«A partir d’ací ja esteu a la casa de Joan Fuster». L’autor de Sueca ens espera a la porta de sa casa, recolzat en el marc de la porta de fusta que marcava l’entrada al seu espai íntim, de debat i reflexions. Aquesta és la fotografia que trobem a l’entrada de l’Espai Joan Fuster. La guia ens deixa temps lliure per observar les obres d’art que pengen de les parets, algunes dedicades per amics íntims o admiradors, i altres pròpies, com el dibuix que presideix la seua làpida i també l’accés al museu.
L’Espai Fuster, creat l’any 2017 a l’antiga casa de l’escriptor, compta amb un departament de documentació, el museu i una aula didàctica que sempre està plena d’escolars. Quan arribem un guia jove està explicant a un grup d’alumnes de 4t d’ESO on són i per què hi són. En aquell xicotet espai conflueixen, concretament, entre 70-80 estudiants de totes les edats, i com diu Fuster, «la paraula que designa, engloba i inclús defineix el fenomen és “joventut”».
A més d’una extensa obra literària, assagista i periodística, Fuster també va publicar poesia i contes infantils en els prop de 50 anys de carrera professional que va desenvolupar. Va viure i va crear tota la seua història a la mateixa casa: la d’aquella mítica fotografia on apareix contemplatiu i esperant, o aquella altra on apareix envoltat de muntons de llibres i fumant, com no. Fuster va créixer en una família modesta i tradicional, el seu pare fou un tallista d’imatges religioses, a més de cap comarcal del carlisme.
Fou durant la seua estada a València (1942-1947) per estudis quan l’intel·lectual va entrar en contacte amb les tertúlies, el cinema, els concerts o les llibreries, que tant van fer per construir el Joan Fuster que coneixem: una fita de la modernitat, la revolució i el qüestionament de tota ideologia. En acabar la carrera, amb vint-i-cinc anys, ja reunia més de mil volums a la seua biblioteca personal. Només una escassa selecció de la seua col·lecció es pot visitar al seu museu.
Salvador Ortells, director de l’Espai Fuster, ens rep al seu despatx. Tot està ple de trossos literaris de l’escriptor suecà amb motiu del centenari del seu naixement i una imatge seua presideix la sala. «Fuster tenia un esperit jove. Es mostrava políticament incorrecte quan calia i mantenia la seua visió de les coses tot i que no fora la més acceptada socialment», explica Ortells.
La seua actitud era la d’un «indagador», com el descriu Ortells, «un inquisidor en el bon sentit de la paraula». La incomoditat que generava -i genera- la figura de Fuster era el resultat de la seua manera d’observar i analitzar la realitat, «sense dogmatisme i obert a l’intercanvi d’opinions», assenyala el director de l’Espai Joan Fuster.
No només la seua manera d’estar «en contacte amb la vida» és el que fa de Fuster un intel·lectual europeu del segle XX, com diu Lourdes Toledo, periodista freelance que ha escrit sobre ell. És la claredat del seu estil la que caracteritza l’autor. «Fuster opta per un estil conversacional que no té problemes per utilitzar expressions col·loquials», assegura Carme Gregori, professora del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València i autora d’Anotacions al marge: els aforismes de Joan Fuster.
«Llegir Fuster és establir un diàleg, parlar amb Fuster», sentencia Toledo amb fermesa. La proximitat amb el lector sobreïx en els textos de l’autor de Sueca, i no per això escasseja en la seua obra la crítica racional. «Té eixe escepticisme que li permet tindre una reflexió lúcida de la condició humana que no cau en ideals dogmàtics», emfatitza Gregori.
| Magdalena Ewa Borkowska
Amb el pas del temps i el canvi de la societat, la seua intervenció pública fou cada vegada més freqüent: Fuster fou l’escriptor, assagista i periodista més reconegut del segle XX. La seua fama i influència fou internacional, tant que l’extrema dreta va organitzar dos atemptats contra la seua vida, col·locant bombes a la seua pròpia casa. Dues grans fotografies de les destrosses es poden veure al mateix lloc on van succeir els fets el 1981, l’escenari gela la sang, el silenci es fa a la sala quasi de forma inconscient.
Sòl de parquet i llums tènues que il·luminen els escassos objectes personals que queden de l’autor, correspondències, el carnet de la biblioteca de Sueca, primeres anotacions dels seus grans èxits, agendes i, emmarcades a dalt, les seues il·lustracions, una obra tan sorprenent com admirable. La visita per la vida de Joan Fuster acaba prompte, les tres sales que componen el museu resumeixen en tres fases els 70 anys de vida de l’autor: vida, obra i treball.
