L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Susanna González Turigas al poeta, filòleg i crític literari Ricard Mirabete, que ha publicat nou llibres de poesia des que als 28 anys li atorgaren el premi Amadeu Oller. «Un poeta inquiet en recerca constant» i «un crític literari exigent que ha donat a conèixer el bo i millor de la producció poètica contemporània en llengua catalana en espais com la llibreria La Impossible de Barcelona, per on han passat poetes d’arreu del territori», assenyala González. A més, ha publicat articles en revistes i diaris com Benzina, El Punt Avui, Reduccions, Poetari i, recentment, a Mirmanda, del Rosselló. D’altra banda, des del 2015 manté un fort lligam amb el País Valencià, mitjançant l’editorial 3i4 i els premis Octubre, a causa del seu interès per les propostes poètiques dels autors i de les autores valencianes i per la tasca d’estudi que es porta a terme des de les universitats i editorials valencianes.
D’altra banda, Manuel Pérez i Muñoz s’endinsa en Dramatúrgia valenciana contemporània, un recull de cinc textos teatrals seleccionats per Ramon X. Rosselló. El volum, editat per Comanegra, «plasma amb el seu focus concret la rica diversitat formal d’un panorama creatiu que torna a agafar embranzida després d’anys funestos per a les arts escèniques», indica Pérez. Hi trobem obres d’El Pont Flotant, Begoña Tena i Xavier Puchades, Juli Disla, Núria Vizcarro i Guadalupe Sáez, «autors que pertanyen a la tercera o quarta promoció després del punt de partida del teatre independent dels anys setanta, el de referents com ara Manuel Molins o els germans Sirera». Autors que «marquen el camí d’una escena singular que encara batega en els marges, oberta a la innovació i difícil d’encapsular».
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Pau Rodríguez recomana el poemari Mapoles, de Manel Joan i Arinyó, publicat per l’editorial El Cep i la Nansa. «Un experiment amb què l’autor emprenya el llenguatge a favor del llenguatge; un envit de 134 textos breus en què, partint de premisses absurdes, arriba a conclusions desconcertants», apunta Rodríguez. «Mitjançant el despreniment de qualsevol artifici que entrebanque la lectura i amb un llenguatge, ara culte, ara col·loquial, l’autor contagia al lector el mateix frenesí febril amb què va escriure els textos originals, quaranta anys ençà, tot empalmant, text rere text, propostes esbojarrades; irreverents, contra els preceptes morals; sorprenents, per les resolucions dels textos que la mateixa lògica del llenguatge imposa, i, en certa mesura, incòmodes per als lectors», continua.
En aquest número, Sal·lus Herrero parla de Crítica i veritat. Assaigs, ressenyes, converses 1980-2015, de Jacobo Muñoz, publicat per la Institució Alfons el Magnànim. Un llibre «singular», de «gran interés, filosòfic, sociològic, cultural i polític, perquè, amb una tria excel·lent, Gustau Muñoz ens mostra el perfil intel·lectual del seu germà, d’una manera amena, entretinguda, intensa i fascinant; inclús s’hi entreveuen alguns dels laberints, esquinçaments, paranys i apories en què estava immers Jacobo, les seues angoixes i consciència tràgica, entre la crítica i la recerca de “totalitat” per tal de reconstruir el “mapa global” d’una orientació epocal transformadora, des d’un pensament no merament calculador, la denúncia de la “gramàtica superficial”, de la desertització del món, de la insignificança, la banalitat, l’homogeneïtzació, la uniformització de fons de la modernitat consumada…», diu Herrero.
També Vicent Garcia Devis aconsella La sang del cel, de Piotr Rawicz (1919-1982), traduït per Susanna Fosch i publicat per Afers. L’autor, que «en la vida real va ser arrestat per la Gestapo mentre fugia i va passar tres anys als camps d’extermini d’Auschwitz i Leitmeritz, era un jueu ucraïnès, però ocultà la seua vertadera identitat i va ser detingut com a cristià ucraïnès i opositor polític, gràcies a un document com el que, en la novel·la, el protagonista Borís/Iuri Goletz acaba obtenint per justificar la seua circumcisió». Però «no es tracta d’una obra autobiogràfica ni històrica. És una ficció prematurament postmoderna en què Rawicz condemna els crims de lesa humanitat», destaca Garcia Devis.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria Gaudí de Reus.
