L’estiu del 2020 vaig viatjar a Mallorca. Era una Mallorca insòlita, mig buida per la pandèmia. Vam visitar la casa de Llorenç Villalonga a Benissalem i teníem previst visitar la de Blai Bonet, a Santanyí, però anàvem una mica despistats. La Casa Blai Bonet estava encara en obres. El temps, però, que fa del futur present, em va dur fa poc a la casa de Blai Bonet ¿I qui m’hauria dit aquell estiu pandèmic que aniria a Santanyí quatre anys més tard amb els companys del PEN Català? La vida pega moltes voltes i és fascinant, en gran part, per això mateix.
Amb tot, han passat més de vint anys des que el Consell de Mallorca adquirí el 2001 la llar del poeta i narrador Blai Bonet (1926-1997). Vuit anys després, el 2009 Biel Arbona Ginard va dissenyar el projecte de reconstrucció, però la crisi, la pandèmia i la lentitud de moltes gestions van fer que el projecte no es pogués iniciar fins a 2019 i que s’allargués fins a juny del 2024, data en què es va inaugurar la casa.
Vint-i-tres anys després, heus ací la casa: espectacular i en plena projecció. Així doncs, arribem a Santanyí un matí de dissabte. En sortir de Palma els carrers estan tranquils i el sol espenta núvols. Als costats de la carretera veiem molins, masos –possessions en diuen els mallorquins– envoltats de piteres i vegetació mediterrània. En arribar als números 37-39 del carrer Campos, un carrer que du cap a la Plaça de Santanyí i a l’església del poble, veiem la façana de la Casa Blai Bonet, Centre de poesia. L’entrada principal del centre de poesia la té al carrer Campos, però la casa conserva la porta original de fusta del carrer Palma, 74, entrada habitual de la llar on el poeta va nàixer, créixer i va escriure bona part de la seua obra. És una construcció gran que fa cantonada i ocupa tota la parcel·la de la casa i el corral.
De seguida arriba Pau Vadell, coordinador de l’espai, qui ens fa una visita guiada per la llar i la Mallorca de Blai Bonet. Ens hi explica la història de la casa, anècdotes del poeta i de l’època, de l’Illa, com ha estat el procés de construcció i creació del centre poètic, com han anat reunint el fons que hi veiem.
És un goig passejar per aquest espai d’espais: descobrir primeres edicions, cartes, retrats, postals, targetes, anotacions –n’hi ha una de Salvador Espriu amb una lletra menuda i impecable– tiquets i papers amb anotacions diverses, revistes de l’època, alguna maleta, objectes diversos que van formar part dels dies del poeta, i fotografies que són testimoni d’una vida lliurada a la literatura. Observant tot això i recorrent la casa, hom pot reconstruir, d’alguna manera, la vida i l’esperit de Blai Bonet i d’una època en què l’Illa de Mallorca anava transformant-se, encara no se sabia molt bé en què…
Els espais de la casa
L’exposició permanent dedicada a la seua figura i obra i dos racons de la quotidianitat creativa de Bonet: la seua habitació, espai d’estudi, creació i reflexió, i la sala on, a més d’escriure, passava llargues estones amb sa mare i rebia visites.
La reconstrucció de la casa ha buscat l’equilibri i l’harmonia entre l’edifici i el seu entorn, tant pel que fa als materials i textures com a les formes i els volums. En aquest sentit, un referent clau és la pedra de Santanyí: blocs d’una tona de pes que van ser transportats i col·locats d’una peça i que es veuen des del pati, un espai central des d’on gaudim del cel i la llum, un racó idoni per a la lectura o espectacles a l’aire lliure. El vidre, la pedra i el ferro, tres elements bàsics, es combinen ací per crear solidesa i lleugeresa alhora. La casa recrea espais geomètrics, cubs que s’enlairen, que entren i ixen, creant volums i formes dinàmiques i atractives.
Abans de travessar el pati hi ha l’entrada principal i l’espai d’acollida, junt amb sales de treball; a l’altra banda del pati hi ha Can Blai, la casa de l’escriptor, amb l’exposició permanent dedicada a la seua figura i obra i dos racons de la quotidianitat creativa de Bonet: la seua habitació, espai d’estudi, creació i reflexió, i la sala on, a més d’escriure, passava llargues estones amb sa mare i rebia visites. Tots aquests espais han estat recreats segons fonts documentals disponibles.
