La setmana passada, la Conselleria de Cultura va exigir per setena vegada a l’Ajuntament del Campello (l’Alacantí) un informe sobre l’estat de salut de la Torre de les Reixes. Es tracta d’una de les torres vigies que van ser construïdes durant la segona meitat del segle XVI per a vigilar la costa davant els habituals atacs dels pirates barbarescs. La seua antiguitat li va valdre la catalogació com a Bé d’Interès Cultural (BIC) l’any 1996, però aquesta distinció no ha evitat que la infraestructura siga protegida. Des de fa anys es troba en un estat d’abandonament contra el qual els veïns protesten de manera constant.
La catalogació com a BIC de qualsevol element patrimonial obliga a prioritzar la seua preservació per part de les administracions, fins al punt que poden expropiar el bé en cas que no siga de titularitat pública. A hores d’ara, malgrat aquesta possibilitat, la Torre de les Reixes sobreviu amb una escletxa que el travessa, amb una base malmesa i amb una façana plena de grafits. Els veïns temen que un episodi de pluges torrencials puga desembocar en la seua demolició.
Les entitats interpel·lades a preservar-lo, la Generalitat i l’Ajuntament, no han complit fins ara amb els seus deures. Així ho consideren, com a mínim, des d’aquesta localitat. Sergio Lledó, arqueòleg i advocat especialitzat en patrimoni cultural, recorda que la Conselleria de Cultura, ara liderada per Raquel Tamarit (Compromís), «té potestat per actuar més enllà dels comunicats». I és que fins ara, totes les actuacions s’han limitat a comunicacions d’aquest departament a l’Ajuntament del Campello, governat en minoria pel PP, perquè actue en la protecció del BIC. Segons Lledó, la inacció del consistori no obliga la Generalitat a no fer res, i en els quasi trenta anys que han transcorregut des de la catalogació de la Torre de les Reixes, aquesta no ha sigut reparada en cap moment. És per això que Lledó responsabilitza «en un 70%» les administracions de la deixadesa del monument, que segons un estudi desenvolupat fa cinc anys costaria vora 100.000 euros per ser renovat i estabilitzat.
L’altre percentatge de la responsabilitat recauria sobre la propietat de la torre, que és privada. L’Ajuntament ja va contactar amb els teòrics propietaris de la fortificació per interessar-se en la seua reparació o per expropiar-la si era necessari. En un primer moment es pensava que la propietat requeia en la Fundació Cultural Frax, amb seu a l’Alfàs del Pi (Marina Baixa), que diu «fomentar la cultura, les arts i les ciències en totes les seues manifestacions, i en particular en aquelles que contribuïsquen a la promoció del turisme». El seu president és l’exsenador del PP Matías Pérez Such, un dels homes més lligats al zaplanisme del sud valencià.
El cert és que al 2021 l’Ajuntament del Campello va descobrir que aquesta fundació no era l’única propietària de la Torre de les Reixes, la qual cosa va fer que les comunicacions enviades fins aquell moment resultaren inoperants, atès que s’han d’enviar a tots els propietaris. En aquest cas, l’altre propietari és l’empresa Campelmar SL, domiciliada a Alacant i dedicada a les activitats immobiliàries. Aquesta copropietat ha resultat ser conflictiva, atès que la primera figura al registre de propietat i la segona al cadastre com a responsables de la fortificació, fet que ha desembocat en un litigi encara pendent de ser resolt que en dificulta, fins ara, l’expropiació.
Siga com siga, el cert és que els veïns de la localitat han organitzat passejos, xerrades i jornades de divulgació per a protegir aquest bé, i denuncien deixadesa en les institucions a l’hora de preservar-lo. Des de la societat civil, de fet, estan convençuts que sense aquesta pressió, l’immoble restaria encara més desprotegit i la seua demolició per inhibició institucional seria, sí o sí, imminent.
