El 18 de novembre del 2017 milers de persones es van manifestar a favor d’un finançament just per al País Valencià. La protesta, qualificada d’històrica, va comptar amb la presència de 280 entitats i prop de 7.000 adhesions al manifest unitari.
Darrere de les dues pancartes unitàries es van aplegar fins a 60.000 persones que van fer el recorregut des del carrer de Guillem de Castro fins a les Torres dels Serrans.
A l’esplanada del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), 209 entitats, 6.669 persones a títol individual i 18 comités d’empresa es van adherir a la convocatòria llançada pels sindicats –CCOOPV i UGT-PV– i els partits polítics de l’esquerra PSPV, Compromís i Podem. Com a entitats promotores hi figuraven la Federació de Bandes, EUPV, Escola Valenciana, CJCV i Acció Cultural. Al clam per un finançament just també s’hi van sumar els empresaris valencians organitzats a l’aixopluc de la nova patronal, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).
Cal recordar, però, que tot l’espectre polític valencià s’hi va adherir a la reivindicació, des de col·lectius regionalistes fins a partits sense representació parlamentària. L’únic partit polític que no va acceptar la convocatòria fou el Partit Popular.
La marxa va ser rebuda a les Torres dels Serrans amb música d’Al Tall i Raimon. Cançons com Tio Canya o D’un temps d’un país van servir de banda sonora prèvia a la lectura del manifest. Diverses personalitats de la societat valenciana van ser les encarregades de posar veu als manifestants.
El manifest
El manifest de mobilització que acompanyava la protesta recordava que feia quaranta anys que s’havia creat el Consell del País Valencià, que va desembocar en l’Estatut d’autonomia. «Ara –continuava el text– la societat està decidida a treballar per un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat de generar riquesa, benestar i progrés».
També deia que cada valencià rep 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l’estat espanyol, 839 euros menys que el territori de l’estat espanyol més ben finançat, és a dir, entre un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament. «Si sumem infrafinançament i infrainversió la nostra discriminació arriba a 1.600 milions d’euros si ens comparem amb la mitjana. Ens trobem en una situació insòlita, sobretot perquè tenim una renda per capita 12 punts inferior a la mitjana. I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’estat», asseverava el text.
Així mateix, exigia una reforma immediata del sistema de finançament per tal d’establir un nou model amb prou recursos i repartits equitativament entre tots els territoris de l’estat espanyol per fer possible que els valencians tinguem uns serveis públics fonamentals dignes i que puguem exercir les competències pròpies. També reivindicava un repartiment de les inversions i una execució que posara fi al dèficit inversor, que compensara la insuficiència d’inversions i dedicara una quantitat de recursos ajustada al pes de la població.
El manifest reclamava el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels sistemes de finançament i l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasquera «amb el llast de la injustícia diferida dels anteriors».
Finalment, remarcava que el poble valencià havia d’estar unit. I afegia: «Que puguem aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra constitució. Vivim un moment històric en el qual podem acabar definitivament la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera, més social i més justa».
Fonts: Ignasi Muñoz, «El País Valencià es planta i demana a Rajoy el canvi immediat del sistema de finançament», Diari La Veu, 2017
