Panoràmica pancultural i psicogeogràfica de l’època és erudita i electrocutada: avança amb un ritme trepidant i un dinamisme envejable tot i anar carregadíssima d’informació i presentar un munt de peces visuals de l’arxiu d’Huc Malla.
Més de vint anys de documentació, recerca i escriptura ha necessitat el traficant d’idees Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) per tancar, almenys per ara, un monument cultural i polític, un llibre que s’hauria pogut titular Sota les boles dels americans i que ha vist la llum amb el títol El radar americà.
A través de microhistòries que funcionen com píndoles independents –però també ben igual que etapes d’una aventura que suma i multiplica–, l’escriptor-enllaçador va teixint una obra que és, alhora, una novel·la d’idees –el Bildunsgroman de Lanfranco Bombelli, tenista, humanista, col·leccionista, visionari, arquitecte, galerista i far que il·lumina amb el seu treball de dècades cada pàgina– i una enciclopèdia lúdica sobre arquitectura, art, escacs i comunicació visual durant l’era de la Guerra Freda. Finalment, es tracta d’una exposició escrita, o d’un museu fet volum, que exposa de quina manera la localitat costanera de Cadaqués es va anar convertint en un punt neuràlgic de talent universal talment una excepció en el clima general de grisor durant la dictadura franquista.
Un assaig anarcoacadèmic de multisaber radical lliure, així com una autocrítica col·lectiva en clau planetària entre dues forces enfrontades –el Comunisme i el Capitalisme.
De qualsevol minúcia, per absurda que sigui, l’autor sap extreure suc primordial, anècdotes i connexions que acaben proporcionant un sentit interpretatiu i una xarxa d’esdeveniments lligats en el fil d’aranya d’una era i d’un espai fascinants per la seva energia desbordada i per la proliferació de genialitats en conxorxa.
La prosa que fa servir per presentar aquesta panoràmica pancultural i psicogeogràfica de l’època és erudita i electrocutada: avança amb un ritme trepidant i un dinamisme envejable tot i anar carregadíssima d’informació i presentar un munt de peces visuals de l’arxiu d’Huc Malla. És veritat que El radar americà aclapara com un tsunami per tot el que proporciona, en aquest sentit pot arribar a atabalar de tanta impressió que genera, però no es pot elogiar d’altra manera: es tracta, sens dubte, de la fita literària de Vicenç Altaió, que ha obeït el seu instint i ha estat més ambiciós que mai. La jugada li ha sortit rodona com les boles que coronen aquests cims que fan de barrera per a un poble ja mític.
Una obsessió metòdica i una certesa personal que aquí queda justificada: que Cadaqués, un vivent laboratori experimental i incomparable illa creativa durant el segle XX, va ser i continua essent el centre del món.
El radar americà és una constel·lació, però sobretot un tribut a Lanfranco Bombelli, i també cartes de devoció a Salvador Dalí i Marcel Duchamp, que es converteixen en personatges fascinants en mans dels desplaçaments interpretables d’Altaió, radiografiador de personalitats fascinadores en constant contacte dintre del marc de Cadaqués, però també de Catalunya, d’Europa i del món.
El resultat final és un assaig anarcoacadèmic de multisaber radical lliure, així com una autocrítica col·lectiva en clau planetària entre dues forces enfrontades –el Comunisme i el Capitalisme– sota el prisma d’un pensador lliure i d’un escriptor juganer marcat per una obsessió metòdica i una certesa personal que aquí queda justificada: que Cadaqués, un vivent laboratori experimental i incomparable illa creativa durant el segle XX, va ser i continua essent el centre del món.
