Martí Domínguez ha guanyat el IV Premi Proa de Novel·la amb Mater. L’autor s’ha endut el guardó -dotat amb 40.000 euros- amb una distopia situada en un futur «no gaire llunyà» on els humans són engendrats fora del cos de la dona, i els embrions, purificats de malalties hereditàries. La protagonista és una noia que, en aquest context, queda embarassada naturalment i d’ací que es veja abocada a fugir de les autoritats, per acabar a una de les colònies d’humans (nascuts del ventre d’una mare) que viuen amagats als boscos. Més enllà de l’aventura, Mater és un cant a la gestació i el part com «allò que ens fa humans», i una visió «anticipada» de l’escriptor a propòsit de les evolucions de la biotecnologia en aquest àmbit.
«Més que ciència-ficció, aquest és un relat d’anticipació. Una singular història distòpica que dialoga amb Un món feliç, de Huxley, 1984, d’Orwell, i especialment amb El conte de la serventa, de Margaret Atwood», l’ha descrit aquest dimarts el portaveu del jurat del Premi Proa, Xavier Pla.
«Posthumans» engendrats en bio-sacs
L’escriptor, assagista i també biòleg esprem en aquesta obra les seues inquietuds sobre la naturalesa humana i els avenços de la biotecnologia per posar damunt la taula una pregunta: «Què és allò que ens fa humans?». Al seu entendre, la gestació i el part són el que ens singularitza més com a espècie. «Quan ens allunyem d’això, serem una altra cosa», vaticina.
Al llibre, Domínguez imagina aquesta «altra cosa»: un món on el que avui són assajos de la biotecnologia sobre gestació fora del cos humà s’han convertit en l’estàndard, les dones ja no queden embarassades i els nadons són «dissenyats» per nàixer sense malalties hereditàries, engendrats en bio-sacs.
Domínguez diu que els darrers anys ha vist de prop els avenços de la ciència en aquest camp i, preocupat, creu que el seu relat «no és ciència-ficció», sinó una «anticipació» del que podria vindre en no més de dues generacions. «Pot semblar una novel·la extravagant», afegeix, «però el corprenedor i el que m’interessa és que d’entrada sembla que podria estar passant ara, perquè en molts sentits estem en aquest camí», avisa.
Amb tot, la història no ofereix una visió del tot catastrofista d’aquest escenari, sinó «esperançada» amb la possible coexistència de dues formes de vida, la que coneixem i la dels «posthumans». «És la seva novel·la més rodona, humanista, conciliadora», corrobora el jurat del premi, integrat per Pla, Clara Queraltó, Anna Sáez, Vicenç Villatoro i Josep Lluch.
Atrapada entre dos mons
A Mater, la Zoe (una posthumana nascuda en un bio-sac) fuig de la ciutat-estat on viu acompanyada pel Charles després de quedar embarassada per un extraordinari motiu biològic que encara desconeix. La parella acaba endinsant-se en els boscos on encara sobreviuen colònies d’humans, amagades i genèticament impures, segons els nous cànons biològics. Però també els humans desconfien d’una posthumana que ha quedat embarassada, de manera que han de fugir de nou i buscar un nou refugi. Així, els protagonistes queden atrapats entre dos mons, sense pertànyer ben bé a cap dels dos.
«Això és el que més m’interessava», subratlla l’autor. La recerca de la identitat per part de la protagonista, més enllà del debat ètic subjacent a tota la trama. «Aquest contrast entre una nova societat, que és democràtica, i les velles colònies humanes on perviu la gestació normal, però ja com una forma antiga d’entendre l’existència». L’escriptor avança i reitera que malgrat l’aire distòpic de la novel·la, és més «esperançada» del que pot semblar.
El premi Proa de novel·la es va estrenar l’any 2019 i el primer vencedor va ser Jordi Nopca amb la novel·la La teva ombra. Dotat amb 40.000 euros, el guardó ha distingit també Francesc Serés per La casa de foc (2020), l’any passat, a Maite Salord per El país de l’altra riba.
