El pont Vell d’Ontinyent (la Vall d’Albaida), construït entre el 1500 i el 1501 sobre el riu Clariano, uneix la part antiga de la ciutat, coneguda com la Vila, amb la nova. És obra dels mestres d’obra i pedrapiquers Pere Riba, de Xàtiva, i Joan Montanyés. El pont va marcar una reorientació de les comunicacions del municipi.
Consta de dos arcs de mig punt, encara que lleugerament rebaixats, sustentats sobre tres contraforts, el central dels quals és un formidable peu de carreus en forma de quilla. La fàbrica és de carreus, encara que la barana es va fer amb les restes de diversos portals enderrocats a finals del segle XVIII.
Sobre aquest pont, indica el director de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent, Vicent Terol, el 1520-1521 els agermanats ontinyentins aconseguiren imposar el seu criteri perquè hi passara el camí de Castella, conegut des de llavors com el Camí dels Carros, en detriment del traçat antic d’orígens medievals, i que encara rep el nom del Carril. Actualment, el Camí dels Carros és un barri des d’on es pot contemplar una panoràmica de la Vila i del Raval.
També al segle XVI es va construir el Tirador dels Peraires, on els mestres fabricadors, que tenien la seu de la confraria a l’església de Sant Miquel del Raval des del 1518, estenien i deixaven assecar els draps de llana. Aquest temple també va ser centre neuràlgic i logístic dels agermanats.
El pont Vell d’Ontinyent ha desafiat, entre altres, les riuades del 1597, 1689 (quan es va produir l’enderrocament de l’embassament), 1884 (l’Any del diluvi) i 1982. Fins al segle XIX, va ser l’únic pont que comunicava amb els ravals.
