Amb el terme emprat a les terres de Lleida per designar les àvies, “padrines”, com a tria per al títol, Mariona Visa concentra el testimoni de sis dones d’entre 80 i 90 anys del Pla de Lleida, dibuixades per sis autores diferents. Cada història ens permet endinsar-nos en un registre i conèixer una padrina amb nom propi: la Carme (Arbeca, 1929) per Clara-Tanit, la Concepció (Arbeca, 1824) per Lorena Rivega, la M. Carme (Les Borges Blanques, 1941) per Alba Feito, la Pepeta (El Palau d’Anglesola, 1927) per Isabel Vila, la Nuri (Gualter, 1935) per Laia Arqueros i l’Enriqueta (Reus, 1934) per Tinta Fina (Núria Inés).
Amb aquesta diversitat estilística el lector s’acosta a sis histories reals recollides per Visa al llarg d’un any en entrevistes personals amb una característica comuna: fragments de les vides d’una generació sense veu pròpia que, malgrat no haver format part de la construcció del relat oficial, forma part de la nostra història.
Padrines va més enllà de les experiències personals d’un conjunt de dones i es converteix en la fotografia d’una generació a partir d’un bagatge semblant, d’una saviesa adquirida des de l’enfrontament directe a situacions sense cap mena de formació prèvia
La criança, la maternitat i les cures es constitueixen en nuclis temàtics dels distints relats biogràfics, marcats, sovint, per dures circumstàncies. Totes les padrines d’aquest llibre han sigut mares en les dècades dels quaranta i els cinquanta, en un context sociohistòric en el qual el paper de la dona es restringeix a tindre fills i ocupar-se de la família i la casa, portant tot el pes de les tasques domèstiques com a únic objectiu de la seua existència. Malgrat la reducció de l’existència de la dona a aquesta única possibilitat vital, les sis protagonistes coincideixen en la pràcticament total absència de coneixements al voltant de qüestions claus de la parcel·la afectiva i social més íntima, com ara el mateix matrimoni, les relacions sexuals, la lactància, el part, la regla, l’embaràs o l’avortament.
En aquest sentit, Padrines va més enllà de les experiències personals d’un conjunt de dones i es converteix en la fotografia d’una generació a partir d’un bagatge semblant, d’una saviesa adquirida des de l’enfrontament directe a situacions sense cap mena de formació prèvia, però també en la conquista de la veu per a donar cos a totes les vivències inexplicades fins ara. Del desconeixement amb el qual les protagonistes presenten la seua perspectiva d’experiències, com ara la primera regla o la primera relació sexual, a la reflexió pausada amb la qual assumeixen el canvi que respecte a les filles o netes pot suposar el seu testimoni.
Enfront dels grans relats que construeixen la Història –amb majúscules, per descomptat–, Padrines presenta sis heroïnes anònimes que sovint sense ajuda van anar superant els diferents reptes davant els quals la vida les va portar. Trajectòries vitals de superació desconegudes fins ara, fins i tot en les seues pròpies famílies i entorn més proper, que recuperen una part de la història col·lectiva i permeten establir un potent lligam entre generacions. El relat gràfic es converteix així en un fil per a explicar-se a si mateixa per a totes les protagonistes, en una eina per a combatre la soledat i la ignorància forçada que desprenen els diferents esdeveniments rescatats de l’oblit, però també per recuperar l’herència invisible de les mares de les nostres mares i incorporar el seu saber com una part del patrimoni que ens configura.
Padrines és el tercer títol de la col·lecció Doble Tinta, dirigida per Jaume Barrull en Pagés editors, especialitzada en còmic en català per a adults. El primer volum va ser 8 Hores. El Noi del Sucre i la vaga Canadenca
Padrines és el tercer títol de la col·lecció Doble Tinta, dirigida per Jaume Barrull en Pagés editors, especialitzada en còmic en català per a adults. El primer volum va ser 8 Hores. El Noi del Sucre i la vaga Canadenca, d’Alfons López i Pepe Gàlvez centrat en la biografia de Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre i la vaga que va permetre aconseguir la jornada laboral de vuit hores. L’atractiva proposta de López i Galvéz conjuga la vessant biogràfica i el protagonisme del personatge amb el caràcter social, plasmat en la lluita obrera col·lectiva, i es completa amb un epíleg, una bibliografia i informació per comprendre el context.
Amb un canvi de registre respecte a aquest primer títol, el segon publicat va ser Cavalls salvatges, una adaptació de la novel·la de Jordi Cussà duta a terme per l’escriptor i Kap (Jaume Capdevila). Tot un mosaic de veus narratives per dibuixar els brutals efectes del descobriment de les drogues, en particular, l’heroïna per part d’una generació que es precipita cap a l’abisme al ritme de música i sexe. Un cant a la vida des d’un viatge als inferns, l’experimentació amb el llenguatge i la creativitat desbordada.
Finalment, tanca la col·lecció el recent Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó i Nono Moreno, a partir de l’obra teatral homònima de Cedó, protagonitzada por una parella que perd el seu fill quan ella està embarassada de cinc mesos. La mort perinatal constitueix el focus d’una història que reflexiona al mateix temps sobre la necessitat de descobrir la bellesa en els forats més negres als quals els èssers humans s’han d’enfrontar, dels fantasmes i com els que no hi són ens acompanyen i defineixen, també.
