Mentre la Ribera patia l’esdeveniment més tràgic de la història recent amb la «pantanada» de Tous, un barri alacantí vivia una situació ben alarmant, derivada també de la situació meteorològica. Es tracta de Sant Gabriel, districte meridional de la ciutat d’Alacant, que connecta amb Elx a través d’una carretera directa i on hi ha, també, una estació ferroviària que es va veure destruïda el 20 d’octubre del 1982.
Aquest barri humil alacantí, tradicionalment dedicat a la pesca i a les fàbriques que van permetre la seua fundació, va veure com tot un torrent d’aigua sobrepassava el descampat ubicat en l’anomenat Barranc de les Ovelles. Aquest accident geogràfic, que hui canalitza l’aigua que ha d’arribar al mar que defineix l’estètica del barri, va viure l’enfrontament entre les tropes absolutistes dels 100.000 fills de Sant Lluís i la resistència constitucionalista a Alacant, l’última ciutat a ser vençuda pels reaccionaris de la tercera dècada del segle XIX. Cent anys més tard, les fàbriques construïdes al seu votant permetrien l’habitabilitat d’un barri obrer que va créixer al voltant d’aquest barranc, que a l’octubre del 1982 no va poder canalitzar els 400 metres cúbics per segon que n’hi havia de cabal. Una quantitat similar a la de l’Ebre, segons es destaca al documental San Gabriel 1982, recordando la riada, impulsat per l’Associació de Veïns del barri i que explica, amb testimonis i amb experts, com es va viure aquella jornada.
Una dona va morir durant aquell episodi, davant les quasi quaranta que van perdre la vida a la Ribera. I en canvi, malgrat la tragèdia, tot va servir per impulsar una solidaritat que va enfortir els lligams d’un veïnatge que ha quedat marcat per a sempre. El treball incansable d’un helicòpter improvisat va permetre salvar la vida de desenes de persones, que van poder ser rescatades de les teulades dels edificis. Alguns expliquen que aquell treball de salvament va ser el preludi de la creació del Servei de Rescat Aeri valencià. Curiosament, la persona que va protagonitzar aquella gesta heroica, Luis Miñano, es va veure amenaçada amb una multa per haver realitzat aquell treball sense llicència per a evacuar, però els veïns van exercir la pressió social per a evitar-ho, tal com van aconseguir. A l’any següent, Miñano, que fins i tot va rescatar un drassaner atrapat a la mar, seria homenatjat pel barri en un acte d’allò més emocionant.
El treball dels veïns va servir per rehabilitar el barri i fer-lo tornar a la normalitat. També hi va col·laborar la unitat de sapadors d’Alcoi, que hi va instal·lar un pont mòbil per tornar a connectar els dos costats del Barranc de les Ovelles, que cinc anys més tard es va habilitar per a garantir que drenara l’aigua de la pluja. Aquella obra va ser eficaç, atès que a la riuada del 1997, que va deixar sis morts a la ciutat d’Alacant, no es van produir els fets que sí que s’havien viscut 15 anys abans al barri de Sant Gabriel. El punt feble de la infraestructura, en canvi, és la curta distància que hi ha entre l’aigua del barranc i la carretera que el creua, que pot quedar taponada en cas d’un gran nou episodi torrencial. Així ho explica Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica de la ciutat d’Alacant.
D’aquell episodi queda el record, l’emoció dels veïns quan ho rememoren, la infraestructura d’un barri que ha quedat modificada des d’aquell moment i la solidaritat que aquell 20 d’octubre va nàixer i mai més no se’n va anar. Sant Gabriel, a més del barri mariner d’Alacant –amb permís del Raval Roig– és, sobretot, el barri que va vèncer la riuada tràgica d’ara fa quaranta anys.
