El Senyor del món és una col·lecció de relats sobre la xarxa d’aparences, simulacres i fraus que, segons totes les tradicions, oculten i degraden la realitat de la Humanitat. Cada una de les històries d’aquest llibre és independent de les altres i, a través de totes elles, desfila una bigarrada fauna com només l’escriptor i periodista Emili Piera sabria posar en escena.
es troba al Palau, se suposa que l’escenari és València, i acaba establint una relació amb una preciosa jove italiana que també gaudeix de la representació d’una grand opéra en cinc actes: Don Carlo
En el primer relat –“La pesta de l’amor”–, el més curt de tots, Adrià es troba al Palau, se suposa que l’escenari és València, i acaba establint una relació amb una preciosa jove italiana que també gaudeix de la representació d’una grand opéra en cinc actes: Don Carlo de Giuseppe Verdi. L’entrada li l’ha regalada un amic que, a última hora, no ha pogut assistir a l’espectacle. Finalitzada l’estrena operística, Adrià, fent caritat al dimoni, acabarà passant la nit amb Renata, que és com s’anomena la xica, a sa casa. Però… tot formarà part d’una trama, d’una vertadera trampa que deixaria sorpresos els aventurers més audaços.
En “Quimioteràpia”, el segon relat, Piera articula la crònica d’una gran mentida: la vida de Raül del Amo, en teoria aquest personatge es dedicava a vendre hidrogel i a treballar en un projecte de la Universitat de València per a eliminar els nitrats de l’aigua potable amb la palla de l’arròs. Però… Raül del Amo no havia fet cap carrera universitària, no tenia cap formació universitària, i treballava com a investigador sense cap qualificació professional, en realitat només era un expert i atrevit usurpador aficionat. La falsa identitat no sols li havia servit per a donar classe amb el nom d’un altre professor –fruïa d’un nom fals sense cap títol acadèmic–, sinó que li havia valgut per a casar-se amb una xica de bona casa i fer-li dos fills.
dos amics que entren a comprar al Mercat Central de València, mentre parlen i completen la història en parella davant de la parada de bacallà i saladures de Vicent Peris, parada que existeix en la realitat
Tot el relat és una conversa entre dos amics que entren a comprar al Mercat Central de València, mentre parlen i completen la història en parella davant de la parada de bacallà i saladures de Vicent Peris, parada que existeix en la realitat i que es dedica al mateix menester que apareix en la faula. La parada és com un laboratori, pura ciència, tota la mar i la muntanya es troben allí conservades en salmorra o directament en sal… i l’autor remata el romanç amb una declaració d’amor per aquest establiment i els seus productes, jugant entre la realitat i la fantasia dels mots: “Avui tornaré a la parada de Vicent Peris. Sent una estranya atracció per saladures, fumats i salmorres, menges que amb el viàtic de la sal, l’oli o els vinagres, conquisten una precària vida perdurable. És molt més del que podem demanar.”
“Un home llop a la sagristia” és un altre conte en què el col·loquier, l’inventor d’històries, ens conta la vida d’un sagristà que va de parròquia en parròquia aconseguint i beneficiant-se de la confiança del rector de cada poble fins que, quan tot és dat i beneït, s’endú bona part de l’or i la plata de l’església. L’Andreu, que és com li diuen al lladre, topeta amb un rector robust i vigorós que el descobreix en el mateix acte del robatori i fa l’intent de capturar-lo. Tot conclou amb un assassinat.
Abusos a xiquets per part de capellans, rencontres d’antics amics d’infantesa i confessions que restaven ocultes i secretes com una taca negra en l’ànima de cada un dels infants abusats sorgeixen a la llum quan aquells nens es retroben de nou ja d’adults.
Piera aprofita l’ocasió per a narrar la llegenda d’un supervivent d’aquella peregrinació mítica en aquell circuit de l’esperança
En aquest cresol policromàtic de farses i mentides, Emili Piera, com que és natural de Sueca (la Ribera) coneix de primera mà el context al voltant d’aquella famosa i desmantellada Ruta del Bacalao. La Ruta Destroy, aquell moviment de clubbing valencià de la dècada dels 80 i 90: Barraca, Chocolate, Espiral, NOD, Puzzle, Spook o ACTV, i Piera aprofita l’ocasió per a narrar la llegenda d’un supervivent d’aquella peregrinació mítica en aquell circuit de l’esperança. Gent que combinava la cacera o el conreu de l’arròs en l’Albufera, que empalmaven la nit amb el dia, de la discoteca al camp o la cacera. Alcohol, drogues i dormir poc. Vivien entre dos foscants… entre discoteques, prostíbuls i llocs d’ambient!
La història més delirant de totes és la faula de “Noé” convertit en relator de les seues pròpies peripècies. El mateix Noé es manté com a narrador i fa la crònica, episodi per episodi, de com Déu li encomana construir una gran nau per a salvar una parella de cada espècie per preservar-los del Diluvi Universal. Noé, incrèdul, creu el Creador amb una fe persistent i indestructible. I enmig d’aquesta divertida “gosadia literària” de l’autor, un personatge que es troba intern en un psiquiàtric, es disputa la personalitat i la veu del patriarca assegurant que Noé és ell mateix, el mateix personatge bíblic. Piera posa veu, esperit i carn a aquell personatge de la tradició hebraica, cristiana i islàmica que ja estava present en la mitologia sumèria i grega i que ara competeix en aquest disbarat amb la bogeria d’un personatge anònim.
Com veuran, tot a una, resulta un trencadís atrevit i divertit, impressionisme literari, embastat i fet amb l’estil propi i original, intel·ligent i estrambòtic, de l’escriptor de Sueca.
