catalunya del Nord.
Nascut el 1920 a Argelers, a la mateixa comarca, va estudiar al conservatori de Perpinyà. De molt jove va actuar en formacions simfòniques i de música lleugera i va formar una orquestra pròpia, que va dirigir durant prop de trenta anys i amb la qual aconseguí notorietat.
Des de la publicació del disc Canta Perpinyà (1963), amb poemes musicats de Jordi-Pere Cerdà, va interpretar i enregistrar sempre en català, i va destacar la seua col·laboració amb el poeta i rapsode Joan Cayrol.
Vinculat a la Nova Cancó, és considerat l’introductor d’aquest moviment a la Catalunya del Nord, on va actuar arreu. També fou invitat a les televisions francesa i catalana.
El seu repertori, molt extens, inclou poemes d’autors catalans i textos propis, comèdia musical, cançó infantil i tradicional, i peces simfòniques.
La pertinença a Catalunya del Nord és un dels temes recurrents de les cançons de Barre, com també ho són diversos episodis de la història de les comarques nord-catalanes. Ningú com ell ha explicat la història dels angelets de la terra o la presència dels Reis de Mallorca a Perpinyà
Entre els seus discs cal destacar El xiprer verd (1979), Si te’n vas (1984), Amb la força de l’amor (1990), Angelets de la terra (1993), Els reis de Mallorca (1993), Jordi Barre a l’Espai (1995), Tots els records (1998), Infants de l’univers (2000) i Jordi Barre Live (2005).
El 1982 va rebre el Disc d’Or. També li van concedir la Creu de Sant Jordi (1992) i l’Orde Nacional del Mèrit francés (1992), i els premis Altaveu (1993) i Joan Blanca a favor de la defensa del català (1999). A més, havia estat nomenat Officier des Arts et des Lettres.
Barre va ser el creador d’expressió catalana més popular de la Catalunya del Nord d’aquesta època. Després de la seua defunció als 90 anys, el ministre francés de Cultura, Frédéric Mitterrand, va fer un comunicat lamentant la mort del cantant. Un fet sense precedents si parlem d’un creador en català.
