Organitzat per Pagès Editors i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, els passats dies 31 de maig i 1 de juny, es va celebrar la vuitena edició del Festival de novel·la negra i criminal de Lleida El Segre de Negre. El Festival pretén apropar la novel·la negra al públic en general, fomentar la trobada entre les veus més significatives del sector i els lectors, i al mateix temps, promoure la divulgació d’una activitat tan enriquidora per a la societat com és la lectura.
Desè aniversari de la publicació de la primera novel·la de l’Anna Grimm, la sergent dels Mossos d’Esquadra que protagonitza l’exitosa saga creada per l’escriptora lleidatana Montse Sanjuan.
El tema central sobre el qual va girar el programa d’enguany, és la novel·la negra social, recordant-nos que la novel·la negra aconsegueix no sols entretenir-nos, sinó anar més enllà i denunciar els problemes de la nostra societat. Així doncs, la memòria i la crítica social han sigut enguany els motors del festival.
Les activitats del festival varen permetre aprofundir en temes tan interessants com el gènere negre com a arma política i com a mitjà per a explorar la complexitat de la psicologia humana. A més a més de reflexionar al voltant del present i futur de la literatura criminal, l’arribada del còmic i la novel·la gràfica al gènere, l’apassionant món del noir històric, o la pugna entre realitat i ficció com a inspiració del relat negre.
Durant el desenvolupament del festival, El Segre de Negre ha comptat un any més amb la presència d’escriptors, crítics i editors fonamentals dins del panorama de la literatura negra. Taules rodones, entrevistes, presentacions de novetats editorials, els concursos de microrelats i de fotografia, han conformat, un any més, un programa divers i atractiu.
Aquesta edició coincideix amb la celebració del desè aniversari de la publicació de la primera novel·la de l’Anna Grimm, la sergent dels Mossos d’Esquadra que protagonitza l’exitosa saga creada per l’escriptora lleidatana Montse Sanjuan. Amb quatre títols publicats sobre les aventures de la Grimm, Sanjuan ha aconseguit posicionar-se com un referent en el sistema literari negrot català. Per aquest motiu, en homenatge als 10 anys de la Grimm, el cartell del festival la pren com a protagonista principal.
Es va procedir al lliurament del Premi Trajectòria Literària, concedit en aquesta edició a l’escriptora i professora universitària Margarida Aritzeta.
La inauguració es va dur a terme la vesprada del divendres, en l’Auditori del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida amb la taula rodona “El correu de Trípoli. La literatura com a arma política” amb la intervenció de Damià del Clot, Fàtima Llambrich i Pau Juvillà. Tot seguit es va procedir al lliurament del Premi Trajectòria Literària, concedit en aquesta edició a l’escriptora i professora universitària Margarida Aritzeta.
La segona jornada del Segre de Negre, va començar el matí del dissabte, amb la ruta teatralitzada “La sergent Anna Grimm”, personatge de l’escriptora Montse Sanjuan, ruta literària desenvolupada de la mà de l’actriu Marta Rosell i l’activitat familiar “Els misteris del Castell del Rei”. Les taules rodones de la segona jornada del festival van tenir com a epicentre el Pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Les taules rodones que es varen desenvolupar en la jornada del matí foren “El misteri del bressol buit”, amb els escriptors Laila Vilaseca, Francesc Baena, Pablo Odell i Santi Sirvent; “La ment humana, un fil d’aranya”, amb Lluís Llort, Clàudia Pujol i Enric Gomà; “Xarxes literàries criminals”, amb Santiago Álvarez, Anna Maria Villalonga i Raquel Gámez Serrano.
A la vesprada del dia 1 de maig es varen celebrar la taula rodona “Il·lustrar la negror”, on el còmic i la novel·la gràfica varen estar presents de la mà de l’il·lustrador Jorge Castro, que recentment ha publicat el còmic Destrozados i alumnes del CFGS d’Il·lustració de l’Escola d’Art Municipal de Lleida.
