Diari La Veu del País Valencià
L’últim número de la revista «L’Aiguadolç», dedicat a Fuster, es presenta a Dénia aquest dimecres

La revista literària L’Aiguadolç, que edita des de l’any 1985 de manera ininterrompuda l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), acaba de publicar el número 51 amb un dossier dedicat íntegrament a la figura i l’obra de Joan Fuster, que es presentarà aquest dimecres, 14 de desembre, a les 19.30 h, a la Casa de Cultura de Dénia. En l’acte, hi intervindran els directors de la publicació, Antoni Prats i Juli Capilla, que faran un repàs commemoratiu dels cinquanta números.

El dossier, titulat «Joan Fuster, escriptor sobretot», mostra sobretot la voluntat del pensador de Sueca de ser escriptor, «de dedicar-se de per vida, com així va ser en realitat, a viure de la literatura i de les col·laboracions a la premsa, més enllà de la innegable incidència que va tindre el seu pensament en la societat valenciana del moment, i encara més enllà».

Domènec Serneguet, desconeguda, Joan Fuster, Raimon i Annalisa Corti a la porta de la casa de Fuster a Sueca, 1967 | Autor desconegut | Arxiu fotogràfic Joan Fuster

Per tant, és la dimensió literària o llibresca la que destaquen per damunt de qualsevol altra consideració els col·laboradors i intel·lectuals del dossier, com ara Nèstor Novell: «Tot i que la majoria de la gent coneix Fuster pels seus escrits sobre la llengua i el País, aquesta part de la seua obra no superà el 15% de la seua producció». Per la seua banda, Gabriel Garcia Frasquet dissecciona amb rigor l’obra i trajectòria de Joan Fuster en funció dels seus interessos literaris i culturals. Lourdes Toledo s’hi aproxima tot indagant en l’amistat i l’admiració mútua que es van professar Joan Fuster i Josep Pla. Una amistat que va proporcionar influències estilístiques a tots dos, de manera recíproca. Els escriptors Ferran Garcia-Oliver i Rafa Gomar hi fan sengles retrats literaris, recopilant passatges més o menys coneguts sobre l’home i l’intel·lectual. Margarida Castellano trau a la llum una vessant intel·lectual força desconeguda en Fuster, com és l’aproximació que va fer a la literatura infantil. I, finalment, Antoni Furió incideix en les relacions que Joan Fuster va mantindre amb diverses personalitats que vivien o passaven alguna temporada a la Marina, com ara José Albi, els advocats Josep Antoni Devesa i Manuel Broseta, Raimon i Júlia Blasco.

Josep Maria Castellet, Salvador Espriu i Joan Fuster en el I Premi Ausiàs March de Gandia, 11 d’octubre del 1959 | Autor desconegut | Arxiu fotogràfic Joan Fuster

El número aplega també una entrevista de Maria Carme Arnau a Antoni Ferrer, que malauradament va faltar fa poc. Antoni Prats, director de la publicació des de la seua fundació, fa un recorregut succint pels 50 anys de vida de la revista L’Aiguadolç. Rosa Roig fa una glossa a propòsit de la trajectòria literària de l’escriptora de Xàbia Pepa Guardiola. I el poeta Manel Rodríguez-Castelló ens dona a conéixer, gràcies a la seua traducció i a les notes introductòries, una selecció de textos del poeta escocès Norman MacCaig (Edinburg, 1910-1996). El número es fa ressò també d’algunes publicacions recents en l’habitual espai de ressenyes.

Joan Fuster observa com diverses persones netegen les pintades fetes a sa casa el dia de Sant Jaume del 1977 | Autor desconegut |

Arxiu fotogràfic Joan Fuster

En paraules de Juli Capilla, que ha tingut cura del dossier del número 51 de L’Aiguadolç, «Joan Fuster va ser un senyor escriptor ─sobretot─ que ens va deixar, especialment als valencians i valencianes, una obra immensa i una empremta inesborrable, que encara ara perdura. Tant de bo que aquest número contribuïsca a encoratjar la gent a llegir Joan Fuster».

Comparteix

Icona de pantalla completa