Si parlem de literatura fantàstica i de terror, la nostra col·lecció de referència és L’Arcà, de l’editorial Laertes. Des del 1983 fins a l’actualitat, publica el bo i millor del gènere, una aposta que ha aproximat “clàssics” del panorama internacional a diverses generacions lectores. En L’Arcà, trobem des de les aventures completes de Sherlock Holmes i altres relats de Conan Doyle, fins als contes de terror de Lovecraft. En total, més de 110 títols, la majoria “clàssics” de la narrativa victoriana i de la primera meitat del segle XX.
Vaig descobrir la col·lecció L’Arcà d’adolescent. Vaig poder llegir en català, com molts altres lectors, les històries de detectius i les novel·les d’aventures de Conan Doyle, els relats de fantasmes de M. R. James, El club dels negocis estranys de Chesterton, El cor de les tenebres de Conrad o Les històries imprevistes de Dahl.
L’editorial Laertes va ser fundada pel matrimoni Eduard Suàrez i Carme Miret, l’any 1975. Albert Sargatal va ser el director de la col·lecció L’Arcà (1983-1992) en la dècada més dinàmica. Després continuà Eduard Suárez, fins al 2020. Hi ha un parèntesi d’uns deu anys, si fa no fa, en què la col·lecció deixa de publicar novetats. Quan Jacob Suàrez Miret hereta l’editorial Laertes, prova de reactivar una col·lecció tan emblemàtica. Ho aconsegueix amb l’assessorament literari de Jordi Casals i de David Genís. Entre tots dos, rescaten llibres del catàleg i en publiquen de nous.
Un dels nous títols és La dimensió desconeguda, de Richard Matheson (número 108). Es tracta d’una obra de culte, per als apassionats del terror. Matheson va ser un dels renovadors de la literatura de gènere als Estats Units, llegit i respectat per altres mestres de la por de la categoria de Stephen King o Ray Bradbury.
La dimensió desconeguda aplega sis relats, en els quals es van basar els primers episodis d’una sèrie mítica de la televisió, emesa durant la dècada dels seixantes en cinc temporades, que duu el mateix nom del llibre
La dimensió desconeguda aplega sis relats, en els quals es van basar els primers episodis d’una sèrie mítica de la televisió, emesa durant la dècada dels seixantes en cinc temporades, que duu el mateix nom del llibre. A més de l’experiència televisiva, en són unes quantes les obres de Matheson adaptades al cinema: Soc llegenda, L’increïble home minvant, La casa infernal o Duel(El diable sobre rodes).
Els relats de La dimensió desconeguda ens plantegen dilemes i situacions desconcertants, per a posar-nos el cor en un pessic. Com actuaríeu vosaltres si fóreu la protagonista de “Botó, botó”, i us oferiren la possibilitat de guanyar una fortuna, gràcies a prémer el botó d’una maquineta… Un botó que provoca la mort d’una persona desconeguda, en algun lloc del món? Per una altra banda, teniu fills? Alguna vegada s’han perdut, no els heu trobat i l’angoixa us ha posat al límit? En “La nena perduda”, un matrimoni és a casa, tranquil·lament, i la seua filla desapareix de colp i volta, al saló. En senten la respiració, els parla des de la llunyania… però no saben com recuperar-la, se l’ha engolida un forat invisible…
“Malson a 2.000 peus”, he de reconèixer que em va traumatitzar quan vaig veure aquest capítol, de menut, en una de les nombroses reposicions de la sèrie. En llegir el relat de gran, em va fer recordar les pors infantils. Un vol nocturn, un passatger vora la finestreta, un espectre despentinat arrapat a l’ala de l’avió, la imminència d’un sabotatge, la certesa d’una tragèdia… i ningú no el creu, fins que… Si no sou dels que teniu por de volar, llegiu-lo, i en tindreu.
Pel que fa als altres tres contes, presenten arguments diversos. En “El mut”, trobem una família que prova de desenvolupar els poders de la ment en el seu fill, d’acord amb un programa compartit per un reduït grup d’iniciats. En “La nau de la mort”, fem una incursió a mitjan camí de la fantasia i la ciència ficció, en un viatge estel·lar. “Acer” és la història d’un robot boxejador, antiquat i passa’t de moda, però amb una capacitat de superació ben bé humana.
Uns contes llegidors, que avancen amb un ritme ràpid i cinematogràfic. I que assoleixen el resultat de convertir el lector en partícip del drama, de fer-li sentir el patiment i el desassossec dels personatges, de situar-lo en aquest punt màgic de la literatura fantàstica: i si el que es conta, ocorre de veritat? Matheson encerta en la barreja calculada de coherència i versemblança, dins de l’univers de la fantasia. Un guia excel·lent per endinsar-nos en la dimensió desconeguda.
