És una dona normal. Tan normal que no destaca per res en especial, ni en el físic ni el caràcter. És per això que la va triar el seu marit, i és per això que el seu matrimoni discorre pacíficament.
Aquest és un llibre estrany. És un dels més coneguts de Han Kang, l’autora sud-coreana que va meréixer el Premi Nobel en 2024. És evident que Kang posseeix això que s’anomena un “món propi”, un univers on l’onirisme i la tendència a la paràbola social i moral construeixen narracions pertorbadores –però addictives.
Yeonghye és una dona normal. Tan normal que no destaca per res en especial, ni en el físic ni el caràcter. És per això que la va triar el seu marit, i és per això que el seu matrimoni discorre pacíficament. Però una nit un somni violent commina Yeonghye a desfer-se de tota la carn que té a casa. A partir d’aquell moment, es converteix en una vegetariana radical.
L’elecció alimentària de Yeonghye la portarà més lluny. Per a començar, la família no accepta la nova pauta autoimposada. El pare fins i tot arriba a intentar obligar-la a menjar carn a la força. Tot això no fa sinó refermar les conviccions de la vegetariana. Naturalment, el seu matrimoni s’hi veu afectat. El marit demana el divorci. En això, però, la protagonista entra en una relació insospitada amb el seu cunyat. El cos de Yeonghye es lliura al nou amor quan aquest la pinta de cap a peus. Només així, recoberta de motius vegetals, Yeonghye és capaç d’experimentar plaer.
Es converteix en una vegetariana radical. L’elecció alimentària de Yeonghye la portarà més lluny. Per a començar, la família no accepta la nova pauta autoimposada.
La família la interna en un psiquiàtric, però no hi aconsegueixen res. Al final, l’elecció de Yeonghye va esdevenint més i més radical. S’obsedeix a convertir-se en un arbre, ser purament vegetal. I la cosa acabarà com acabarà.
Vaig comprar aquet llibre a Berlín, a la llibreria Andenbuch –que té fons en totes les llengües hispàniques. Era un local al qual s’accedia a través d’un pati interior, tot ell devorat per la vegetació. Una còmoda butaca, a l’entrada de l’establiment, convidava a llegir a l’aire lliure, potser a somiar o a badar. Vaig tancar-hi els ulls un instant i, quan els vaig obrir, vaig baixar al soterrani de la llibreria i, sense esperar-m’ho, vaig descobrir el títol de Han Kang.
La família la interna en un psiquiàtric, però no hi aconsegueixen res. Al final, l’elecció de Yeonghye va esdevenint més i més radical. S’obsedeix a convertir-se en un arbre, ser purament vegetal.
El vaig devorar de seguida, perquè Kang té un estil llépol i àgil. Vas passant les pàgines, assisteixes a aquesta peculiar història, i de seguida et preguntes que ens hi ha volgut contar l’autora. Perquè La vegetariana té un aire parabòlic evident.
Vaig llegint atentament el que han dit altres lectors. “Han Kang –escriu Michele Filgate, en Los Angeles Times– transforma la desgastada idea de la desconnexió entre cos i ànima en una cosa fresca i substancial”.
“En el trajecte de la Yeonghye –llegim a WMagazín– afloren algunes esquerdes de la societat i del pensament col·lectiu, com ara el fet que la sensatesa pot ser vista com a bogeria, la senzillesa com una cosa problemàtica i el desig de ser diferent com una amenaça”. “La vegetariana –diu la nota de contracoberta– és la història d’una metamorfosi radical i un acte de resistència contra la violència i la intolerància humanes”.
Donen per fet que la conversió al vegetarianisme de Yeonghye ha de ser òbviament una metàfora. Però, i si fora una qüestió nuclear al relat?
És curiós que cap d’aquestes exegesis esmenten en cap moment la qüestió alimentària. Tots donen per fet que la conversió al vegetarianisme de Yeonghye ha de ser òbviament una metàfora. Però, i si fora una qüestió nuclear al relat? Al capdavall, els vegans no mengen res que tinga sistema nerviós –que estiga viu. La pulsió de mort de Yeonghye podria interpretar-se com un desig de no provocar cap violència, fins i tot, afrontant-hi les màximes conseqüències. Com en la cançó de Melanie, “I don’t eat animals and they don’t eat me”.
Però la decisió radical de Yeonghye acaba violentant el seu cos i també la gent que l’estimava. El seu gest individual té conseqüències extremes potser perquè la societat capitalista, teòricament individualista, no tolera en realitat les solucions estrictament singulars.
El capitalisme vol paradoxalment pautes centralitzades, no ex-centricitats. Per això no pot tolerar rutes com la que porta Yeonghye cap a la fusió íntima i definitiva amb el món natural.