L’espai més íntim de Blai Bonet
És en aquests racons on es respira el que fou la vida íntima i casolana de Blai Bonet: la sala d’estar en la seua disposició original té al centre la taula braser i actua com a nucli de la constel·lació de la llar. És l’espai on escalfar-se durant les nits d’hivern, però també un espai de feina i oci, de compartir estones amb sa mare: escriure, esclovellar faves, fer randa, jugar a cartes, llegir, o mirar en el televisor. Entre la sala i l’habitació del poeta, separades per una porta ben petita, hi ha penjades tres obres d’art, fruit de la seua amistat amb artistes com ara Joan Miró, Antoni Tàpies o Miquel Barceló, entre altres.
L’habitació és menuda, atapeïda d’objectes i llibres, i convida a la reclusió i al descans. Al costat del carrer, la finestra, la llum i l’escriptori, a l’altre costat, el llit: escriure i somiar, un binomi vital. I en aquest microcosmos seu íntim, descobrim alguns dels llibres i alguns objectes que el van acompanyar des de jove, i revivim la senzillesa del seu dia a dia, l’atmosfera creativa.
Al capdavall, Blai Bonet fou un home discret, bastant solitari, que conegué moments difícils a causa de la seua malaltia, la tuberculosi, i que visqué una vida molt arrelada a l’Illa de Mallorca i a Santanyí, amb alguns viatges breus i dispersos, no molts, i rebent les visites d’amics que s’apropaven a veure’l a l’Illa o a casa seua.
Tornem al pati
Del pati estant, observem aquests blocs immensos de pedra blanca de Santanyí i uns finestrons grans que donen llum a la Poeteca. També en aquesta planta hi ha les dues cambres per a artistes residents que, a poc a poc, aniran passant per Santanyí: “Fins ara –explica Pau Vadell– no hem tingut residents en estades mitjanes o llargues, però sí residents puntuals que han vingut a crear algunes instal·lacions artístiques, com fou el cas de Tonina Matamales, qui va crear un mural en un diàleg amb la poesia d’Antonina Canyelles. També hi vam tenir les músiques Clara Fial i Anna Ferrer que s’hi van estar uns dies muntant una de les seues actuacions musicals”.
A partir d’ara la Fundació convocarà estades artístiques de manera regular, algunes en col·laboració amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i amb el PEN Català, amb qui la Casa Blai Bonet té previst crear xarxa i compartir projectes.
Tal com explica Pau Vadell, seran estades enfocades la majoria a creació literària i traducció a altres llengües dels autors de la casa, un llegat conservat a la biblioteca i centre de documentació del centre, entre ells: Blai Bonet, Jaume Pomar, Damià Huguet, Antonina Canyelles, Josep Maria Llompart, Cèlia Viñas, i Toni Vidal Ferrando, i futures incorporacions, com ara la de Bernat Vidal i Tomàs. Però també es donarà cabuda a artistes d’arts plàstiques perquè “la idea es mantenir el diàleg entre la poesia i les altres arts”, insisteix el coordinador del centre.
Continuem caminant per la casa; és gran, dinàmica, amb espais ben diferenciats, el pati juga amb la pedra, el sol i l’aigua, hi ha una font que separa els dos espais de la casa. És bonic anar mirant sense pressa, descobrint. Xino-xano recorrem tots els espais, creuem el pati de nou i de sobte som a la Poeteca, un espai lluminós i acollidor on fer recerca poètica entre tots aquells llibres col·locats estratègicament en prestatgeries amb portes de vidre, ben fàcils de localitzar:
“És una poeteca viva –comenta Vadell– amb llibres nous que hi arriben contínuament. Així mateix, hem posat a disposició dels lectors una poeteca virtual, poeteca.cat, que es pot consultar en la pàgina web de la Fundació Mallorca Literària”.
En la mateixa cambra hi ha un racó on prendre cafè, i un sofà on seure a llegir o des d’on embadalir-se amb la llum del cel. I per fer feina, una taula al voltant de la qual fer reunions i dur converses diverses. Sense grandiloqüències, un espai “modest”, però modern, molt acollidor ben pràctic, fa goig!
