Una jove que creu que no hi ha altra eixida possible més que lliurar-se a la mort. Ho fa davant d’una gentada que observa el naixement del Salt, una cascada de més de 70 metres que surt al riu Barxell d’Alcoi quan hi ha pluges intenses.
Quan Júlia rep la telefonada dels pares dient que la seua germana, Sofia, ha mort, ella ja feia temps que vivia allunyada de la família. Era a Barcelona, on havia arribat fugint de tot i de tots, fins i tot d’ella.
Sofia, una jove psicòloga que ajuda a altres persones a no fer-ho, s’ha suïcidat. En aquell moment de la vida, era una persona vulnerable que se sent despullada de secrets, una jove que creu que no hi ha altra eixida possible més que lliurar-se a la mort. Ho fa davant d’una gentada que observa el naixement del Salt, una cascada de més de 70 metres que surt al riu Barxell d’Alcoi quan hi ha pluges intenses.
El Salt està especialment bonic aquell dia. La tempesta ha donat una treva i els excursionistes s’han desplaçat per contemplar la cascada. Fan fotos del barranc amb els mòbils, acompanyats d’amics i familiars. De sobte, un crit. Ofèlia presencia la caiguda de la jove i es queda glaçada. Tot que l’autòpsia forense confirma que ha estat un suïcidi, disposa d’una fotografia en què amb prou feines es veu una persona a sobre del Salt, just en el moment en què Sofia s’ha llençat al buit.
L’arribada de la fotografia a les mans de Júlia tindrà com a conseqüència que inicie una investigació sense cap ajuda de la Policia i que la conduirà més enllà de resoldre si està davant d’un crim o d’un suïcidi.
Dos dies després de la tombarella barranc avall, Ofèlia interromp els pensaments de retret que Júlia llença a la germana a l’eixida del tanatori. Li retreu haver-los deixat de banda. Amb la mort de la jove, també perd la vida una part de la família, uns lligams que s’han trencat, que han desaparegut, per sempre, i això és raó més que suficient per posar-se feta una fúria. És en aquell moment quan Ofèlia, amb la fotografia a la mà, li transmet la seua sospita: Sofia no s’ha suïcidat, o almenys això sembla.
Aquesta història –guanyadora del Premi Enric Valor de Novel·la 2024– narra tot allò que passa després que Sofia fes un pas endavant i es precipités al fons del barranc. L’arribada de la fotografia a les mans de Júlia tindrà com a conseqüència que inicie una investigació sense cap ajuda de la Policia i que la conduirà més enllà de resoldre si està davant d’un crim o d’un suïcidi. Al llarg d’aquest procés descendirà a la profunditat d’uns personatges principals i secundaris que, d’una o d’altra manera, estan implicats en allò que ha tingut lloc i s’enfrontarà també al seu passat.
L’autora ha definit acuradament el perfil psicològic d’uns personatges –Gisbert és psicòloga i metgessa de formació i professió– que són decisius en tot moment.
Després del salt és un thriller psicològic trepidant i minuciós en els detalls. Natàlia Gisbert ha sabut trenar a la perfecció els fils d’una història que –tot i que sembla un tòpic– no podreu deixar de llegir a partir del moment que obriu les pàgines del llibre. L’autora ha definit acuradament el perfil psicològic d’uns personatges –Gisbert és psicòloga i metgessa de formació i professió– que són decisius en tot moment. Uns es troben en el fons d’un pou de què pensen que mai podran eixir. Altres han hagut de treballar amb perseverança per sortir a la llum creuant un passadís obscur. També hi ha qui es delecta llençant-los, als primers i als segons, als pous sense eixida i als passadissos sense llum. Tots estan marcats pel passat, atès que cada experiència vital que han viscut els ha fet ser qui són. En uns, hi ha la crueltat més baixa i sòrdida. En altres, hi ha molta llum i lleialtat.
L’autora ha sabut dibuixar una trama que és com un trencaclosces fet de peces de diferents formes i colors, però que encaixen a la perfecció gràcies a la perícia de la narradora. El llibre està també farcit de girs inesperats que li infonen un caràcter trepidant, tombs insospitats que serveixen per captar l’atenció del lector i que no li deixen perdre les ganes de descobrir com avança la narració. Com ara l’arribada d’un sobre amb documentació, uns anònims que apareixen amagats o la fotografia a què fèiem referència, sorprenen el lector i l’atrapen fins a les darreres pàgines del llibre.
Una trama que és com un trencaclosces fet de peces de diferents formes i colors, però que encaixen a la perfecció gràcies a la perícia de la narradora. El llibre està també farcit de girs inesperats.
Després del salt és d’una prosa clara i ben definida, un llibre de lectura senzilla, i això és una lloança. El text és ric en matisos i en tots els aspectes lingüístics i és d’una fluïdesa per la qual fa goig tenir-lo a les mans. Cal destacar també la visualitat que aconsegueix transmetre amb les paraules escrites. Els personatges i els ambients tèrbols esdevenen recognoscibles, resultant ser part de les escenes de la pel·lícula que sense cap lloc a dubte podria arribar a ser.
Natàlia Gisbert ens mostra també ací el seu compromís amb la societat, ja que l’argument narratiu li serveix de base per denunciar la violència exercida en contra de les dones –tal com va fer a la seua primera novel·la, Vi i veritat– i per tractar, més que més, un tema d’interès cabdal avui en dia com és la salut mental i la necessitat d’intervindre des de l’àmbit sanitari.
Al cap i a la fi, l’autora ha aconseguit fer literatura de veritat, atès que com deia Isabel-Clara Simó “un llibre de narració és dues coses alhora: idees que et fan pensar i emocions que et fan estremir”. Després del salt és més que un thriller psicològic que impacta i ens fa posar la pell de gallina una cosa de no dir, és, així mateix, un llibre que ens fa reflexionar sobre com és la societat en què vivim.