El pòdcast en directe Lleida criminal, un espai radiofònic de l’emissora UA1 en el qual es va parlar de la part més fosca de Ponent, dels casos més sonats i mediàtics, dels que van desfermar la polèmica i també d’alguns de desconeguts.
El festival va continuar amb el pòdcast en directe Lleida criminal, un espai radiofònic de l’emissora UA1 en el qual es va parlar de la part més fosca de Ponent, dels casos més sonats i mediàtics, dels que van desfermar la polèmica i també d’alguns de desconeguts. En la seva emissió es va parlar de la primera autòpsia que es va fer a Lleida, fruit d’un enverinament al segle XIV, amb la periodista Rosa Peroy, acompanyada pels historiadors Xus Llavero i Guillem Roca. Seguidament, va tenir lloc la taula rodona “Memòria mortal” amb la participació dels escriptors Sylvia Mata-Lagarda, autora de Veus de mort als encants vells; Jordi Badia i Luisjo Gómez, autors del thriller La última cátara; Jaume-Albert Ollé, autor de L’home de Praga, i Elsa Plaza, autora d’Un tango para Emmy Langer.
Finalment, tingué lloc el combat literari “Segons, fora!” Combat entre realitat i ficció. Ficció o realitat? Fets reals o imaginats? On es va debatre sobre l’espurna que dona el tret de sortida de la creació literària. Hi varen participar els escriptors Emili Bayo, que acaba de presentar el seu nou llibre Pasta fàcil; Iñaki Rubio, autor del llibre Morts, qui us ha mort?, Ferran Grau, que recentment ha publicat el llibre Hiperràbia, i Maribel Torres, autora de la novel·la Cartes marcades.
El Premi Trajectòria Literària d’aquesta edició, tal com indicàvem en línies anteriors, va recaure en l’escriptora Margarida Aritzeta, en reconeixement de la seva àmplia trajectòria dedicada a la literatura, així com la seva contribució a la novel·la negra catalana contemporània. L’autora ha estat una baula de transmissió entre la generació dels escriptors que als anys setanta i vuitanta van vindicar i elevar el gènere negre en llengua catalana i l’actual.
La seva contribució a la novel·la negra en llengua catalana s’ha materialitzat amb llibres com ara El correu de Trípoli (1990) a la col·lecció La Negra fins a la darrera novel·la protagonitzada per la seva inspectora Mina Fuster, Teoria del gall (2020).
Aquesta és la cinquena vegada que l’organització atorga aquest guardó, creat el 2019 per reconèixer la tasca i la contribució que fan els escriptors seleccionats per elevar la qualitat del gènere negre i la seva difusió. En la seva primera edició, va rebre aquest guardó l’escriptor grec Petros Markaris; el 2021 va recaure en una de les autores vives més populars del gènere, l’escriptora nord-americana Donna Leon; el 2022 es va atorgar a l’escriptora mallorquina Carme Riera i el 2023 va recaure en l’escriptora manxega Alicia Giménez Bartlett.
El combat literari “Segons, fora!” Combat entre realitat i ficció. Ficció o realitat? Fets reals o imaginats? On es va debatre sobre l’espurna que dona el tret de sortida de la creació literària.
Margarida Aritzeta, nascuda a Valls l’any 1953, ha conreat tant la narrativa, l’assaig i la crítica literària, i ha desenvolupat la seva tasca professional com a professora de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Va debutar amb el premi Víctor Català de contes i narracions l’any 1980 i també va obtenir el premi Sant Joan de novel·la l’any 1983. Des d’aleshores ha publicat més de quaranta obres i nombrosos treballs d’investigació i crítica literària. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.
