Ferran Torrent publica Memòries de mi mateix (Columna), una novel·la que viatja a través del Mític Regino, un falsificador d’art clàssic i contemporani, des de la València de finals del franquisme fins al 2019. Alternant aquestes dues èpoques, el relat acull nous personatges i en recupera altres ja coneguts com el mateix Regino, de qui en descobrim els orígens. Narrada en primera, segona i tercera persona, l’escriptor de Sedaví (l’Horta Sud) ha apuntat aquest dimarts que aquesta és una novel·la sobre els capricis del «destí», però també sobre l’amistat. L’autor ha parlat de la seua fascinació pel món dels falsificadors d’art, que l’ha dut a convertir-lo en la trama principal de la seua darrera novel·la.
Torrent segueix el rastre del Mític Regino, un dels seus personatges habituals, que en aquest cas li serveix per a construir un relat al voltant d’una trama internacional de falsificació d’art clàssic i contemporani. L’autor cavalca entre dues èpoques «pel potencial narratiu de veure l’evolució dels canvis socials i morals en els darrers 50 anys a través del text».
El no menys habitual Marc Sendra, el periodista d’investigació, intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l’espoli nazi i la lluita antifranquista. Tot plegat arranca l’hivern del 1968, amb l’escena d’una pintada reivindicativa la nit abans de l’enterrament de l’alcalde del poble que portarà conseqüències greus. A prop d’allà un aleshores desconegut Mític Regino, que comença a fer les primeres passes en el món de la falsificació d’art, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista.
«El Mític Regino és un playboy que intenta viure molt bé, però el context històric l’acaba fent una mena d’heroi, falsificant a favor de gent a la clandestinitat», ha exposat Torrent sobre el tarannà del seu personatge principal. L’escriptor ha sostingut que aquesta és una novel·la sobre «el destí», i no només per aquest gir que porta un falsificador a ser algú amb un objectiu noble, sinó per un fet tràgic que sacseja el principi de Memòries de mi mateix.
Torrent ha confessat que de primer estava escrivint una ficció ambientada exclusivament l’any 1968, i que la va aparcar quan va esclatar la pandèmia. Desterrada la idea i les primeres 60 pàgines, va continuar amb un segon text ambientat l’any 2019. Però un periodista el va animar a no abandonar aquella primera idea, i així és com l’escriptor va decidir «fusionar» tots dos textos. «Per fer-ho, el millor és un personatge: el falsificador», ha indicat.
El relat combina la tercera persona, que empra per a relatar les investigacions del periodista Marc Sendra, amb tot un tram final en primera persona per fer parlar el Mític Regino, i encara en un moment puntual també la segona persona. «És una novel·la molt típica meua en el sentit que hi ha molts personatges i molt d’argument», ha dit Torrent.
Sobre l’estil, i per tal que els personatges disposen d’un llenguatge coincident amb l’època en què es troben, Torrent ha dit que s’ha documentat com sempre amb «fulletons» i altres materials històrics abans d’escriure. Memòries de mi mateix, que també publicarà en castellà Destino, fa ús recorrent de diàlegs, que «eviten descriure el personatge», ha explicat l’autor. És per això que utilitza com a recurs literari la combinació de converses i personatges diversos en un mateix paràgraf. «Feia temps que ho volia provar i ara ho he fet».
