Hi ha llibres que marquen, que deixen empremta. Llibres que ens fan entrat en les vides dels altres, en els seus personatges i també en els seus escriptors. Llibres que ens fan ser un protagonista més de la narració. Llibres que ens ajuden a comprendre’ns a nosaltres i també a qui els van escriure. Llibres que ens parlen de l’art i que són art en si mateix. Llibres que ens donen la fragància indescriptible de la bona literatura i als quals ens lliurem amb devoció i fidelitat només llegir les primeres planes.
Com una decapitació pot expressar aquella sensació de qui perd l’enfocament racional de les coses i també d’aquella persona qui perd la vida en si mateix. I és per això que a la novel·la hi ha dues decapitacions.
Aquest és el cas d’El teu gust, la novel·la pòstuma d’Isabel-Clara Simó. Diagnosticada d’ELA l’any 2018 i informada que li restaven dos anys de vida a tot estirar, l’alcoiana es va entregar amb vehemència i passió a tancar una sèrie de projectes literaris que tenia a sobre de la taula. Un d’ells fou El teu gust, al qual es va dedicar en cos i ànima al llarg d’un període vital en què el temps corria a la contra. El text, pendent d’edició, el va cloure a l’estiu del 2019 i la novel·la es va publicar, finalment, el 9 de març de 2020, dos mesos després del seu traspàs.
L’autora alcoiana ens ofereix ací tot el seu món literari –que també és el seu món més personal– i se’ns obre de porta en ample. Estem davant d’una història plena de passió per la vida i per l’art en el seu conjunt: la música, el cinema, però, sobretot, la pintura i la literatura. La característica prosa poètica en què està redactat el text –marca de la casa, inconfusible– ho envaeix tot i és, així mateix, una obra irreverent i irònica a més no poder.
El punt d’origen d’aquesta història va sorgir d’una imatge que sovint se li feia present i a partir de la qual va perfilar un interessant símil de com una decapitació pot expressar aquella sensació de qui perd l’enfocament racional de les coses i també d’aquella persona qui perd la vida en si mateix. I és per això que a la novel·la hi ha dues decapitacions. I és per això també que les citacions al poemari de Pere Quart, Les decapitacions, són constants al llarg del text.
El trajecte vital d’una protagonista sense nom –Simó va insistir-li a l’editor, Gonçal López-Pampló, que fos així–, una dona que es veu obligada a separar-se de la seua parella, Roser, qui malauradament mor de forma imprevista i tràgica un bon matí en què circula en moto.
Tot i que el llibre no és una autobiografia, no hi ha dubte que és l’obra en què l’autora està més present. Hi apareixen sovint referències als seus poetes favorits com ara Vinyoli i Estellés, a escriptors com ara Montaigne, Woolf i Rilke, a compositors com ara Mozart i Joan Baez, a directors com ara Fellini, Zhang Yimou i Hitchcock, a pintors com ara Basquiat, Caravaggio i Matisse i a amics com ara Anna Maria Dalí, Antoni Miró i Carles Cortés, així com referències a altres gustos personals de Simó com són la sèrie The Big Bang Theory –cita diària a l’agenda i imprescindible per a l’autora–, espais barcelonins del seu gust com són el parc Laberint d’Horta o el restaurant la Taverna del Clínic; o el seu pensament, sempre present a través de moltíssimes reflexions que hi apareixen sobre l’art, la vida i el feminisme. “Eren ingredients de mi mateixa; eren el meu passat, i les meves lectures, i la meva concepció del món”, diu la protagonista en un moment concret.
Però, per damunt de tot, Isabel-Clara Simó ens parla ací de les passions humanes, de l’amor, i del sexe també. I ho fa en primera persona. El teu gust narra el trajecte vital d’una protagonista sense nom –Simó va insistir-li a l’editor, Gonçal López-Pampló, que fos així–, una dona que es veu obligada a separar-se de la seua parella, Roser, qui malauradament mor de forma imprevista i tràgica un bon matí en què circula en moto.
La protagonista és una dona vitalista, irònica i passional que s’entrega als seus límits. Malgrat no saber com es diu, sí que coneixem un detall excepcional de la seua vida: ha nascut a Alcoi, al mateix poble de l’autora del llibre –no us sembla extraordinari aquest fet? Ara bé, recordeu: no és una biografia novel·lada de la seua vida.
El text està ple de l’autora. Les persones que la van conèixer, que la van estimar o que s’han interessat per la seua vida i trajectòria literària, la podran trobar a moltes de les planes del llibre.
El teu gust és, a sobre, un joc on la separació del cos i del cap de la protagonista pren una dimensió absoluta entre la racionalitat i la irracionalitat i on allò individual i col·lectiu es barreja a la perfecció. És a partir d’aquest moment quan Simó ens mostra el seu recorregut vital –el de la protagonista, vull dir– en un abans i un després, entre el passat i el present, fins que aquesta arriba a considerar-se una dona vella quan el llibre arriba a la fi.
Vull posar l’accent, especialment, en el fet que el text està ple de l’autora. Les persones que la van conèixer, que la van estimar o que s’han interessat per la seua vida i trajectòria literària, la podran trobar a moltes de les planes del llibre, fins i tot en els racons més amagats.
Voldria destacar també que l’edició està acompanyada d’una nota final de l’editor –fet que no és ocasional, tractant-se d’una novel·la pòstuma– on fa saber el procés que es va seguir per aconseguir que la novel·la arribés a les llibreries, així com una cloenda final en forma de poema signat per l’autora que us assegure que no us deixarà indiferents.
Isabel-Clara Simó ens va regalar en la darrera novel·la que va escriure una obra d’art que ens fa pensar i sentir. No dubteu a acceptar-la.
