L’Ajuntament de Xàtiva (la Costera) adquirirà pròximament les dues úniques torrasses de propietat privada de la ciutat, situades a la muralla de llevant, i que daten de l’època musulmana. Amb aquesta compra, s’aconseguirà que el 100% de les muralles i les torrasses siguen de titularitat pública.
L’alcalde, Roger Cerdà, ha indicat que aquests elements «tenen un importantíssim valor patrimonial i l’adquisició possibilitarà a l’Ajuntament la posterior inversió per a la restauració i per a l’ús d’aquestes, igual que s’ha fet en altres torrasses que ja van ser adquirides anteriorment pel municipi».
Així, ha recordat que el 2004 ja es va procedir a l’adquisició de la torrassa annexa de llevant per un preu de 105.000 euros i que el 2017 aquesta es va cedir a les associacions Bosc Primigeni Xàtiva i Societat Valenciana d’Ornitologia SVO-La Costera per a usos mediambientals, concretament com a observatori d’ocells i de naturalesa local.
A més, els últims anys també s’ha actuat en altres torres defensives de la ciutat com ara la torre de l’Esperó, en la qual es van recuperar les característiques funcionals i formals amb una inversió de més de 335.000 euros subvencionats per la Generalitat Valenciana.
Les històriques muralles de Xàtiva, les més àmplies de les taifes valencianes del període islàmic, amb més de tres quilòmetres de recorregut, són un dels baluards arquitectònics i patrimonials més grans de la ciutat, i han estat reconstruïdes contínuament amb el pas del temps.
El 1117 es va dur a terme la restauració i fortificació de la ciutat per part dels almohades, i el 1210 es va construir la torre del Sol. El 1287, després de la conquesta de Jaume I, es van reparar les muralles. Les del castell també es van renovar el segle XIV pel rei Pere IV, però van ser destruïdes en gran part amb l’incendi de la ciutat el 1707 i els terratrémols del 1748.
El 1838 es van fer obres de reedificació tant a les muralles com al castell, i finalment, el 1874, es van enderrocar les muralles inferiors que requeien a l’Albereda.
Pel que fa concretament a les muralles de llevant, aquestes s’estenen des de la imponent Penya Roja fins a la torrassa de la Pólvora. Limitaven amb l’antic convent de Montsant, intramurs, i amb el de Sant Onofre el Vell, extramurs.
