Coneixem Martí Domínguez com a escriptor que destaca per les seues narracions protagonitzades per personatges de la Il·lustració. Sempre a cavall entre la novel·la i l’assaig, les seues publicacions de divulgació científica han intentat vincular natura i cultura. Però en moltes de les seues obres, l’autor reflecteix també els viatges i llocs on ha estat. Gran part de les seues narracions tracten temes reals i contemporanis, que ens afecten, han afectat o han succeït a la població en algun moment de la història recent. Té més de quinze obres publicades per les quals ha aconseguit diferents premis. La Sega ha estat guardonada amb el premi de la Crítica Catalana l’any 2016; premi de la Crítica dels Escriptors Valencians; premi Serra d’Or i premi de la Crítica Amat-Piniella.
Pel mas sempre passen a dinar tant els civils com els guerrillers i allí sempre els donen menjar. I un d’aquells dies, Goriet s’assabenta que la seua germana major està veient-se amb un guerriller.
La sega té com a protagonista Goriet, un xiquet que viu al Maestrat, en un mas amb la seua família en temps de la postguerra civil espanyola. Als masos s’han de defensar com puguen. Un dia, els civils s’emporten son pare i, més tard, els aplegarà una carta on els comuniquen que l’han mort. Llavors la mare, Bela, haurà de tirar el mas endavant amb l’ajuda dels seus dos fills majors, Teresa i Goriet. Quan s’emporten el pare, és Teresa qui es queda al càrrec dels camps del mas, mentre Goriet i els altres germans continuen anant a l’escola. També els ajudarà al mas el tio Miquelo, qui a causa d’un accident protagonitzat pel pare es va quedar viudo.
I la vida d’unes famílies que vivien als masos en temps de postguerra. Cada personatge té un punt de vista i unes vivències diferents dels altres, té la seua experiència.
Pel mas sempre passen a dinar tant els civils com els guerrillers i allí sempre els donen menjar. I un d’aquells dies, Goriet s’assabenta que la seua germana major està veient-se amb un guerriller, Ferroviari. Això posa en perill la família. Goriet és molt bon estudiant i el seu professor l’anima que continue els seus estudis a la capital. Un dia, senten que a Ferroviari l’han agafat els civils i que està delatant la gent dels masos. A partir d’aquell moment, encara tenen, si cap, més risc. Delators, traïdories i supervivència d’una població que, malgrat la pobresa, viu conformada; un món que, com diu el tio Miquelo, es perd.
Fins i tot, hi trobem el “filòleg” don Carles, interessat pel lèxic de la població i que podríem arribar a interpretar com una referència o homenatge a Carles Salvador.
En aquesta obra, l’autor ens ha narrat el context i la vida d’unes famílies que vivien als masos en temps de postguerra. Cada personatge té un punt de vista i unes vivències diferents dels altres, té la seua experiència i els seus problemes, però tots en un context comú. Martí Domínguez ens intenta transmetre com era la postguerra als que, per sort, no l’hem viscuda. D’alguna manera, explica com la guàrdia civil, sense pietat, anava conquerint territoris i cases fins que no quedara cap guerriller allí, i com també mataven ciutadans innocents. La inseguretat per les contrapartides, que implicava caure en l’engany de civils que es feien passar per guerrillers i el risc que suposava mostrar-se favorable als uns o als altres, sense saber realment amb qui tractaven.
La por, la incertesa, la mort, la vilesa dels civils i la tortura física i psicològica que trobaríem en tantes històries de gent que va viure aquest temps, l’autor les plasma d’una manera versemblant, coherent i elegant.
De forma transversal al relat de la postguerra, també tracta temes com ara l’educació: si els xiquets anaven o no a l’escola, la diferent educació entre unes persones o altres segons les seues classes socials; o l’amor entre les famílies amb iguals o diferents ideologies. Així, trobem els personatges dels mestres que s’han de protegir amb el silenci i la tristesa de no poder proclamar la seua passió per transmetre el pensament lliure. Fins i tot, hi trobem el “filòleg” don Carles, interessat pel lèxic de la població i que podríem arribar a interpretar com una referència o homenatge a Carles Salvador, que, tot i que en aquesta època ja no exercia a Benassal –municipi veí de Vistabella, on, probablement transcorre l’acció–, continuava mantenint el vincle amb el poble i havia publicat anys enrere un Vocabulari del Maestrat.
Aquesta novel·la aborda temes durs i seriosos que es fan comprendre d’una manera més entenedora a través del relat. Una història que commou el lector pel seu contingut humà i la crueltat que van haver de viure persones pròximes que podrien ser els nostres avantpassats. I a més, és una novel·la que ens mostra com era la vida després de la guerra en un context poc conegut i com el conflicte i la repressió es mantenen durant dècades. La por, la incertesa, la mort, la vilesa dels civils i la tortura física i psicològica que trobaríem en tantes històries de gent que va viure aquest temps, l’autor les plasma d’una manera versemblant, coherent i elegant.
