La lectura és un dret habilitant i garant d’altres drets fonamentals, com ara l’educació, la cultura o l’accés a la informació. Al País Valencià, a 31 de gener de 2026, ens preguntem pel futur lector del nostre entorn rural, en el mateix territori on, ara fa quasi noranta anys, María Moliner ja ens oferia una resposta que continua plenament vigent: “Cualquier libro, en cualquier lugar, para cualquier persona”.
María Moliner, en les Instrucciones para Pequeñas Bibliotecas, animava els bibliotecaris a creure en la capacitat dels llibres i de la lectura per a la “millora espiritual” de les persones a qui havien de servir, així com en l’eficàcia de la seua missió per a contribuir a aquest procés. En aquest sentit, podem afirmar que, des de 1937, no hi ha hagut una oportunitat de desenvolupament de serveis de lectura amb una voluntat tan territorial ni tan ambiciosa. Com assenyalava Pilar Faus, la política bibliotecària no ha superat encara el Proyecto de bases de un Plan de Organización General de Bibliotecas del Estado, de Moliner.
La idea de María Moliner, cualquier lugar, s’ha traduït en el marc legal actual en “qualsevol lloc de més de 5.000 habitants”. La Llei de Bases del Règim Local fixa la competència en matèria bibliotecària en els municipis de franges superiors de població, i la Llei de biblioteques de la Generalitat Valenciana, a diferència del que ha ocorregut en altres comunitats autònomes, va perdre l’oportunitat d’adequar-se a la seua realitat territorial. En altres paraules, la competència i l’obligació de prestar serveis bibliotecaris només recau en el 30 % dels municipis valencians.
Cal analitzar quines oportunitats d’accés i de participació cultural mitjançant la lectura s’ofereixen, més enllà de les dades estrictament bibliotecàries.
En la pràctica, l’accés a la lectura al món rural depén de la voluntat política municipal i autonòmica. Tot i que la llei crea la figura de l’“agència de lectura” –denominació i model conceptual bibliotecari que ens donaria per a un article propi i independent– per als municipis de menys de 5.000 habitants com a servei mínim, no s’han desenvolupat els instruments necessaris de planificació, coordinació i dinamització de la xarxa bibliotecària per a reduir desigualtats i, sobretot, reforçar la capacitat municipal.
Les polítiques d’ajudes i subvencions tampoc han sigut eficients per a garantir el compliment de la llei ni per a consolidar una xarxa activa, forta i territorialitzada. En un estudi que vaig realitzar el 2022, però que malauradament no ha vist la llum, només el 18 % dels municipis de menys de 5.000 habitants complien els requisits mínims de les agències de lectura.
Destaca, però, que la franja entre 3.500 i 5.000 habitants és la de major compliment normatiu: a Castelló, el 100 %; a València, el 77 %, i a Alacant, el 43 %, qüestió que reforça l’afirmació de la voluntat política que acabem d’esmentar.
En tot cas, si volem parlar de lectura al món rural, no podem limitar-nos als serveis bibliotecaris —que són els que garanteixen formalment el dret a llegir—, sinó que cal ampliar la mirada al conjunt de les polítiques culturals i a la presència real que la lectura i el llibre hi tenen.
Tindrem l’oportunitat de reflexionar i conversar sobre si tots els valencians i les valencianes tenim els mateixos drets i oportunitats pel que fa a la lectura.
És a dir, cal analitzar quines oportunitats d’accés i de participació cultural mitjançant la lectura s’ofereixen, més enllà de les dades estrictament bibliotecàries. Tanmateix, aquesta anàlisi no és senzilla. No disposem de dades estadístiques, ni de sistemes d’informació que permeten estudiar si les polítiques culturals locals afavoreixen la lectura com a pràctica cultural activa.
A més, no hem d’oblidar altres agents fonamentals de la lectura. D’una banda, el sector privat —llibreries i editorials—, clau per a la presència i visibilitat del llibre al territori i per a donar resposta a les preferències i pràctiques individuals.
D’altra banda, la societat civil, a través d’associacions i entitats sense ànim de lucre que aposten per la lectura en diversos àmbits, tant individuals com comunitaris, i temàtiques –inclusió, salut mental, solitud no desitjada, cohesió social, etc. Però, també ací, manquen dades homogènies, representatives i sistematitzades que ens permeten descriure amb rigor l’estat real de la qüestió.
La jornada Lectura per a la transformació: un futur lector per al món rural valencià, organitzada per la Biblioteca de L’ETNO amb motiu de l’exposició Solsida.
En qualsevol cas, encara que no siguen universals ni igualitàries, les polítiques no es construeixen només “de dalt a baix”: també les pràctiques —i especialment les bones pràctiques— influeixen en la configuració dels models.
El món rural valencià compta amb exemples, grans o modestos, però sempre valuosos i inspiradors, que mostren la importància i l’impacte de la lectura en la vida cultural de les persones que viuen als nostres pobles, així com la seua contribució a aquella “millora espiritual” de què ens parlava María Moliner.
Ara bé, hi ha altres qüestions que cal tindre en compte. Si el món rural està vivint una transformació i podem afirmar que s’ha produït un canvi sociocultural que ha modificat la imatge d’allò rural i les maneres de fer i de mirar de les persones que habiten les comunitats rurals valencianes, la lectura també ha experimentat la seua pròpia transformació. I no només a causa de la digitalització —que amplia, de moltes maneres, l’accessibilitat i la interacció amb la lectura, però que també planteja reptes en termes d’habilitats, comunicació i connectivitat—, sinó també per altres qüestions com ara la necessària bibliodiversitat.
Benifairó de les Valls ens acollirà el dissabte 31 de gener, per promoure l’escolta, la reflexió i el treball col·lectiu al voltant de la lectura en les comunitats rurals.
Cal fer una reflexió profunda i obrir una conversa col·lectiva sobre tots aquests plantejaments. Cal centrar-nos en l’accés, però també en les oportunitats i en les pràctiques que fan possible una accessibilitat plena a la lectura; és a dir, una accessibilitat significativa i transformadora.
Això implica garantir que totes les persones, independentment del seu lloc de residència, puguen accedir als recursos, a la participació i a les pràctiques lectores gràcies a la mediació, l’acompanyament i la creació d’entorns habilitadors. Alhora, cal assegurar l’accés a col·leccions diverses, plurals i culturalment pertinents, que amplien l’horitzó cultural, reforcen l’autonomia intel·lectual i afavorisquen el desenvolupament d’un pensament crític, reflexiu i arrelat en la pròpia identitat cultural.
En pocs dies tindrem l’oportunitat de reflexionar i conversar sobre si tots els valencians i les valencianes tenim els mateixos drets i oportunitats pel que fa a la lectura. Ho farem a la jornada Lectura per a la transformació: un futur lector per al món rural valencià, organitzada per la Biblioteca de L’ETNO amb motiu de l’exposició Solsida: la transformació del món rural valencià. Benifairó de les Valls ens acollirà el dissabte 31 de gener, per promoure l’escolta, la reflexió i el treball col·lectiu al voltant de la lectura en les comunitats rurals. A hores d’ara, només em queda convidar-vos a treballar de manera col·lectiva per la lectura amb nosaltres.
