L’aqüeducte de Santa Llúcia de Morella (els Ports), també anomenat aqüeducte de Morella o séquia Reial, és una infraestructura hidràulica d’estil gòtic construïda entre els segles XIII i XIV.
El 1315, Jaume el Just va autoritzar el Consell de la ciutat a bastir un aqüeducte que portara l’aigua de la font de Vinatxos fins al Pla de Sant Llàtzer (o de Santa Llúcia). El 1338 es va construir la successió actual d’arcs, i el 1359 es va aconseguir que l’aigua arribara al Pla del Sol (hui font Vella).
Al llarg de la història, l’aqüeducte ha hagut de ser reparat en diverses ocasions. El 1391 van caure alguns arcs pròxims a l’ermita de Santa Llúcia, que van ser reparats per Guillem Palma. El 1421 es van destinar algunes quantitats econòmiques per a les obres dels arcs de la Pedrera. I, una altra vegada, el 1739 es van fer obres de reforç de murs. Encara el 1845 l’Ajuntament apel·lava a la reconstrucció dels trams caiguts.
A mitjan segle XX, es va modernitzar la canalització. Els moviments de terres de l’obra de la nova carretera, l’any 1992, van destruir un gran tram de canalització soterrada, i es va perdre qualsevol rastre de l’inici de l’aqüeducte.
Durant el recorregut, la solució estructural de la conducció es va adaptant a la topografia. Així, on les corbes de nivell ho permeten, l’obra es recolza directament sobre el terreny, creant una gran canalització de maçoneria que són els túnels. Al contrari, quan cal salvar una vall, s’alcen grans arcs de mig punt i ogivals que assoleixen l’altura que possibilita fer córrer l’aigua. La fàbrica és de maçoneria i carreus.
Existeixen dos trams d’arcs, el de la Pedrera i el de Santa Llúcia. Una vegada al nucli urbà, l’aigua arriba a la cisterna de la plaça de la Font.
