La Conselleria de Cultura ha entregat el Premi Lluís Guarner 2021, concedit pel Patronat del mateix nom, al poeta i escriptor valencià Josep Piera (Beniopa, Safor, 1947) per la seua trajectòria professional en l’àmbit de la literatura valenciana, així com la seua faceta de «activista cultural i social» i el seu «compromís immens» per la llengua, el territori i la cultura. Durant la cerimònia, el guardonat ha agraït a l’art, i la literatura en concret, perquè és el que allò que li ha «ensenyat a viure».
L’entrega de la distinció ha tingut lloc aquest dimarts al Monestir de Sant Miquel dels Reis, en un acte presidit per la consellera d’Educació, Cultura i Esports, Raquel Tamarit; la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; i com a marmessor testamentari de Lluís Guarner, José Francisco Yvars-Castelló.
El guardonat Josep Piera ha agraït el reconeixement al Patronat Lluís Guarner i a la Generalitat, i ha aprofitat per a agrair a totes les seues amistats que li han acompanyat durant la seua trajectòria ja que, com ha assegurat, «la meua acadèmia mai han sigut les institucions amb diplomes i honors, han sigut tots els mestres i amics» que ha tingut.
Així, ha celebrat que «sense les amistats autèntiques hom no seria qui és», encara que ha lamentat que «cada vegada en queden menys». En aquest sentit, ha recordat a Josep Maria Castellet, «mestre, amic i el meu editor durant molts anys».
Durant els seus agraïments, Piera ha celebrat la «funció» principal de la literatura i l’art: «Ensenyar-te a viure». «Un art inútil?», s’ha preguntat. «Evidentment». «Però la vida és allò més inútil que tenim, i aprendre a viure és el millor que et pot passar», ha agregat el poeta, que ha incidit: «l’art, i la literatura en concret, a mi és el que m’ha ensenyat a viure».
Finalment, Piera s’ha remuntat a 1962, quan amb 15 anys vivia a la seua casa familiar, als afores de Beniopa, un districte pertanyent al terme de Gandia i situat al nord-oest de la ciutat. Una localització que, segons ha apuntat, li va ajudar a «saber on estava i on no estava».
Així, ha descrit el seu lloc d’origen com una «mena de frontera, terra de ningú», que separava Beniopa, on es parlava valencià, de Gandia, on estava el seu col·legi, «allí on volien que es parlara castellà», ha recordat. Va ser en 1962 quan Piera va escriure els seus primers versos, els que ha recitat, i ha agraït que «li hagen portat hui ací». «M’han portat a viure tota la vida que he viscut, a partir de les paraules, amb el sentir de la poesia, i que hui, en aquest moment, em fa feliç».
Per la seua banda, la consellera de Cultura, encarregada d’entregar el premi a Josep Piera, ha posat en valor la trajectòria literària del guardonat, però «també la seua faceta com a activista cultural i social que és». «El seu llegat literari és immens, però el seu compromís per la llengua, el territori i cultura també és immens», ha afegit.
Així, Tamarit ha reivindicat la importància de la figura de Lluís Guarner, i ha subratllat «les coincidències» que comparteix amb el guardonat de 2021. «Guarner també va ser un gran poeta i un magnífic escriptor i ho va ser apassionadament, tant que l’hi va dedicar tota una vida».
«Si generalment guanyar un premi com el de Lluís Guarner ja atorga prestigi, a vegades, com enguany, aquest prestigi va també en l’altra direcció», ha assenyalat Tamarit, qui ha assegurat que el fet que «el premiat siga una persona com Piera, fa créixer el prestigi de Lluís Guarner».
Finalment, la consellera ha conclòs amb una cita de Joan Fuster, aprofitant la celebració del seu centenari: «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres».
Per la seua banda, Yvars-Castelló ha definit Piera com «un dels grans poetes, si no el primer poeta valencià», i ha celebrat la seua «voluntat d’obra admirable, no només com a poeta, també com a traductor, intèrpret i termòmetre de la sensibilitat del moment».
Durant l’acte d’entrega, la poeta i acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Àngels Gregori, ha dedicat unes paraules al guardonat, amb qui comparteix també una amistat. Així, ha valorat «el rigor de qui no s’oblida d’on ve i té clar on va, la justícia d’escriure des dels marges, al servei d’un poble, una llengua, una estètica i unes conviccions».
Gregori ha enunciat els «tres motius per a estimar a Josep Piera»: la universalitat de la seua obra, l’amistat i l’ambició. Sobre la universalitat, Gregori ha destacat la seua «manera personal íntima i universal de mirar la realitat», «des del paisatge valencià». Així, quant al segon motiu, la poeta ha assegurat que, després del compromís amb la literatura, «el seu compromís més alt –el de Josep Piera– és amb l’amistat, configurada també a través de la literatura».
Finalment, ha celebrat «l’ambició» del poeta, qui «va apostar per la literatura des de xicotet, en una casa lluny d’oficis que tingueren a veure amb la literatura». «El pitjor que li pot passar a un pare empresari és que el seu fill li diga que vol ser artista i, encara una desgràcia més gran, que vol ser poeta», ironitzava.
«Però els seus pares li deien: tu compleix i els teus pares mai no et diran res», ha recordat Gregori, qui ha afegit que «mai li van dir res, perquè el seu fill va complir». Així, ha recordat el jove Piera com eixe «hippie i dandi» que es va anar fent autoestop de Beniopa fins a Madrid per a conèixer Vicente Aleixandre.