Entrevistada l’autora guanyadora ens va comentar que percebia com un grandíssim honor rebre aquest guardó, pels extraordinaris noms qui l’han precedit en aquesta distinció, tot d’autores i autors d’un altíssim nivell. Però, d’altra banda, és un reconeixement de persones del gremi, de gent amiga, fet que troba meravellós. Ens indica que la novel·la negra li ha agradat sempre, com a lectura de diversió, de distracció, com a lectura de vacances, però com a lectura sobretot que la reconciliava, d’una banda, amb la vida, amb el gaudi, i d’altra banda, com una lectura també que era crítica i que la feia pensar.
Arribà a la novel·la negra en un moment determinat, perquè coneixia tota una sèrie de persones que en feien, amics com ara en Jaume Fuster, Joaquim Soler, la Maria Antonia Oliver, Manuel de Pedrolo, i els amics del grup Ofèlia Dracs, qui l’animaren a formar part d’aquesta gran família de la novel·la negra, en un moment que n’hi havia encara molt pocs lectors en llengua catalana. Llavors començà les seves primeres lectures de gènere negre, que són tota la col·lecció sencera de La Cua de Palla, així com aquells autors clàssics nord-americans, a més a més de Vázquez Montalbán, la Fred Vargas, i evidentment, l’inspector Maigret.
El procés creatiu que utilitza la guardonada comença sovint en un titular de diari, un titular de diari amb una notícia que després no intenta reproduir, sinó que li serveix de motor, d’invenció, d’un cas que tingui relació amb aquella notícia concreta. Per exemple, les seves novel·les contemporànies de la saga de la inspectora Mina Fuster, que sorgeix de l’amenaça de construir una zona de casinos al Camp de Tarragona. Llavors, a partir d’això, de l’especulació que hi ha al darrere, de les màfies del joc, construeix la trama narrativa. Aquest és el motor i llavors immediatament pensa quin serà el final i a partir d’aquí comença el joc del laberint, com diria Borges.
La novel·la negra li ha agradat sempre, com a lectura de diversió, de distracció, com a lectura de vacances, però com a lectura sobretot que la reconciliava, d’una banda, amb la vida, amb el gaudi, i d’altra banda, com una lectura també que era crítica i que la feia pensar.
Quan comença a escriure novel·les negres als anys noranta, a La Negra de la Magrana, resulta que no tenien dones com a protagonistes, tenien investigadors privats, on l’home és el qui porta la investigació, i recorda que l’editor li va dir: “tu el que hauries de fer, és una novel·la negra protagonitzada per una dona, amb una càrrega feminista forta”, i llavors, va deixar de fer novel·la negra, perquè no volia fer novel·la de discurs políticament correcte. Després, quan li van proposar de tornar a escriure novel·la negra a partir del 2010, és a dir, ja en aquest segle XXI, doncs li va sortir una dona inspectora, perquè es va sentir més còmoda amb el personatge d’una dona. Perquè ja no se li exigia que fes militància feminista amb els seus escrits, i per tant, el personatge va sortir de forma natural, una cosa que es va negar a fer 20 anys abans, i llavors va sortir d’una manera senzilla i fàcil al cap del temps.
Per altra banda, ens recorda la molt bona amistat que manté amb l’escriptora de Lleida Montse Sanjuan, i que ha resseguit amb molta atenció tota la seva saga de la sergent Anna Grimm, perquè és molt important per a la novel·la negra i és molt rellevant per a Lleida, i és molt important per a la descentralització del gènere. De vegades sembla que només es pugui fer novel·la negra a Barcelona a Catalunya, i això no és cert.
Aritzeta ens remarca que el que està fent Montse Sanjuan amb aquesta sergent, que té continuïtat, és un model d’escriptura de gènere. D’altra banda, retrata un territori que no és el territori tòpic de les grans ciutats, i que ens convida a eixamplar la mirada. Troba que és molt rellevant el que fa Montse Sanjuan.
El programa d’activitats desenvolupades a El Segre de Negre es pot consultar al web del festival www.elsegredenegre.cat. Així com a les diferents xarxes socials, com són Facebook @SegreNegre, Twitter @Segredenegre, Instagram @elsegredenegre
