La Casa de l’Assegurada d’Alacant, ubicada a la plaça de Santa Maria, datada el 1685, és l’edifici civil més antic de la capital de l’Alacantí. El 1977 es va convertir en museu gràcies a l’artista Eusebi Sempere, que va donar a Alacant la seua col·lecció d’obres d’art.
Va ser dipòsit i magatzem de gra i de farina, aliments destinats a la ciutat, i també a Mutxamel i Sant Joan d’Alacant, en èpoques de carestia fins al 1843. De caràcter municipal, estava sota el comandament del Consell de la vila, que n’assegurava la distribució.
Es va bastir sobre el solar dels antics banys islàmics, un lloc, a més a més, en l’indret més defensable de la vila, enmig dels dos anells de muralles, de la mar i la Porta Ferrisa, cosa que indica la seua importància.
Durant la Guerra del Francés, es va utilitzar com a magatzem militar i presó. A mitjan segle XIX, es va transformar en una escola per a les classes altes alacantines, així com una escola comercial, que esdevindria oficial cap al 1887.
A més, també es va emprar com a arxiu notarial. Va caure en un estat de deteriorament durant la II República, la Guerra Civil i la postguerra, tot mantenint-se per les puntuals actuacions del consistori.
Cap a la dècada del 1970, va atraure artistes, especialment el pintor Eusebi Sempere.
A començaments del segle XXI es va dur a terme una nova reforma, que va donar peu al Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA).
La característica més destacada de la Casa de l’Assegurada és que l’interior es va idear com a espai ampli i diàfan, atesa la finalitat d’emmagatzematge: quatre pilars principals al centre i l’escala al fons, sense murs de càrrega. Aquesta qualitat ha permés l’aprofitament al llarg del temps. La portada és d’estil dòric i, sobre aquesta, hi ha una làpida commemorativa.
