L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Lourdes Toledo a Julià de Jòdar (Badalona, 1942), que «va sorprendre la crítica i els lectors ara fa vint-i-cinc anys amb la publicació de L’àngel de la segona mort, una història ambientada en un indret imaginari però amb molts punts de contacte amb el barri badaloní del Gorg, on va néixer l’autor», explica Toledo. I continua: «Aquesta opera prima fou l’origen d’una trilogia que aniria forjant-se entre 1997 i 2010 sota el títol L’atzar i les ombres. Vint-i-cinc anys després d’aquell primer llibre, la trilogia arriba de nou als lectors en un sol volum, revisada i reescrita per l’autor i editada per l’editorial Comanegra. Hi ha editors convençuts que els llibres tenen una vida més llarga del que sembla».
En aquest número, J. A. Quesada Coves s’endinsa en Viatge al país dels blancs, d’Ousman Umar, una novel·la traduïda per Juan Sierra López i publicada per Rosa dels Vents. «Un relat dur, d’actualitat, on no hi ha ficció, ho deixa clar l’escriptor en les primeres pàgines, quan explica el principi de l’aventura amb aquestes paraules: “Érem quaranta-sis persones. Només en vam sobreviure sis”. Tot i això, el text comença amb la descripció de la vida d’un xiquet en un poble de Ghana», assenyala Quesada. I és que Ousman és el protagonista d’una obra autobiogràfica que narra en primera persona el seu viatge des de la selva ghanesa fins al país dels blancs.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Josep Ballester ressenya L’última artista soviètica, de Victoria Lomasko, una creadora amb una llarga trajectòria internacional. Aquesta artista gràfica i escriptora, nascuda a Sérpukhov el 1978, «ha fet del reportatge gràfic o periodisme il·lustrat la seua manera de retratar la realitat de Rússia i de les antigues repúbliques soviètiques. Amb dibuixos fets en directe i amb textos que els expliquen i els acompanyen, ens conta una història molt diferent d’aquella que podem copsar als mitjans de comunicació que són ben a prop del règim governamental», indica Ballester.
També Vicent Ferran Archilés aconsella Camins que el temps no esborra, de Vicent Alonso. El traductor dels Assaigs de Montaigne al català, una «proesa» va escriure aquest diari entre el 2006 i el 2008, «precisament els anys en què enllestia aquella traducció i planejava traduir el Diari de viatge del Senyor de la Muntanya, a més», apunta Archilés. I afegeix: «No sé si aquest fet és la clau per a llegir el llibre de Vicent Alonso, però a mi m’ha resultat impossible no emprar-la com a xifra de la lectura de Camins que el temps no esborra. En un inevitable joc de miralls, Alonso escriu i pensa en Montaigne mentre tradueix Montaigne, que li empelta l’escriptura…»
En aquest número, Enric Umbert-Rexach parla d’El Caire Formentera, de Carles Rebassa, obra guanyadora del Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. «Un títol original que remet a dues localitzacions oposades dins de la Mediterrània, però lligades per fils sentimentals que ara el poeta vol fer visibles», aclareix Umbert-Rexach. «Podríem dir que es tracta d’una mescladissa etèria d’amor, de mort, de política, del medi ambient, d’emigrants, de sexe, de solitud, de frustracions… De molts assumptes que tenen com a denominador comú la necessitat d’altri, l’estranyesa de l’entorn i la recerca d’una difícil complicitat», comenta.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la Llibreria Catalana de Perpinyà.
