Ara ha fet cinc anys que eixim a les pantalles, cada setmana, sense interrupcions, estius i tot. Des del 15 de febrer del 2020 fins a dia d’avui.
Sabíem que no seria fàcil i les previsions no han fallat: no ho ha sigut gens. No cal ser un gran observador per adonar-se que l’estat de la premsa en valencià era, poc dalt o baix, el mateix el 2023 que el 2015. Amb la barrancada politicocultural d’ara, ja no cal dir. Però bé.
Volíem trencar el marc, o nuc escorredor, que tan hàbilment fa invisible la nostra literatura, i tota la nostra producció editorial, tan escassa en trones i aparadors públics. També sabíem que, amb els nostres mitjans i prou, La Veu dels Llibres podia ser solució, només solució, però no tota la solució. Vol dir que podíem apuntar en la direcció correcta. Assenyalar en quin sentit caldria treballar, si no volem resignar-nos a l’extinció.
La nostra literatura, ara mateix, no té cap problema més greu que la poca quantitat de lectors.
Volíem informar els lectors potencials d’una part de llibres disponibles.
No hem practicat el bilingüisme.
No hem acceptat les limitacions de la Gran Muralla Autonòmica: hem parlat de llibres valencians, sobretot, i també de tota la literatura en català; escrita en o traduïda al. Vol dir: del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà.
Hem volgut ser participatius, oberts, acollidors: el passat 2024, més de vuitanta col·laboradors van decidir lliurement de quins més de 250 llibres volien donar notícia. I des del 15 de febrer del 2020 hem publicat articles de més de 260 autors diferents.
Del resultat, no n’estem gens descontents.
Ara mateix, i a aproximadament des de l’estiu del 2023, que vam fer una crescuda important, ens movem al voltant d’uns 7.000 usuaris únics al mes –segons l’OJD– i el temps mitjà d’atenció que ens dediquen els nostres lectors va passar, des d’aquell mateix estiu, a ser d’1 minut i mig a tres minuts, per sessió.
Diuen els que ho entenen que no està gens malament.
Per tant, ja tenim cinc anys de La Veu del Llibres i molts motius per no parar.
Continuem.
