Acció Ecologista-Agró ha mostrat la seua oposició al projecte del Pla Especial de la Zona Eòlica número 9, que contempla la instal·lació de huit parcs en deu municipis de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol i els Serrans. Darrere hi ha Eòliques Mare Nostrum, la societat creada per Fernando Roig a través de Med Wind i Acciona, que després de 20 anys veuen com tira avant aquest projecte.
Es tracta dels parcs de Cerro Pelado, Serra de Bicuerca, Serra de Bicuerca II, Serra del Teix, Serra de Xiva, Cabezo de Fraile, Serra de Negrete I i Serra de Negrete II. Segons l’organització ecologista, els tres últims estan situats a l’Alt Túria, Reserva de la Biosfera, encara que considera que de tots ells es deriven «uns impactes ambientals i socioeconòmics» que veuen «inassumibles».
En les al·legacions presentades, el desembre passat, denuncia la creació de territoris «de sacrifici per a una transició energètica que no és justa ni sostenible» i també la «falta de planificació per a la instal·lació de centenars d’aerogeneradors».
Prova d’això, assegura, és «la preferència manifesta per a situar l’energia renovable eòlica en zones d’interior, com és el cas, amb paisatges agroforestals molt conservats, d’alt valor ecològic i paisatgístic, obviant els efectes negatius que es puguen desencadenar sobre el medi natural, econòmic i social», en compte d’aprofitar superfícies disponibles, artificials o degradades, pròximes a les comarques que més energia consumeixen.
A parer seu, aquest és un modus operandi «emparat per l’absència de mesures establides tant en el Pla Nacional d’Energia i Clima (PNEC) 2021-2030 com en el Decret legislatiu 1/2021, que permeten fer una planificació responsable i sostenible a escala local» i «contravenint la Llei 7/2021, sobre canvi climàtic i transició energètica, segons la qual, el desplegament de les renovables ha de dur-se a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’adequada ordenació».
Els ecologistes també denuncien la «falta de transparència, quant a la presentació i tramitació fragmentada de la proposta energètica» per a aquesta zona, ja que ofereix «una avaluació separada dels huit parcs eòlics previstos, sense una visió global dels impactes i de les afeccions sinèrgiques i acumulatives sobre els recursos naturals, la biodiversitat, el paisatge, l’agricultura, el clima i la salut pública dels municipis damnificats».
Per a Agró, «totes dues qüestions indiquen que en l’estudi sotmés a informació pública la protecció mediambiental no és prioritària, malgrat ser aquesta la finalitat de la Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental». D’una banda, l’organització assegura que es desconeix «la magnitud d’afecció sobre els boscos i la vegetació, atés que no s’aporta informació de la superfície total en hectàrees a desforestar».
Per exemple, assenyala que des de Cerro Pelado a la Serra de Xiva, hi ha 57,3 quilòmetres en els quals s’instal·laran els 63 aerogeneradors, huit transformadors, i 217 pals per a les línies elèctriques, que «causarà un impacte a les serres de l’interior valencià, que posarà en risc tota la infraestructura verda i la connectivitat ecològica i territorial necessària per a la millora de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la qualitat del paisatge».
Avifauna
D’altra banda, assevera que tampoc es contemplen «efectes adversos sobre l’avifauna, concretament, sobre espècies que es troben en perill d’extinció i que compten amb alguna figura de protecció legal com és l’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) i s’eludeixen els impactes derivats sobre els recursos hídrics, malgrat reconéixer la memòria el grau de vulnerabilitat mitjà i alt d’alguns dels aqüífers de la zona».
Si tot això ocorre, avisa que «desencadenarà dificultats perquè els territoris afectats puguen desenvolupar-se de manera sostenible». I, finalment, al·leguen que «darrere del fals argument de la creació de llocs de treball i benestar, no hi ha cap estudi que faça una anàlisi seriosa de les repercussions del Pla sobre l’economia local de cap dels termes municipals».
«El que sí que sabem és que una vegada instal·lats els aerogeneradors, en la fase d’explotació, només es requeriran un o dos operaris», critica l’entitat, que recalca que l’ús del qual es parla «es correspondria, amb caràcter majoritàriament temporal, a les fases de disseny, construcció i, desmantellament».
AE-Agró ha demanat als òrgans competents l’estudi dels parcs com una sola unitat i no de manera individual com s’ha fet amb cada projecte; la correcta valoració dels possibles impactes ocasionats, incloent-hi el greu problema associat en la generació de residus produïts pel desmantellament dels parcs eòlics després de la vida útil, usualment 20 anys, i el reciclatge de les aspes dels aerogeneradors, que si no és «correctament abordat podria acabar convertint Espanya en un gran cementeri de pales».
