El Monestir de Sant Miquel dels Reis, que va ser una antiga presó franquista, acollirà el mes de maig una sèrie de propostes artístiques, com una instal·lació i una acció escènica, que «reten homenatge a les dones antifeixistes represaliades per desafiar el feixisme i el patriarcat». Per a aquest tribut, es barrejarà investigació, creació i mediació per a recopilar aquells «gestos subversius» amb els quals elles van mantindre la seua implicació política.
Es tracta d’un projecte de Paula Valero que va ser presentat aquest divendres en una roda de premsa a la qual també van acudir la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; la col·laboradora i representant del Cor Dona Veu, Cristina Escrivà; i Rafa Jordà, per part de la productora Pro21. La iniciativa ha estat produïda per aquesta entitat per a la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana i porta per títol «Homenatge desobedient. Arquitectura de l’abraçada. Dones antifeixistes».
El dispositiu de recerca i mediació en el qual es fonamenta tot el projecte s’ha anomenat «Arqueologia de l’abraçada». A partir de les seues conclusions, l’artista interdisciplinària Paula Valero impulsarà un catàleg, accions artístiques i una «rigorosa» documentació audiovisual.
Per a nodrir la seua tasca, des de setembre fins a febrer s’estan desenvolupant una sèrie de trobades amb historiadores i investigadores en les quals s’estan recopilant gestos desobedients de dones antifeixistes. Les participants estan aportant bibliografia, perspectives d’estudi i pistes sobre altres investigadores.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha assenyalat que la importància d’aquest projecte «es reflecteix en el vincle que s’estableix entre les dones del passat i les actuals perquè totes continuen reivindicant exactament el mateix: la igualtat com a persones. Abans com ara, les dones valentes combaten l’abús en les seues diferents manifestacions: política, social, de gènere i religiosa, entre d’altres».
En aquesta línia, ha apostat per desenvolupar aquest tipus de projectes que combinen investigació, convivència i art, perquè «hi ha lluites que no cal deixar d’exercir mentre existisquen dones oblidades per la història, i hi ha investigacions que cal no abandonar mentre existisquen desapareguts en la nostra història recent del segle XX».
Per la seua part, Valero ha assenyalat que «“Arqueologia de l’abraçada” és una cerca de gestos, anècdotes i situacions que es mostren més evidents en els testimoniatges de la presó, on tota aquesta implicació política és més que evident i és una implicació que travessa les preses des de la subversió i des de la gosadia que plantegen a una societat patriarcal».
Així, ha manifestat que el projecte actua com «una abraçada a elles, però també com un treball d’abraçada a tot el que està passant en el present i com les dones necessitem reprendre eines d’elles, d’aquestes formes de solidaritat radicals de suport, per a fer front als nous feixismes que tenim davant».
Quant a les dificultats que s’ha trobat a l’hora de dur-ho a terme, l’autora ha subratllat que «els problemes han estat conseqüència dels buits de transmissió de memòria a causa de la dura repressió, del cansament davant el dolor i dels nostres propis familiars. Hi ha hagut un accés difícil a la informació i s’ha fet treball des de l’àmbit civil perquè no hi ha hagut aquest suport».
El treball de recerca se sintetitzarà en un catàleg que constarà de textos d’algunes de les investigadores participants. L’objectiu és desactivar «l’abús de la romantització i la nostàlgia» que ha imperat en l’acostament a aquest grup de dones per a poder visibilitzar-les com a persones d’una alta implicació i consciència política que els van portar a continuar lluitant en la clandestinitat al llarg de tota la seua vida.
La instal·lació artística que es derivarà d’aquest treball de mediació estarà integrada per elements escultòrics i escènics que s’adaptaran a l’espai de l’antiga presó, convent i església de Sant Miquel dels Reis.
Les anècdotes, testimoniatges i situacions compilats durant la recerca es desplegaran en un quadríptic per al qual es comptarà amb el treball de sis performers que reactivaran els gestos d’aquestes dones a partir de la veu, del cos i de la dansa. En la seua representació personificaran la gosadia, el desig de revolta, la solidaritat i el suport mutu.
Cadascuna de les quatre sessions que integraran l’acció artística serà diferent. En aquests quatre dies, l’homenatge s’abordarà des de llocs distints. Cada jornada estarà separada al seu torn en tres parts en funció de la temporalitat establida per la comissària del projecte, Paula Valero: abans de la seua entrada a la presó, a la presó i a l’eixida de la institució penitenciària.
Referent a això, la col·laboradora en el camp de recerca i representant del Cor Dona Veu Cristina Escrivá ha destacat que «”Homenatge desobedient” és un projecte necessari que situa les dones en el focus de la resistència a través dels seus gestos i accions de supervivència».