Pròxima a la poeteca, hi ha un sala polivalent per a exposicions, actes i reunions. Un espai diàfan molt ben pensat i aprofitat. Just en aquesta sala, una hora després d’acabar la visitat escoltem les poetes Xènia Dyakonova i Vera Pàvlova en una conversa-recital poètic que ens fa sentir, pensar, riure, i oblidar-nos de tota la resta, i això ja és molt en els temps que corren…
Una casa oberta a tots
No és d’estranyar que després de tants anys, la casa fou tan esperada: “Hi havia molt d’interès, al poble i a Mallorca l’esperaven amb ganes i vam fer una inauguració en juny amb un concert sobre poesia amb Gemma Humet i Toti Soler, un cantautor que tenia un vincle especial amb Blai Bonet, al qual van assistir 400 persones”.
De moment, explica Pau:
“el centre ha rebut entre 4.000 i 5.000 persones en sis mesos, un degoteig important (…) Estem força contents amb la rebuda que ha tingut. A més –aclareix– la casa està enfocada amb una pedagogia, volem crear xarxa local amb les associacions, les escoles, i amb les famílies, per això rebem cada setmana 4 o 5 grups d’estudiants, tant de Primària com de Secundària, i els acostem a la poesia. I cada dijous ens visiten alumnes de l’escola Bisbe Verger, que està just davant de la casa. Venen a fer una lectura poètica, els mostrem autors que no coneixien, veus poètiques noves per a ells, edicions diferents, és una mena de laboratori poètic. Volem integrar la casa i la poesia en el poble, que tots la sentin seva”.
A més dels escolars, a la casa arriben veïns de Santanyí i dels voltants al club de lectura de poesia que hi han organitzat. Cada mes s’hi donen trobada una vintena llarga de persones:
“Vam començar amb la poesia de Blai Bonet –explica Pau– i ara incorporem una veu poètica nova cada mes. Hem tingut molt bona resposta i és una manera d’apropar la casa al poble i viceversa. A més, en els mesos de maig i juny ens unirem de ple a la celebració del festival Versud, una fita poètica important, organitzada per la Fundació Mallorca Literària, que té Santanyí com a epicentre poètic, i que s’estén als pobles dels voltants”.
Des del primer moment en què hi poses els peus, sents que la Casa Blai Bonet està concebuda i creada per tal de ser la casa de la poesia a Mallorca, de la poesia escrita i dita com a expressió artística essencial, però també un espai creat per al diàleg poètic amb altres llenguatges artístics i, sobretot, la poesia com a part de la vida, present en els infants, en els joves, en els veïns i els visitants de Santanyí, dels mallorquins i de tots aquells que s’estimen la poesia i s’hi apropen.
En eixir de la casa, i mentre fem temps per al recital poètic, caminem sense saber molt bé cap a on anem, al fons es veu la torre de l’Església. Per un moment em fa l’efecte de transportar-me lluny, són les façanes de pedra llises, les finestres grans, alguna balconada, carrers senzills, però senyorials. Sí, aquesta elegància mallorquina m’evoca d’Itàlia.
De sobte descobrisc el mercat local de dissabte, tota una visita recomanable, amb molta ambientació, productes locals i un grup que toca en directe a la porta del bar Sa Cova, centre neuràlgic del poble. Són roquers amb molta vida al darrere i toquen un tema ben conegut d’Steve Miller Band que convida a ballar i a cantar. És un goig, la gent esmorza, balla, compra i ven, unes xiquetes alemanyes ofereixen productes casolans etiquetats en alemany, un hotel alemany, retolat en alemany, dona d’esmorzar a parelles i famílies alemanyes. On som, a Santanyí, a Itàlia, a un poblet alemany?
De sobte es posa a ploure i busquem aixopluc al bar. Aprofitem per tastar la sobrassada amb un got de vi, tornem a Mallorca! En parar de ploure, quatre gotes, els músics reprenen i el mercat s’engresca de nou. Els versos de Vera Pàvlova traduïts per Xènia Daykonova ens esperen a la casa Blai Bonet. Ara viatjarem a Rússia. Quin matí, no hem parat de fer via a través de la pedra i dels versos!
Així és Mallorca, una illa bonica i literària. Potser Blai Bonet somriuria aquest matí de dissabte en comprovar que d’alguna manera, i com ell va escriure: “de l’obra d’art de la vida, l’únic que val és la imatge que l’artista deixa de si mateix”.
