El 24 d’octubre del 2018 va morir a València, als 71 anys, Carmen Alborch Bataller, una dona que ha deixat una empremta perdurable en la societat i la cultura valencianes.
Nascuda el 31 d’octubre del 1947 a Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), va estudiar dret a la Universitat de València, en la qual es va llicenciar l’any 1970 i es va doctorar el 1973. A continuació, es va incorporar a la mateixa institució com a professora titular de dret mercantil i, més tard, va aconseguir convertir-se en la degana de la Facultat de Dret.
Sense afiliació política inicial, la seua passió per la cultura la va portar a ser directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana i directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). El 1993, Felipe González la va nomenar ministra de Cultura, càrrec que va ocupar durant la cinquena legislatura, tot i que no era militant del PSPV.
Ja afiliada al PSPV en les eleccions estatals del 1996, fou escollida diputada al Congrés espanyol per València, càrrec que va repetir en les eleccions del 2000 i el 2004.
En les eleccions municipals del 2007 fou la candidata del PSPV a l’alcaldia de la ciutat de València. En les eleccions espanyoles del 2008 va ser escollida senadora per València. També va ser presidenta de la Comissió de Control Parlamentari de RTVE i presidenta de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i de la igualtat d’Oportunitats al Congrés.
A més de diverses obres especialitzades relacionades amb el Dret Mercantil, és autora de Solas, gozos y sombras de una manera de vivir (1999); Males, rivalidad y complicidad entre mujeres (2002); Libres, ciudadanas del mundo (2004), La ciudad y la vida (2009) i Los placeres de la edad (2014).
L’any 2018, pocs dies abans de morir, Carmen Alborch va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en la celebració del 9 d’Octubre.
Fonts: «Carmen Alborch», carmenalborch.com / Viquipèdia
